dilluns, 31 de desembre del 2012

ANY RODÓ... VOLTA RODONA !!!.


Si hem de fer un balanç de l`any 2012.....diríem que ha estat rodó ....Toubkal amb esquís, MountBlanc, Còrsega  i tantes i tantes experiències que ja per sempre més formaran part de la nostra retina .... I per concloure l'any ...... la volta al Comapedrosa, fent nit al refugi Baiau, una volta també "rodona". Ha tingut tot allò que s'espera, solitud, bellesa, natura, companyia,  muntanya en esència!!!!!....... ESPEREM QUE EL 2013 ENS PORTI TANTES AVENTURES COM AQUEST ANY PASSAT, BON 2012+1 !!!!!!

dimecres, 26 de desembre del 2012

PEDALANT, PEDALANT .... PASSA L´ANY !!!!


Els "molinetes" acabem l´any de la millor manera possible, junts, amb un bon esmorzar i com no podia ser d'una altre manera, decidint en un segon "izquierda o derecha" el recorregut del dia. Llàstima que la opció "derecha" era la llarga, oi Ivan ????? i a St. Esteve no es pot arribar tard a casa !!!!! però tenim recursos, així doncs ...... CARPE DIEM .... però amb una 29", esclar !!!

diumenge, 23 de desembre del 2012

TORRES Y BAILEYS...QUINS DOS AMICS !!!


Avui tocava fer una mica de bici, bé una mica de bici i esmorzar ...... no ens enganyem ...... tocava fer un bon esmorzar i com a excusa utilitzar la bici !!! la ment humana que és força "complexa".


Com aquests dies ja fa una mica de fresca, sobretot a primera hora, quedem a les 9:00 a Cal Ramon, bicis llestes amb l´únic objectiu de fer una mica de cames i gana ( en el meu cas tampoc és molt dificil fer´me agafar gana, sense pedals també es pot aconseguir !!!) en tot cas parada programada al Bruc,  a fer l'esmorzaret, així si que hi ha ganes de fer activitat !!!!!


En tot cas com anem per terreny conegut anem enllaçant corriols, pistes, pujades i baixades, mentres anem xerrant i entre xerrada i xerrada, ens trobem al Txiqui i al Juanma, han intentat avui "el ogro", però força descompós no els ha permés pujar sense posar-hi peu, així doncs, nosaltres en tot cas com "el ogro" el portem a dins, potser anirem cap els pallers ..... i al Bruc que fa baixada ( mai millor dit !!!). Per tant arribem a la Llar del Bruc amb la satisfacció que com a mínim l'esmorzar ja ens l´hem guanyat !!!! ( avui anava barato tu !!!!!!)


I com un dia és un dia, botifarra, "panceta", pa torrat, vi aigua i gasosa , que no falti res !!!!...... però, com bons "esmorzaires" això cal tancar-ho amb "honors", un cigaló de baileys i un de torres ( elvira ja saps... toca fer bici!!!)..... i no cal dir res més.  En tot cas preocupats per si donariem positiu en el dopping, s'ha fet un estudi acurat  ( oi ramon?) i  cal destacar que el cigaló de Torres provoca deshidratació "acusada", fet que incentiva la freqüencia d´ingesta d´aigua i a més provoca de forma sistemàtica i acusada, certes vibracions descontrolades en la roda de devant de la bici ( que sorpresivament no ha tingut ingesta de Torres .....) així doncs el professor Tablado, continuarà amb l´estudi corresponent tot i  posar en risc la seva propia integritat física ( ja se sap que la ciència "és lo que tiene!!!"). Comentar que no s´han observat contraindicacions pel cigaló de baileys  (potser cal augmentar la dossis !!!). Seguirem informant ........

