A LA MUNTANYA HI HA ARMES !!!!

Avui neva als Pirineus, però ens és igual, tenim plan B ( xq desprès diguin que els de l´EGAN no ens ho currem !!!) hem pensant en anar a Vilanova de Meià de baixada, buscant la ...... Roca Calenta ( que ningú malpensi que no es cap dona !!!).

El sector escollit s´anomena, QUE BÉ QUE ENS HO PASSAREM, esclar amb aquest nom .......

Al posar el peu al terra un cop localitzat el sector i havent aparcat el cotxe, una veu com la de nostre senyor ens diu.....: HI HA ARMES A LA MUNTANYA !!! Ondia, aquesta si que es bona, començo a mirar i aquí el tenim, armilla en pecho, arma en mano el caçador del senglar ens avisa.

En aquestes que li contesto .... QUE HI HA ARVES ? , No home, no !!! ARMES, ARMES !!! ah, li dic jo ..... ALARMES !!!! (l´home deu pensar, aquest paio és boig !!!!) i desprès d´intentar que treguessim el cotxe de l´UNIC pas del que el senglar fugidís utilitzaria en cas de fugida, i que jo li fes entendre que no hi havia pas un prohibit aparcar, o que la muntanya bé que és de tots ( sempre amb educació) marxem cap a la roca ( no obstant, fent força soroll no fos cas que la confusió .......)

Primer fem la via més senzilla de la paret, un IV+ molt diferent del que estem acostumats a Montserrat, però tothom pot gaudir de la via.

Intentarem desprès el V+ que hi ha al costat, però amb poc temps per intentar-ho tots, en tot cas, el dia aquí també sembla que no acaba de fer net, ara es tapa, ara sol, bé que millor anem a dinar ja que tampoc volem tornar tarda a cas, per tant, al bar falta gent !!!! per cert si aneu a la muntanya ja ho sabeu ....... VIGILEU QUE HI HA ALARMES !!!!!

A L´HORA DEL VERMOUT

Dissabte 26 de Febrer, a l´hora del vermout ( 11/11:30) comencem a remuntar les pistes de SuperEspot, no tenim presa ( a aquestes hores ja no toca !!!!), ens ho prenem amb calma ( bé el sector femení més que el masculí), però tampoc tenim res més que fer, total avui no tocava activitat!!!!

Així doncs intentem buscar el recorregut més extern de la estació, per tal d´estar tranquils, ens fiquem per la pineda tot fent zigues-zagues, per aquí i per allà, intentant esquivar els arbres que en surten al pas. No anem pas lents vaig pensant.

Un cop a la part alta, l´objectiu escollit inicialment veiem que no es factible, per horari ( ja ho diuen que s´ha d´anar d´hora !!!) però també per condicions , i com que si no ets feliç és feliç és perqué no vols, modifiquem l´objectiu, i tan amples que ens quedem !!!! busquem alguna cosa amb forma de pic, que tingui neu i que es pugui baixar esquiant i amb raquetes ....... ja el tenim.

Es tracta d´un aflorament de roques al SE de la Coma dels Estanyets just a l´W del coll de la Creu d´Eixol, de 2320 mts, i com és tracta d´un cota altimètrica i no té nom, el bategem .........PIC ALTERNATIVA , i més feliços que menjar anissos !!!!! a més el grup bé s´ho mereix ( fent història !!!)

I com diu la dita: anem depressa que és tard i vol ploure ( i avui ho ha ben encertat !!!) allà que ens llencem al fons de la vall. Per celebrar el nou cim que haurem d´incloure en les ressenyes alpinístiques catalanes, ho celebrem amb un bon Suïss a Esterri d´Anèu, que cadascú es pren com vol, i per on vol !!!!

I ara si que ho podem dir, Salut i enhorabona !!!!!

LES ROQUES MOLLES RELLISQUEN MÉS !!

Avui tenim sortida de senglars, i que millor lloc que a Mediona, on de senglars n´hi ha forces .... fins i tot de 2 RODES. Trobem al Xic, esmorzant, a casa, malauradament hem despertat a la Roser ( la dona ) , i les seves ordres són clares, Xic vull que els esgotis i que els embrutis !!!!, RENOI !!! això si que és un bon marit, pista amunt, trialera avall, fang; torna-hi .... pista amunt, trialera avall, fang; no paris ..... pista amunt, trialera avall, fang ...... voleu que continui ? i vinga, i toma, i dale !!!! mare de deu que no s´acava mai, en tot cas, desprès de 24 km i gairabé 900 mts de desnivell, hem de parar...... nosaltres també tenim dones i hem dit que tornariem per l´hora de dinar .... i que tornariem sencers !!!!! però, que voleu que us digui, bé es mereix una nova visita Mediona ........això sí, aquest cop Xic T´ESPEREM AL BAR !!!!!

