dijous, 27 de juny del 2013

EL VENT, LA CARA EL VENT ......EL VENT DEL NORD!!!!


Com diu la dita, "En el pot petit hi ha la bona confitura " i es que moltes vegades l'alçada, el nom, la dificultat .... enboirinen la mirada del muntanyenc, sort que sempre n'hi ha de gent que sap on mirar. I ves per on, aprofitant que hi ha Revetlla .... una trucada, un pla, un ..... i tant !!!! i ja tenim objectius.


L'Enric ens proposa un volta ben "bonica" i "senzilla", APTE "para todos los públicos",  fer els Pics Perics, des de el refugi Camporells. Diumenge anar a refugi  en poc més d'una hora de camí, i dilluns fer la volta als Perics, primer el petit 2690 mts ( s´ha de començar progressivament) i posteriorment el Puig Peric de 2810 mts. La zona es plena d'estanys, llacs ... per tant assegurem la plasticitat de tot plegat, i REVETLLA al refugi amb Cava i coques de k la Xata .....hola que hasse? hasse que mola !!!!  doncs apunta-hi dos més !!!!!


La aproximació a Camporells la fem envoltats de núvols i vent, molt vent ( que és aire en moviment !!!), per la serra d'en Mauri ( que no veiem, deu ser que el vent .....)  o "woodstock", com el coneixen al refu .... pel FESTIVAL que es monta en aquests dies ventats !!! en tot cas vàrem arribar al refu com si fos Gener, però el millor es que arribàvem just per fer canvi de roba i sopar, just in time !!!!


 La revetlla, entre vi, cava i coca .... bé que només faltaven els "petardos" ( tot i que pensant-ho bé, de petards potser n´hi havia .....), però dels que exploten no hi havien i potser millor, oi ? total que desprès de les dos ampolles ja no sabíem si realment hi havia dos Perics, o potser havíem begut massa, el fet es que al voltant de les 22:00 ja teníem la feina feta, i ben feta !!! i com  a l'endemà tocava la "traca" final .... al sobre !!! ( que diria el jovent).


A l'endemà tocava diana per esmorzar a les 7:00 ( ben d´hora, ben d´hora com diu el profeta ....) i detectavem alguna lumbalgia que semblava que no permetria al Jaume arrancar la màquina, però com aquest homes es fet de ferro forjat, ganes, pit i "piga" i tira amunt que jo no paro !!!! per tant si algú tenia dubtes de sortir o no ( pel vent que feia) van "volar" d´una patacada !!! a més, amb el dia tan clar .... només podia passar una cosa,  festival pels sentits !! així doncs a buscar el petit peric per la seva aresta somital, sense dificultat i sempre amb unes panoràmiques excepcionals.


 Al fer el petit Peric, et trobes als morros amb el Puig Peric, més alt i majestuós,  cridant l'atenció i demanant  el seu protagonisme.


Al cim del Petit Peric de 2690 mts, ens fem les fotos de rigor, encara amb molt vent, però ben contents, les vistes de les Bulloses, Carlits, Cambre d´Aze, Canigó ..... bé els ulls no saben on mirar, i els objectius tampoc, en tot cas tots anem molt bé, cadascú al seu ritme, xq no és més feliç qui primer arriba, sinó qui més gaudeix !!!! per tant , pole pole es fa camí  i encara ens queda arribar al Puig Peric.


En el Puig Peric, encara ens queda alguna clapa de neu que es pot esquivar per roca ( a la zona hi ha congestes de més de 3 i 4 metres d'alçada !!!), grimpada senzilla que ens permet esquivar la matèria blanca tan buscada dies endarrere, per assolir el cim del Puig Peric de 2810 mts.


Com en el cas anterior, no podem evitar mirar per arreu, els cims encara es veuen prou blancs, els llacs prou blaus, els boscos verds ..... tot té un color en aquest Pirineu que fa que les Càmeres no plasmin la bellesa real que nosaltres observem des de el cim, però per això cal ser-hi .... no hi ha més.