dilluns, 17 de desembre del 2012

EL LABERINT


Sortida EGAN per finalitzar l´any ......5 participants ( la Salvi la única noia, Francesc, Ivan, Oscar i el Quico - nou en sortides EGAN !!-) en modalitat d´esquí de muntanya, el destí la Renclusa (2140 mts) on tenim opcions de fer segons condicions ... Maladeta, Alba,  Paderna, Aneto ..... El dissabte el dediquem a l'aproximació al refugi, fem el camí d´hivern, amb bona meteo ( la finestra del dissabte l´hem enganxada !!!), així doncs un cops arribat al refu, dinem  (portem "tast" de sobres liofilitzats de cara a l'Aconcagua), però per rematar-ho ..... huevos con panceta !!! olé, olé, olé !!!! Al refu no estem sols, hi ha "las fuerzas armadas" que fan unes begudes ( tenen el seu campament a l´exterior) i un parell de grups que venen de la Maladeta i d´intentar l´Aneto ...... ha fet massa aire, i tampoc hi ha massa neu, cal escollir bé l'itinerari .... per tant a l´endemà ..... Pico de Alba de 3107 mts. Cap de nosaltres l´ha fet, i com és orientació Nord, pot tenir bones possibilitats, a més, a la tornada baixarem pels tubs de Paderna, que ens deixen a los Llanos del Hospital, per tant ....... El diumenge a les 8:00 ja som a la neu, i anem assolint metres, el recorregut és d´allò més interessant, però un cop a l´alçada de Paderna, es torna d´allò més laberíntic, ja que les pedres floreixen   per tot arreu, fins i tot més d´una vegada ens veiem fent equilibris d'amunt d´elles ( que no se ralle el material Ivan !!!) En tot cas no podrem arribar a cim amb esquís, ja que cal descalçarlos abans per poder accedir mitjançant una canal curta, a la ultima part més dreta del ascens. És aquí on trobem els problemes més importants del dia, ja que no encertem amb la línea d´accés i perdem molt temps a més l'estat de la neu ( pols) no ajuda, el vent augmenta considerablement i sabem que la meto va a pitjor (però encara ens aguanta)... tot i això, i desprès de pujar, baixar, pujar, baixar  intentat buscar el camí, acabem pujant adalt de tot, ens quedem a 5 metres d´on es troba la fita cimera, però avui no hi anirem .... el vent, les condicions, l'espai al cim i sobretot  la sensació de lluita i d´haver satisfet totes les nostres necessitats, ja ens valen....avui seria massa arriscat, i desprès d´haver estat fent equilibris per la pared que hi dona accés ..... creiem que ja som prou afortunats, avui aquí és on havíem d´arribar, ara encara ens queda baixar, que tampoc serà senzill, ja que haurem de trobar bé el camí de descens, per canals i pedres, per "intentar gaudir" del descens. Amb esquís als peus, anem buscant  "les illes de neu" com nàufrags, i encara ens ensortim prou bé, ja que realitzarem tota una línea que ens porta fins als tubos de paderna i seguint seguint fins el parking del cotxe !!!!! on hi arribem SATISFETS de l'activitat, contents per la muntanya, i alegres per la companyia ...... un gran dia en una gran MUNTANYA ...... i el millor es que tornem a ser al cotxe,  on  podrem pensar de nou en una nova sortida EGAN!!!!! ..... per cert FELICITATS QUICO !!!!!!  amb aquests inicis el futur és molt prometedor ... bé sempre que "compris" bon material  ( la Salvi m´ha obligat a posar-ho !!! juas, juas, juas !!!)

diumenge, 2 de desembre del 2012

EL RITUAL, EL GRAN PEDRA


Avui tocava anar fer la ofrena corresponent, encara no hem viscut una expedició que no haguem trepitjat abans el cim del Pedraforca de 2506 mts, per tant avui tocava. Aprop de casa, amb l´ultima nevada, segur que el Pedra no defraudaria ( mai ho fa !!!!) així doncs, avui tocava "el ritual". A més, com sabem de la coneguda "canaleta" del Aconcagua, avui ens toca entrenar la nostra "tartera" més estimada, la més famosa, la que ens ha vist baixar moltes vegades, però avui tocar pujar ..... el dia aguanta i les ganes són moltes, al cim del Pedra tot es veu diferent, més ampli, més llunyà .......que què hi ha allà adalt ? .... nosaltres, els nostres somnis, les nostres esperances, allò que cadascú de nosaltres anhela, per això avui tocava la ofrena , avui tocava un present, en forma de kit kat al corb que majestuosament "dansa" entre nosaltres, esperem que li digui als "condors" que som bona gent i que volin entre nosalters allà lluny allà a l´aconcagua .......