Per cert aquí teniu gràfica i pròximament track, gentilesa de Mr. Xic "bttman":

AMICS DE MALALTIA

Diuen que un amic és per sempre, i si fa molt que no el veus "ho saps", ja que en el moment que el tornes a veure hi ha una guspira de complicitat. Si a més, resulta que la retrobada és en un entorn com és la muntanya ( el nostre món, la nostra malaltia ) i envoltats de neu ( per amunt i per avall), la cosa es massa.

Però encara es pot millorar, si resulta que aquest amic, treballa actualment amb els trineus de Grandvalira i t´ofereix, fer una volta per assaborir el que ell assaboreix cada dia, amb els gossos, amb el lliscar, amb l´entorn ..... no hi ha paraules, bé, si que n´hi ha, GO !! GO !! GO !! com si fossim de la PIRENA els gossos reaccionen inmediatament, volen sortir, còrrer, és igual qui els porti, ho fan, és la seva feina.

Però encara hi ha més, si resulta que a més a més, pots compartir aquest moment amb un altre amic ( que a més no s´esperava aquest regal), i el "disfrute" es compartit, que voleu que us digui, això JA ÉS MASSA, ÉS MASSA per a tots tres,per l´experiència, pel moment, perqué compartir, gaudir, disfrutar, xalar d´aquests moments no ho pots fer cada dia, i és per això que són moments especials, ens demostrem que som vius.

Així doncs, només cal dir que gràcies, gràcies als meus amics, als que veig cada dia i als que no, als que hi tinc més contacte, i als que esteu més allunyats, tot i això, quan us torno a veure sé que sóc afortunat, perqué puc compartir moments amb vosaltres que no oblidaré mai, aventures, desventures, alegries i problemes, però que són part de mi .... de vosaltres ..... NOSTRES !!!!!

Gràcies Xavi , per compartir la teva malaltia !!!

SORTIDA ESQUI NÒRDIC EGAN 2011

Ha arribat el dia !!, després de la expectació creada l´any passat per la sortida d´esquí nòrdic ( on vàrem descobrir que l´home pot ser capaç de volar sense motor, i sense altre equipació que uns esquís i uns pals), aquest any, Carlos alias "saaal man", ha estat el major reclam publicitari de la mateixa, i així hem batut rècords amb 13 participants.

Desprès de trobar la Rabassa, fet que gairabé ens va costar un dipòsit de benzina ( jo crec que es tracta d´una estació Catalana, ja que si ho mirem, queda mes aprop nostre que d´Andorra) lloguem l´equip ( je, al Jordi potser li podrien haver regalat,segur que es tracta de les botes més antigues de tot els pirineus !!!! i quina fila !!!! for ever MILKA TEAM !!!!) i ens posem a practicar.

El profe personal que hem "contractat" ( per cert al final no li vàrem pagar els honoraris !!!!), ens monstra les últimes tendències en les modalitats extremes d´aquest esport ( tancar el ulls a les baixades, llançar-se en txus ...... que no vol dir estornut!!!) ens dóna el vist i plau per realitzar "nuestros primeros pinitos" .......
Efectivament, aquí veiem a la Salvi com fa 4 pinitos, per l´exterior concretament. Com podeu observar la manca de neu, però la presència de gel, va provocar noves modalitats d´aquest esport ( que no va ser molt ben acollida pels monitors de l´escola, tot s´ha de dir) però que va ser vàlida per al nostre grup d´experts esquiadors.

Finalment "Saaaal Man" ens va regalar una de les seves perles, res comparat amb l´any passat, on les caigudes rebien puntuacions segons dificultat i força d´impacte !!!! tot i això, el dia del FESTIVAL DEL HUMOR va ser explèndid i molt gratificant, i sempre tenim l´esperança de que al final un dia segur que acabem aprenent ...... o no..... qui ho sap !!!!!

En tot cas, si algú us diu que aquest esport es molt dur ........ potser que ho intenteu amb l´EGAN, llavors és BRUTAL !!!!!!!!

SORTIDA DE RAQUETES I ESQUÍ EGAN 2011

Com cada any, l´EGAN ha organitzat aquest cap de setmana la sortida de raquetes i d´esquí nòrdic. Aquest any hem modificat el destí, motivat per la falta de neu a Catalunya, i hem anat a parar a Andorra ( ens hi haurem d´empadronar !!!). El dissabte desprès de "buscar" literalment la neu ( pensàvem que podriem fer quelcom de salvatge i lliure) acabem a l´estació d´Ordino Arcalís, per tal de resseguir una de les seves pistes ( la de la O d´Oscar, je, je) i acabar l´ascensió al cim del Peiraguils de 2702 mts (bé potser era el creussans, però que más dá !!!!).