Per no repetir el camí d´ascens i davant la possibilitat de fer una ruta circular, desfem camí fins al coll i anirem a buscar el GR de la alta ruta del CAPCIR per arribar al refugi pel Sud, d´aquesta manera tindrem més vistes i una perspectiva de 360º del Petit Peric, a més com avui no tenim pressa, i anem d´hora ..... i "estaaaamos tan  agustitooooo" !! aprofitem´ho !! que és gratis !!!!


Així doncs, per camí ( o entre nosaltres ...... una mica per fora de camí) anem a buscar les marques vermelles i grogues que ens han de portar cap al refugi ( en aquest tram anar amb el gps sempre és una garantia, i nosaltres a falta d´un en portem dos, porsi !!!!)... sigui pel gps, o no, l´Enric en una relliscada posa la mà al terra amb la mala "mà" ( per no dir "pata") que es fa dos talls, que la Dra. Queen "arregla" d´aquella manera ( encara tindrem que fer un curset !!!) però l´Enric home fort i valent es veu capaç de finalitzar la jornada ( dos tallets de res ja sabeu ....).


Arribem al refu on ens esperen unas coca-colas negras i una Damm Lemon obsequi de "portejadors màrquez" que amb uns ganyips mataran la gana fins saltar a terres Catalanes. Per tant desprès d'un: Que ja estem ? ( que feia temps que no ho sentia !!!! quins records !!!!) arrenquem per arribar al punt d´on tot començava feia unes hores.


Ha estat de lluny, una revetlla diferent i especial,  que la recordarem sempre, ja que la primera vegada que fas un cim sempre queda gravat,  però si ho fas amb bons amics  .... es transforma amb INOBLIDABLE, seguiu gaudint de les muntanyes, que de camins hi ha per a tothom ......... 

dissabte, 15 de juny del 2013

VOLTA ON TIME !!!!!


I vet aquí una colla d'amics que queden per fer una volta per Roses, Cadaqués, Cala Montjoi ..... és a dir, la Mini Marató del Cap de Creus que aquest any es va realitzar al Maig i que el nostre company Romà havia fet.  Volia compartir amb nosaltres una ruta d'aquelles que fan "fluir" de les que "compres" segur, per gaudir, per omplir tots els sentits, la vista, l´olor ...... de tot i més. Res feia pensar que "se masticava la tragèdia" quan als 5 km Ivan trencava el nucli de la seva pinyonera, mala cosa, sort que una trucada a EASYBIKES ho podia solucionar tot, així doncs, volta avall i a tornar a començar.


 Així doncs, vàrem utilitzar la companyia de grues ROJ ( Romà, Oscar i Jordi) per remolcar al  "biciclista paciente", i en una mostra més d'amistat vàrem esperar el diagnòstic dels especialistes. Però com ara desmuntar una bici és més difícil que anar a la lluna ( si no ets de la marca específica) finalment, i per l'amistat de la gent d´EASYBIKES amb Romà, ens varen deixar una 29" de Test marca Mondraker, per poder realitzar la ruta. Així doncs, sense voler-ho una hora més tard estàvem en disposició d´iniciar novament la ruta ..... però calia anar "per feina" ja que el dinar estava encarregat, les dones esperaven, Romà  volia fer la ruta si o també !!! nosaltres más de lo mismo ..... doncs apa, pedals, pedals i pedals !!!!!


Doncs vinga, aquest cop sortim en el sentit correcte de la ruta i comencem a fer via, anem ON TIME segons  Romà ( no m'extranya, s'ha posat davant a tibar como Marino Lejarreta i no vegis, per "no agafar la bici" no vegis com tiba), es comença a trencar el grup a les pujades, ja que Romà no baixa el ritme i la resta del grup no està acostumat a  les vistes que la ruta ens regala, i es clar !!! no hi ha càmera que es resisteixi. En tot cas unifiquem grup pel primer descens interessant, i que a més serà per corriol així doncs ..... gas, gas, gas !!! I com diu la dita, los "ultimos seràn los primeros " i d´aquesta "guisa" arribem a Cadaqués, meitat de recorregut.