diumenge, 18 de novembre del 2012

"GUATEAR" LA TORMENTA


Ver volta a ulldeter en un mapa más grande


Sortida EGAN prevista per aquest finde a la zona d'Ulldeter. 12+1 participants que ho van donar tot, encara que la meteo al final va alterar la mateixa. A setcases parem a quarts de nou per fer un esmorzar, aquest cop sí !!! ( ja que la "organització" havia previst un local obert on poder fer cafè+llet, i desprès diuen .....). Tot seguit pugem a la estació de Vallter per iniciar la volta que ens ha de dur al llarg de 6 hores al Pic de la Dona   (2.702 mts), Pic de Prat de Bacivers (2.844 mts), al Pic de Bastiments ( 2.883 mts) i el Gra de Fajol  (2.712 mts).  Com sempre però, ulldeter es castigada un dia més pels vents i els núvols, i així desprès d´assolir el cim del Bastiments amb un "calabobos" que fa que fins i tot LA GUATA més bona ( si no sabeu que és la GUATA, és .... TOT EL CONTRARI A LA PLUMA !!!, en tot cas, un teixit sintètic) doncs fins i tot aquesta guata queda molla "cual trapo vileda", i realitzant "taula rodona" al coll de la Marrana, donem per concluida la volta que en el dia d'avui tenia previst finalitzar amb el Gra de Fajol. Tot i no poder completar la volta, el grup no ha perdut la alegria i les ganes de fer d'aquesta sortida una MOLT BONA sortida, i així anem a dinar al Restaurant Pirineu de setcases, per possar-hi un llaç d´aquells, guapus, guapus a la sortida .... bé un llaç i un vinatxo amb ratafia que mai va malment, eh Xavi ? ... doncs esperem que a la propera sortida la meteo ens respecti, xq més i millor és impossible que ens ho passem !!!!!!



No hi ha res millor que recordar els bons moments viscuts !!!!!

dilluns, 12 de novembre del 2012

I JA FA UN ANY !!!!


I com passa el temps.... sembla que fa dos dies que estàvem estrenant les 29" ( les noves bicis !!!) a la berga santpedor i ves per on que ja hi tornem a ser. No hi ha dubte de que es tracta d'una cursa per aquestes bicis,  molta pista ..... molta baixada ..... molta velocitat !!!!! I si a més resulta que tenim "soporte logístico" .... apaga y vamonos !!! ( gràcies ramon per les jaquetetes calentetes que ens esperaven a puesto !!!! ets un crack !!! equipo ? molinetes ÉS UN EQUIPO !!! tot i que hi hagi components del grup que només busquin .... la velocitat !!!!! ( .... si es que me pierdo !!!). A més aquest any amb més participació EGAN, l´Elvira i companyia també vàren disfrutar de les butis i els cigalons de la Berga ...... esperem que any en any poguem disfrutar d´aquesta pedalada com si fos la primera vegada .... donant pedals a fondo !!!!!

dilluns, 5 de novembre del 2012

Sóc Feliç si ets Feliç !!


Moltes vegades els plans no surten com estan previstos, però MILLOR !! la idea inicial per aquest finde era anar a Benasc, però les borrasques no estaven disposades a permetir´ho, per tant ens dirigim cap a Andorra, la idea anar a dormir a la Borda de Sorteny, per a l´endemà fer la volta a l´Estanyó - La Cabaneta i Pic de la Serrera. Al arribar al parking de la vall de sorteny els primers dubtes, estan fent obres .... mhhhhh però podem passar. Arribem al capdamunt de la pista, BORDA TANCADA !!! ondia ara si que m´he cagat !! però ... resulta que hi ha un edifici petit petit ( com el meu país !!) de nova contrucció que ens permet passar-hi la nit, renoi quina sort !!! Doncs a dormir !!! a l´endemà el dia sembla que serà "variable" però hem vingut a caminar ... i mentres ho fem veig que les cares dels companys s´alegren, somriuen, disfruten, sembla que la volta proposada "in last minute" funciona, i a més el fet de fer-ho gairabé 100% circular encara més. I si al final de la nit acabem amb un GIN, diria que sense dubtes, al veure les seves cares .... SÓC FELIÇ SI ELLS SON FELIÇOS !!!!!!

divendres, 2 de novembre del 2012

FALS PLA


View Btt Anbaso Rajadell 2012 in a larger map

Realment no cal ser del CSI per pensar que si en una cursa de btt ningú porta motxilla és que això va de veritat !!! encara sort que un "despiste" fa que arribem un xic tard a la sortida, així ningú ens podrá superar !!!!..... i nosaltres només podrem "guanyar posicions" ..... bé, entre nosaltres dos .... ara tú, ara jo ..... 