Al arribar al pàrking d´Ordino, hi faltava l´aire, amb més gent que a la rambla el dia de Sant Jordi, hem de deixar els cotxes gairabé als lavabos de la estació, però finalment, desprès de desenvolupar una logística "inqüestionable" aconseguim calçar raquetes, esquís de randonee i taules trencades per la meitat ( que no entenc com t´ho poden vendre així Baena?), en tot cas sembla que tothom esta preparat per "la batalla de peireguil !!!".

Segons pugem, els esquiadors i surferos, som conscients de que la neu estarà en unes condicions òptimes per realitzar una baixada de "supervivència", crosta, dura, ventada, podrida, ........ bé, com diria aquell "no hace falta que dices nada más " i així arribem a cim tots junts i plegats , seguint les traces del nostre "capitán estrella" ( tot i que a mi em sembla més Popeye el Marino, veritat?).

Desprès de les fotos de rigor, fer un piquiniqui ( bé gairabé un berenar) , i donar uns petons a les nostres parelles ( que bonito!, que bonito!, per cert, a partir d´ara haurem de definir la sortida com la de "parejitas" EGAN) ens calcem els esquís uns, les taules altres i les raquetes els intel.ligents, i apa " a petarlo por Andorra".

Comencem les baixades, primer fent un flanqueig per anar a buscar les condicions menys dolentes de la neu, i quan ho trobem "zasca", paqui o palli tira palante o plantamos una mesa !!!!! no hi ha alternativa, s´ha de baixar intentant no morir i mantenint una dignitat ..... que tenim molts observadors avui.

Tot s´ha de dir, surferos i esquiadors fem un pit stop a la cafeteria per fer una cofee, i just in time, arriben els raquetistes, o sea !!!, per sense descans ( tampoc era tan bó el café !!!!), començar a desfer camí i arribar als cotxes, ara ja solitaris entre l´alquitrá de la estació.

Al final, podem afirmar que ha estat una sortida típica EGAN, i no estic pensant en els horaris, ni en les explicacions "tardanes", ni en els canvis d´objectius, NOOOOOO !!! estic pensant en les ganes que tenim sempre de broma, bon rotllo i cachondeo ...... encara que estiguem a les rambles un dia de Sant Jordi !!!!!

MONTSERRATÍ 2011

Dimenge 6, com diu algú que jo sé ..... farem el Montserratí "rodant". Entre coixos, desentrenats, dopats, me duele aquí, me rajo allà, ondia que al final surt TOTHOM CORRENT !!!!!... com va dir el mateix del "rodar": equipo ? ..... que equipo ? . Com canvia la competició a les persones ( jo no dic res que sóc el primer en tirar la primera pedra !!!!!), però ...... al final encara que no ho volguem, les ovelles van sempre al mateix pastor .... i entre abraços "de machos suats" a l´arribada tothom està satisfet, .... fins i tot el HOMER ( nou membre dels trabucaires ..... i aquest si que no es queixa !!!!!!), així doncs a gaudir de les fotos ( que he fet mentres corria ....... que lo sepas !!!!)

QUI ÉS L´ÚLTIM ?

Si els ingredients són, hivern, sol, 10:00 del matí, escalada esportiva, aprop de cotxe ....... la recepta dóna com a resultat ESCALADA MASSIVA ALS GRAUS.

Aquest dissabte voliem fer quelcom ràpid amb el Baena, ja que el dinar de familia era inexcusable, i a més tenia l´encàrrec del pastís ( del qual em tenia que beneficiar jo més tard) i ja que amb el menjar no és juga, doncs a graus que marxem amb corda arnés i ganes de pujar.

Per escalfar uns cinquens, Tsunami sobre Bono 5c i Atac Sioux 5b ( potser 5 estaria millor), i a continuació anem a la placa del cinqüentenari, a fer dos 6a, sense nom.

El primer d´ells, a l´entrada, em fa pensar que m´he ficat en un jardí que no toca, però desprès d´alguna indicació amb una presa invertida que no veiea, pinta millor, ara que el canvi de grau es força notori.

Desprès ens hi fiquem a una via que ja l´havia probada fa uns dies, i aquesta l´encadeno amb més ganes que l´anterior, serà que el cap té molt a dir, veritat ?

Total que deixem al col.lectiu trepaire, buscant vies lliures ( ardua tarea ) i nosaltres marxem ben contents per l´estona que hi hem estat, i sobretot pel dinar que ens hem guanyat !!!!!!