La baixada ha estat "accelerada" i ens plantem a Cadaqués, ON TIME,  FLUINT, SURFEJANT les pistes de la contrada ... .però, tot allò que baixa ..... PUJA !!! i tornem a intercanviar posicions ......ara ens toca anar cap a Cala Montjoi, i no podem baixar la guàrdia, ja que cal arribar a temps de no fer esperar a ningú pel dinar .... pues vamos allà no ? El recorregut ara és costaner i tenim unes vistes que et fan empetitir, el blau del mar amb el verd de les muntanyes fa goig, és tracta d´una pista que puja, baixa, puja .... va fent fins arribar a Cala Montjoi, on ja per asfalt arribarem a Roses. I com a bons amics que som, aquí pugem en "peloton" ja que el fet d'anar ON TIME, ha fet que anéssim ben estirats... però ara ja tenim tan aprop l'objectiu ja podem baixar l'accelerador, dutxa, i restaurant , al final 52 km .... UNA DIA ESPLÈNDID ( i ningú ho hagués dit al km 5 de la ruta !!!!) però AMB BONS AMICS HI HA CONTRATEMPS INSUPERABLES ??? JO DIRIA QUE NO !!!!, ara ens queda la nocturna !!!!! jo m'apunto.... i vosaltres?

dilluns, 3 de juny del 2013

DISFRUTAD MALDITOS !!!!

Com deia la cançó.... HOY PUEDE SER UN GRAN DIA, DIFICIL DE OLVIDAR ....sol, neu, dia entre setmana ..... avui lo vamos a petar !!!! només un però .... ha de ser ràpid, curt que hem d´estar a casa d'hora.


Sortim de la Cota 1960 de la estació d´Arcalís, per la pista vermella de la Canaleta en direcció a la Coma, per anar a buscar el descens de la Punta Peiraguils de 2702 mts. zona freeride de la estació, i que sempre ens ha donat tantes bones baixades.


 Avui la Salvi i jo podrem gaudir de tota la neu que hi ha, i la veritat es que veient els gruixos i les cornises, ..... hi ha neu per dies !!!!


La estació és deserta i només ens trobem  a un parell de parelles més que com nosaltres gaudeixen del dia, uns amb raquetes i els altres també amb esquís, però hi ha lloc per a tothom, així que ..... a gaudir !!!


No correm però com som dos i les parades són poques i curtes, guanyem desnivell a un bon ritme, en algún tram es fa feixuga la neu tan humida que trobem, cal parar atenció amb les allaus de fusió, però anem buscant sempre la seguretat de l´itinerari i no patim per aquest aspecte ( caldrà però mirar molt bé la pala somital, per la seva orientació i la quantitat de neu).


Busquem entrar al cim per la carena nordoest, per retallar tros i poder fer l´espectacular descens sense trapitjar la pala que neix del cim del Peiraguils.


Uns mintus al cim, un vídeo de 360º , petons, omplir els ulls amb tot allò que ens envolta i a baixar, que és le que hem vingut a fer. A més la neu a la part superior aguanta millor que a cotes baixes i tot pinta que la cosa serà d´aquelles que fan "salivera" !! per tant .... poseu-me el pitet que crec que disfrutarem !!!!!!


I avall !!! la Salvi avui amb els seus  movements  disfruta d'allò més, i vinga giros i giros ..... buscant les parts més verticals ja que a més faciliten el descens ( la neu es molt pesada ) .....


No tenim ulls per a tants metres de neu per fer ... cap aquí, cap allà, tots dos anem buscant el tros !!! però n´hi ha tant que es fa difícil no mirar amunt i pensar .. i si haguessim fet allò, o per aquí, en tot cas empalment tot un seguit de tubos i pales que ens fan disfrutar, molt, i mooooolt , per tant ..... ens podem donar per satisfets.