La nit abans una trucada a la persona de contacte, em declarava que la cursa no era molt "tècnica", doncs pensant en la primera baixada per corriol .... ningú no ho diria!!!!!! entre el fang, la pendent, les pedres, les arrels .... si al km 2 ja estem així no volem ni pensar com seran la resta !!!!


Al final però la cosa va agafant ritme i nosaltres ens anem trobant cada vegada millor, els corriols ens agraden cada vegada més, i es nota que la organització ha buscat que la cursa tingui el major nombre de kilòmetres pels mateixos, de fet només en la pujada més forta de la cursa anem per pista, la resta de kilòmetres es fan per corriols, que ara son de pujada, ara de baixada, de girs tancats, de ressalts, tenim de tot i per triar, i les 29 vinga rodar i vinga rodar ....


A uns 10 km passem per l'últim dels abituallaments, on ens confirmen que el que resta de cursa és "fals pla" i amb  la proximitat del poble de Rajadell pensem que així serà, però ens tenen reservada una sorpresa, ja que enlloc d´acostarnos, resulta que ens allunyem, sempre amb un objectiu ..... recòrrer tots els corriols dels voltants, estrets, buscats, de baixada, de pujada , un trencacames !!!! però en definitiva corriols juganers, d'aquells que et deixen molt ben servit !!! ( ... i a les cames també !!!)


Gairabé no hem vist a ningú en tot la cursa, bé ni tan sols al començar, per tant tenim la sensació que avui hem fet una cursa de dos, al nostre rotllo, disfrutant d'un circuit privilegiat de corriols en una zona encara desconeguda per a nosaltres i el millor es que al final de la cursa ens espera l'esmorzar, i suposo que les dues dones grans que donàven el menjar al veuren's arribar quan tothom marxava han pensat .... millor li donem doble premi !! doncs dos botifarres !!!!


Avui podriem dir que hem rebut un "correctiu" d'aquells que et posen a lloc, d'aquells que et fan veure la realitat, que t'obren els ulls, i  realment es que no sabíem que ens trobariem fins que no hi hem estat ficats i ben ficats, tot i això no ens podem queixar, hem aconseguit finalitzar la cursa amb 1000 mts de desnivell en 32 km, no estan pas malament, si pensem que ho hem fet en unes tres hores y pico ( el pico sempre fa mal)  bé el primer en 1:46, que demostra el nivell de la prova,  per tant ..... ara només ens queda que millorar i segur que en això no ens pot guanyar ningú !!!!! i com algú va dir:


Si lo importante no es ganar sino competir, entonces, para qué, maldita sea, se invento la puntuación...

dissabte, 20 d’octubre del 2012

CAMINAR, BUSCAR, RESPIRAR .... TOT ES SUAR !!!


Avui tenim esperança, sembla que les previsions són totes negatives, que ens mullarem, l'objectiu per a nosaltres, el Sobrepuny de 1656 mts. a més a més és desconegut per a nosaltres ( tenint al Pedraforca, la Tosa, Penyes Altes .... )  queda " a l´ombra", però tenim esperança que serà un gran dia ........

Arribem a la Nou de Berguedà, reconeixem el terreny ( bé anem al bar basicament !!) i tot seguit, botes, cap al Santuari de Lurdes ( hem cregut oportú començar aquí) i a buscar el Sobrepuny ( que tot i que no el coneixem té una forma característica i que durant molts anys havíem observat des de la C16 sense saber que un dia l'aniriem a buscar. 

Passem per corriols, prats, tot seguint marques vermelles al principi, perdedores i que ens fan entrar al bosc, sortir-hi ....... però sembla  que ens segueixin, escoltem veus, sorolls, ara aquí ara allà , PAM ........ boletaires a la vista ( bosses al cap i cistell en mano !!!), clar no tenim a l´ADN aquesta pràctica i ens sopta que hi hagi tanta gent al Bosc. Berguedà, tardor, FINDE PROMETOR  ....... Caçadors de Bolets al canto !!!! d'excursionistes .... nosaltres !!!! seguim ara marques grogues, i al final marques de PR.


Sense voler-ho però, ens "assalten" unes llanegues al pas, agafeu-nos !!!!!  ens criden .... ondia, i ara que fem ( mentres la boca fa salivera .....) sort que porto una bossa enreixada de portar trastos de muntanya  i els hi podrem portar a casa i sense voler-ho ....... JA TENIM UN NOU CAÇADOR, renoi tot el camí mirant a banda i banda del corriol .....quin estrés !!!!!! respirar, caminar, mirar, esbufegar .... les pulsacions pugen de revolucions, la humitat és del 100 % .... la suada .... que hem de dir de la suada .... no plou però ho sembla, anem xops !!! però, que som de feliços !!!!!!


