PROMESES ........

"es la intensidad que comporta saber que tarde o temprano todo tiene un fin, lo que me hace disfrutar de los momentos vividos"

Punset plus Màrquez

Fa dies que el nostre company Iván ens va convidar a fer el Taillón des de Bujaruelo .... cuestión de Promesa ..... ens va dir, i esclar per un amic .... ( i bé per una muntanya com aquesta i per Serradets.....). Així doncs aquest dissabte al voltant de les 11:00, ens enfilem cap al Coll de Bujaruelo. Ens acompanyen la seva germana Vero i el seu cunyat Carlos ( formen part de la promesa !!!!).

La intenció es dormir al refugi de Serradets, a la part lliure ( ara a l´hivern no és obert) i a l'endemà diumenge, atacar per la Brecha de Roland el Taillón. Al refugi, arribem els primers, després de fer algun que altre adelantament a grups de Francesos que ens ataquen des de el Coll de la Tente ( on arriben amb cotxe ... menudos son los Francesos, oh la la !!!)

El pla és molt senzill, un cop al refugi ( després d'una pujada NON STOP THE MUSIC) menjarem tot el que podrem, i si podem encara més, i acompanyat de vi i CAVA (si, si una altre promesa del Sr. Parraga !!!!, si es que el finde promete!!!!!) i tal cual ..... primer la beguda i ja veurem com va el tema del menjar, més que res perquè el "soplete" de d´Iván ....... més que escalfar diríem que "refreda" !!!! En tot cas a les 21:00 ja estem al llit ben "calentets", ja que demà a les 6:00 toca diana ( serem els mes matiners del dia, i això que hi ha un grup de francesos que han vingut amb el seu amic Jack .... Jack Daniels !!!!)

Així doncs, sortim a les 7:00 aprox., sols, no hi ha ningú més, no volem compartir res, tot per nosaltres !!! al poc d´arribar a la bretxa surt el sol, magnífic, brutal, total, espatarrant !!!! la sensació d'arribar a la bretxa, creuar-la, veure Ordesa, el sol començant a escalfar els cims del Taillon, Gabietos ........ QUE VIVAN LAS PROMESAS !!!!!!! amb dies com aquest.

Com tots els cims, és fugisser, costa d'aconseguir, sembla que vulgui marxar, allunyar-se de nosaltres, per això li oferim al Jordi el present, que sigui ell el primer DEL DIA en trepitjar aquesta joia, però com tots sabem, un cop hi ets, és volàtil, immaterial, però gratificant, i encara ho és més si el pots compartir, amb els teus, ..... els de la promesa, així doncs, ens abracem, riem, compartim ..... hi ha res millor !!!!

Al llarg de la pujada, la Vero anava capficada amb com creuaríem el dedo, ja que comentava la ressenya que era "algo aereo", res més enllà de les seves possibilitats, però ara a la baixada hi torna a pensar ..... així doncs, germà i parella, fan un sandvitx mañico i mantenen a la noia del grup " a buen recaudo", per tal de proporcionar-li la confiança que li falta ( i que per altre banda s'ha de guanyar a base d'experiència !!! ) superat el fantasma, l'esmorzar ens espera !!!!!

Tornem a passar per la bretxa i ens creuem amb les primeres cordades que van cap amunt ( quina sensació més bona tenir la feina feta !!!!) desfem camí ràpidament, potser fins hi tot massa, ja que veient les cares dels companys de velocitat, diria com aquell: "ara m´he cagat"!!! ( tenen la cara del Homer pensant en cooomiiiiiiiidaaaaaaaa !!!!) però cal deixar fluir les emocions !!!!

Recollim al refugi els trastos, on observem com encara hi ha algun francès en estat "catatónico" desprès de la festa d'ahir, això i els rastres d'aliments no digerits !!!!! Fransua ....... la gente esta muy loca !!!! i continuem cap Bujaruelo, que avui toca dinar i cap a casa.

Al sortir però del refugi no hi ha com fer una ullada cap enrera i observar la imatge de la Bretxa, sense cap tipus de dubte, una de les imatges més boniques dels Pirineus, segur que per sempre més ja la tindrem gravada en el nostre ADN, i sense cap tipus de dubte sabrem amb qui ho vàrem compartir ja que com una vegada vaig llegir en internet: "Un amigo te conoce tal como eres, comprende dónde has estado, te acompaña en tus logros y tus fracasos, celebra tus alegrias, comparte tu dolor y jamás te juzga por tus errores ".......