Al final, arribem al cotxe amb els esquís , i som ja al Juny !!!! molt contents i feliços ..... hem DISFRUTAT d'allò més, no podem dir una altre cosa que EN VOLEM MÉS !!!!!

diumenge, 2 de juny del 2013

ESCOLTAR A LA MUNTANYA

Pugem dissabte 1 de Juny ( aniversari de la Salvi !!! moltes felicitats !!!!!) cap a Erts (Andorra), ja que avui dormirem d´Hotel ( regalito, regalito ..... Hotel Palomé) tot i que no sabem si aprofitarem massa l´habitació, ja que a les 6:00 de la matinada la abandonem per anar a buscar al Xic que ha dormit a la furgo.


La idea és pujar el Comapedrosa i intentar baixar per la Canal de l´Alt, ja que sembla que està en condicions ( porta uns dies nevant i pot ser una opció). Per avui donaven una mica de núvols al Nord, però que progressivament obririen ..... bé, els núvols al trobar-nos amb el Xic hi són, i un lleuger plugim també. Els hi explico que avui haurem de portar els esquís a l´esquena una estona, ja que sortim de 1600 i encara que hagi nevat, fins els 1900/2000 no trobarem neu, per tant ......esquis a la esquena i cap amunt.


 A la Cota 1900, a la zona de la Obaga de la Coma, podem calçar esquís, aqui la Salvi diu que no ho veu clar  (portem ja una estona sota una pluja lleugera) que fer el cim en aquestes condicions per a ella no val la pena, els núvols, la pluja, tot plegat no li fa el pes, a més com va amb el Xic i amb mí sap que tot i la promesa d´anar a un ritme "controlat" no serà així, que ens deixar escapar com un globus ple d´aire i que disfrutem ( que ella ho farà de l´hotel, la banyera i el llit !!!! claus del cotxe i avall que ja sap com anirà tot plegat ...)


Bé, efectivament al Xic i a mi ens mou més la il.lusió d´aconseguir fer el cim ( el Xic per primera vegada) esperant que de sobte la muntanya ens regali una d´aquelles sorpreses inesperades .... que obrirà, que obrirà!!!!! ens anem repetint el Xic i jo, mentres anem fent petjada a la neu humida. En tot cas la Salvi tenia raó, no en sabem de portar un ritme controlat ...... aquest Xic !!!!


Per moments però la cosa empitjora, just a la zona de les Canyarques on l´itinerari fa un gir marcat cap a nordest, en una zona de desnivell acusat, la visibilitat es nula, directament no veiem res, tot es blanc, puges o baixes, esquerra, dreta, tot és igual, tirem de gps, i podem fer metros fins arribar a les primeres basses de l'estany negre, aquí encara la situació és mes compromesa, el vent a augmentat, la sensació tèrmica es molt baixa ..... això sumat a que fa estona que intuim, veiem, sabem que no obrirà .... avui no toca !! a més tenim una baixada que es presenta ... divertida. Ens mirem amb el Xic ... avall !!!!! canvi a MODO DESCENSO. Sembla que la muntanya apreta però no ofega, ens dóna uns minuts per observar el recorregut de descens, no cal dir res .... corre, corre avall que encara podrem fer uns giros interessants !!!!!!


Fins i tot per un moment, pensem que potser ara que hem decidit baixar.... potser obrirà ( que som d'inocents !!!), no cal mirar enrrera, només endevant ( amb els forats que hi han encara ens fotrem una bona patacada) així que disfrutem de la neu a la part alta i baixa del recorregut, no millor podem gestionar la quanitat i qualitat de neu, fins i tot estem contents de la decissió, ja que ens ha permés fer una bona baixada, i uns 1000 mts de desnivell, així tot i el gust a comiat de la temporada .... estem satisfets.


Moltes vegades ens poden més les ganes que una altre cosa, i alguna vegada s´obté la recompensa, però sempre cal "escoltar a la muntanya", ja que com una amiga després em va dir ... escoltar-la és respectar-la !!!!