Just abans d'arribar a cim quedem engolits per la boira, i fem cim amb les primeres gotes de pluja, però no ens importa, és més, ho cel.lebrem, l'aigua corrent pel cap és refrescant elimina aquesta suor enganxifosa que    provoca una humitat tan elevada.


La baixada la farem per PR i posteriorment per GR fent una volta circular per no pujar pel mateix camí que hem fet fins acim, i sortosament  un trio de rovellons ens torna a assaltar a la pista de descens, renoi quina terra aquesta que et posa el menjar a peu de camí !!!! ara entenc l'adrenalina dels boletaires al trobar la "peça",  i un cop trobat no pots deixar d´observar al voltan, per aquí i per allà i com no vigilis ....... ONDIA que estem fòra de la pista buscant BOLETS !!! 


STOP ( que no vol dir llençar-se al terra eh ramón ?? chist de btt !!!!), hem de baixar a la Nou que haurem de fer via, que ja sabem que passa, comencem amb un rovelló i al final ....... no podrem dinar com toca !!  i això no ens ho pot treure ni el Sobrepuny ni els rovellons ( a més entre llenegues, rovellons i uns suspitossos rossinyols ja en tenim prou, que per ser la primera vegada .......) doncs, tornem a ser allà on teniem el cotxe ben aparcadet .... toca canvi de roba, i no tenim clar si menjarem per aquí o per allà , però ..... Ondia si tenim St. Corneli a tocar i el restaurant Sta. Bàrbara  que és "BARBARO" !!!! , com deia aquell, " no hase falta que dises  nada más !!!" , això ens demostra que si no perdem l´esperança els "pitjors" dies es poden convertir en  "magnífics" dies ...... hoy puede ser un gran dia, dificil de olvidar .......

Posdata: al final al restaurant ens toca panera d´embotits i dos ampolles de cava  ....... ara si que el dia ha estat rodó !!!!!!


Ver Volta al Sobrepuny de 1656 mts en un mapa más grande

diumenge, 14 d’octubre del 2012

THE BEGINNING ...... OTRA VEZ !!!

 
Doncs com el dia de la marmota, tornem a estar en el mateix lloc de sempre, tornem a començar !!! ja he perdut el compte de les vegades que dit, aquest cop no ho deixaré tant temps, ara entrenaré cada setmana, bla, bla, bla .... i esclar com si es tractés de la dieta que hem de començar per perdre kilos, mai acabem per fer'li cas ... però aquest cop ...... el futur dirà !!! oi ?

 
Com sempre diem en aquests casos, i per tal de preparar a la ment .... escollirem una escalada senzilla, agradable, sense problemes .... bé que no ens volem fer caquita a la primera de canvi, juas, juas. Bromes apart, es tracta de tornar a començar a agafar els costums d´aixo de la roca, per tant ..... anem a gorros, a la Gorra Marinera, ja que no hi hem pujat mai i té una via, la sargantanes que pinta prou còmode per un retorn ..... tranquil.
 

El millor dels llargs és el penúltim ( o últim si no fem la reunió intermitja abans de cim), ja que té un flanqueig típic montserratí ..... les assegurances allunyen un xic, bé potser millor dit un "colló" però el flanqueig és senzill, encara que ..... PROHIBIT CAURE !!!!!, tot seguit un tram vertical de IV+ que li possa "pebre" al llarg, però ..... hem vingut a buscar això mateix, no? una mica de pebre i d´emocions !!!
 
 
Portem una corda al devant que pensaven que estaven fent la mateixa via que nosaltres, però resulta que es trobaven a una altre. En tot cas entren al llarg clau abans que nosaltres i d´aquesta manera podem observar on es troba el flanqueigi com allunyen les xapes ( entre la 2 i la 3 son uns 8 metres aprox) així doncs tenim clar el camí ..... ara només toca "caminar" ........
 

Doncs bé, finalment superem "les pors" internes i externes (en forma de flanqueig) del que se sap que encara no esta fi.  Acabem la via amb un somriure, amb una abraçada,  mirant la quantitat de "feina" en forma de roca que tenim als voltants, ara toca no deixar d´escalar, i escalar, i NO DEIXAR-HO i tard o d´hora, amunt i amunt segur que podrem aconseguir arribar a totes elles ..... bé això sempre que no deixem d'escalar ...... otra vez !!!!! 

dissabte, 13 d’octubre del 2012

UNA VOLTA "DIVERTIDA"

 
Doncs com casa nostra la tenim ja molt "sobada", avui tocava descobrir itineraris nous. Potser no és el millor dia ja que hem tingut un episodi de pluges en el dia d´ahir, però ..... querer es poder !!!!. Fent "consulta popular" als companys sembla que Santpedor i la seva "ruta hivernal del bages" té las de guanyar, la publicitat de 95% de corriols de la mateixa és "massa carmel" i per tant allà hi anem.
 
 
Comencem la ruta amb fresqueta des de el poliesportiu de Santpedor, i com si es tractés de la cursa, la poli ens segeuix, potser al veure el coulotte del Ramon d´Esparreguera han pensat malament .... i com sortim del polígon, qui sap igual han pensat que som un nou grup de "lladregots specialitzeds", però quan ens fiquem per pista, els "perdem" !!! La calor arriba d´hora, igual que els corriols, on ja observem que el terreny es ben xop, però la ruta "promete" ....
 
 
Es tant salvatge i corriolera que fins i tot ens hem d´aturar a que algun que altre grup de senglars ( que sempre tenen preferència en aquests casos) passin per devant nostre, però desprès del ensurt ( parlo per a ells esclar !!! que nosaltres somus muu peligrossus) continuem fent neteja de colzes i braços ... les plantes ens deixen ben molls avui !!!
 

La ruta es força DIVERTIDA, tal i com indicava el track, i es tan divertida que fins i tot el Ramon ens vol fer partíceps  de la seva "joia"  i en un moment de tranquilitat i "difrute", vol jugar al "escondite" .......STOP canto, hi ha un tronc al camí .... i al girarnos ... ondia i el Ramón ???? .... aquí, aquí , però si s´ha fotut en un forat !!!!!! però que no surts?  .... però esclar, tot es tant humit que costa remuntar un forat de vegetació i fangós que no permet tenir cap tipus d'equilibri, en tot cas però ..... finalment la muntanya el deixa sortir, PER PRIMERA VEGADA VEIEM AL RAMON AL TERRA, només per això ja valia la pena fer la sortida  ...... ell també cau !!!!! ..... ara estic més tranquil.


Desprès dels riures, i de les conyes ... STOP per aquí, STOP per allà ( l´hem proclamada la paraula "magica" ) continuem per corriols totalment habilitats per a la pràctica de la btt, fins i tot amb ponts inclosos, així que arribem a una mica més de la meitat del itinerari amb un horari que ens fa plantejar si cal continuar, ja que avui s´ha de complir l´horari "escrupolosament" ja que tenim dinar de germanor i arribar tard no es pot "permitir". Per tant, retornem a Santpedor per la ruta de la Berga-Santpedor que coneixem, i així farem més via ...

 
Així doncs,  27 km. de nous camins i corriols, tota una descoberta ..... suposo que no serà la ultima, i menys si són tan DIVERTIDES !!!!! 
 


View 50% hivernal del bages 2011 in a larger map

dilluns, 8 d’octubre del 2012

METES IMPOSSIBLES? MENTS DÈBILS !!!!


 
Com passa el temps..... sense adonar-nos ja ha passat un any i ja hi tornem a ser a la Rocarfottina, la nostra "musa" de les pedalades. Aquest any 47 kilometres amb un desnivell de 1300 mts, però ja sabem com les gasten aquí a Rocafort ( o que li preguntin a l'Ivan per l´any passat). Cursa exigent on les hi hagi, però que et gratifica amb un plat de cigrons i botifarra que et fan tocar el "cel". Aquest any erem un més vers l´any passat, el Sergi, que volia tastar "la pols" i la veritat es que no podem dir que no li hagi agradat. Al final, més per cap que per cames, cadascú troba el seu "limit" i arriba amb la satisfacció d'haver superat els fantasmes del "no puc" o el "no aguantaré" ...... com sempre ..... la testa tira de la resta !!!!!
 

Mostra Rocaforttina 2012 en un mapa més gran

CONTRASTOS

 
Com el ying i el yang, com la nit i el dia, com el sucre i la sal ..... la vida esta plena de contrastos, i les muntanyes no podien ser diferents: l´estiu i l´hivern, la cara nord i la cara sud, pujar i baixar ......
i un cop més la muntanya "alliçona" al petit esser humà.

 
Amb la fita d´anar a l'Aconcagua el pròxim gener, el tret de sortida dels entrenaments ja ha començat, i per tant cal sumar desnivell, hores, kilometres ..... esgotament i cansanci, cal caminar i caminar per tenir el cos preparat a l'esforç que ens espera en el futur.

Amb aquesta idea ens hem dirigit al Comapedrosa, muntanya més alta d´Andorra amb els seus 2942 mts. Avui dissabte desprès de dormir en el cotxe ( la crisis, com es nota la crisis)  acumularem més de 1400 mts de desnivell, però per donar-li un "enfoc" diferent a aquesta muntanya que hem trepitjat altres vegades, pujarem per la seva ruta normal i baixarem per una camí diferent, convertin-la així amb una ruta circular.

El camì de pujada és tot bonic ell, amb arbres perennes que li donen verdor, i arbres caducifolis que li donen vermells, grocs, marrons,  tons càlids  que formen una catifa de tardor d´aquelles que et fan pensar en .... i si parem una estona i disfrutem !!! i si gaudim del rierol que baixa, i del estany i del refugi i .......... però, toca caminar, caminar i ..... seguit caminant, cal posar en patiment al cos, que n´aprengui !!!!


En tot cas, un cop a cim hem gaudit de la pujada, en poc més de 3 hores ja hi som, ara toca la baixada, el "descobrir" pais per un indret que no coneixem ...... com m´agrada !!! en el mapa ens indica el camí que baixa entre el pic de Baiau i el Comapedrosa, ja fa la pinta de ferèstec i sobretot "empedrat i dret". Però .... qui va dir por??.... ens hi llencem, i efectivament encertem ...... quin pedregal, si el camí de pujada era verd, dolç ..... aquest és àcid, directe, cop de puny !!!! pedra, dur, fosc, no hi ha dues cares iguals, la muntanya ja ho té això,  però una volta amb aquests contrastos bé s´ho val, fins i tot al final arribem al refugi lliure del Estany, i aquí tot canvia, novament cavalls, aigua, herba, ......... la muntanya ENSENYA, però RECOMPENSA a tots aquells que volen descobrir a tots aquells que busquen les dues cares ...... els contrastos.

 

PERLES DELS PIRINEUS

LLEGENDA1: Conten que, al principi dels temps, Déu va fer el món llis i pla com el palmell de la mà. Aviat, però, el va trobar massa monòton i va voler donar-hi una mica de varietat posant-hi muntanyes. Va omplir un sac de rocs, se’l carregà al coll i va anar a fer un volt per l’esplanada d’aquell món nou de trinca. De tant en tant, quan es cansava de camí pla, treia una pedra del sac i la llençava al seu davant. Tot just tocar a terra, la pedra creixia i creixia fins convertir-se en una muntanya. Vet aquí que quan Déu passava per l’indret on avui hi ha els Pirineus, se li va rebentar el sac sense adonar-se’n, de manera que va deixar al seu darrere una llarga escampadissa de pedres. Aquest és l’origen dels Pirineus.
 
LLEGENDA2: Segons una altra llegenda molt coneguda a banda i banda dels Pirineus, aquestes muntanyes eren en temps antic un autèntic paradís per al bestiar. Fins que un dia es presentà un captaire demanant almoina i els pastors, en comptes d’acollir-lo, li van abuixar els gossos. El pidolaire, que en realitat era Nostre Senyor, els va maleir, i a l’acte els prats quedaren convertits en geleres, els ramats en tarteres i els pastors i gossos en tossals de roca. Tot i que el fet va tenir lloc al massís de la Maladeta, la maledicció divina va esquitxar les valls properes, des de l’Éssera fins al Segre.
 
 
LLEGENDA3: La tercera llegenda ens conta que quan Hèrcules travessava les terres del sud de la Gàl·lia pel enfrontar-se al monstre hispànic Gerió, fou acollit pel rei Bèbrix, pare de la princesa Pirene. L’heroi s’emborratxà i, sota els efectes del vi, va seduir la noia amb falses promeses de matrimoni. Aconseguit el seu propòsit, el galifardeu va continuar el seu camí, deixant la noia abandonada al palau de son pare. Mesos més tard, Pirene, després de donar a llum una serp, va fugir horroritzada cap al bosc, on fou devorada per les feres. En tornar de l’expedició, l’heroi trobà les despulles de la infortunada princesa, dispersades pel bosc. Les recollí i després de donar-los sepultura, aixecà damunt la tomba un grandiós mausoleu de pedra. I batejà tot aquest muntanyam amb el nom de Pirene.

 
Doncs vet aquí que ens trobem en un pam dels Pirineus, a la parròquia d´Ordino a Andorra, més concretament al Circ de Tristaina, on hem vingut a descobrir país, a descobrir més Pirineus, on sempre queda un racó per explorar, per visitar i per viure. Un racó on encara no hi hem posat els nostres preus, el Pic de Tristaina de 2878 mts, un clàssic, una perla del Pirineu, ja que la combinació de la seva silueta vers els llacs que trobem als seus peus fan que podem gaudir del dia, de les vistes, dels estanys, del cim, de la cresta i de la satisfacció de ser conscients que encara ens queden moltes més "perles" per conseguir i moltes més "joies" per assaborir en aquest collar tan especial que són els Pirineus. 

 

diumenge, 30 de setembre del 2012

TRAINING FANGTASTICO !!!!


View Training Fangtastico in a larger map

Dia d'entrenament enfocat a la Rocaforttina del pròxim diumenge 7 d'Octubre, i que comença accelerat ja que de sobte caic del llit, havíem quedat a les 7:30 i eren les 7:15  .... coses de la vida !!!! corre, corre, corre !!!!!  Teniem previst realitzar el recorregut de la pedalada que es realitza a Esparreguera el 14 d´Octubre ( track en mano) però resulta que les falles mecàniques es van succeïnt de mica en mica, el tubbeles (sistema antipunxades) enlloc d'evitar problemes en crea, els bassals d'aigua que semblen inofensius són profunds com les fosses marines, i a més embruten la mecànica de forma que els canvis, les cadenes no "giren" com ho haurien de fer i el fang, ai el fang .... s´enganxa a tot i fa que els kilos de més facin nosa ( i se de que parlo ...) total, que al final acabem a Collbató desprès de 31 km abans del que teniem previst, però com sempre en aquests casos ....... tenim salut i estem contents, que al final és el que compta !!!!  millor abandonar avui que el dia de la Rocaforttina !!!!
 

dimarts, 25 de setembre del 2012

EL DESTÍ ENS HI PORTA ......

Doncs és divendres i cal aprofitar el temps, que sembla que el finde "promete". Ara feia molt de temps que no coincidíem amb els "Marinus", que ens esperen al Refugi de Conangles ( ells han estat fent la volta del Segell a la Vall d´Aran ) i  farem "alguna cosa" plegats. Encara no tenim clar que farem... i no serà fins l'esmorzar de l'endemà que resoldrem el dubte ..... ja que el divendres al vespre i a l'arribar al refugi, sssshhhhhhhhh ja dormen ......
Doncs "lo dicho", durant l'esmorzar de dissabte ( 7:00h ) ens expliquem la vida i finalment,  decidim "que fer". Pujarem pel Port de Rius (Vall de Conangles) per saltar cap a la Vall de Besiberri entre alguns dels colls que el mapa ens marca com a "caminio orientatiu" ( je, je ...... es nota que anem amb el Manel a les primeres de canvi) i dormir al refugi lliure dels Bessiberris.

Pujar al port de Rius  ens porta unes dues hores, temps previst, ja que es fa molt desnivell en poc tros, a més paga la pena, ja que ens dóna accés al Lac de Rius, postal de muntanya extraordinària. Un cop superat aquest, abandonem el GR11  ( camí que portavem fins al moment sortint del Refugi de Conangles) per endinsar-nos cap al Lac de Tòrt de Rius. Inicialment el nostre "suposat" camí ens ha de portar per la riba dreta del llac, però no hi veiem cap traça evident ( ni rastre de vida !!!!) , per tant, escollim el camí més evident ( fitat) que transcòrrer per la riba esquerre.

Són aproxiamdament dos quarts de dues...fem un pit stop!!!. Hem superat l'Estanh dera Colhada, i si volem saltar a la Vall de Bessiberri  pel coll que sembla més evident,  cal retrocedir, "tot i que" sempre tenim l'opció "salvatge" i passar pel Còth dera Canau de Rius . Quina por, tota una tartera sense camí evident per nosaltres !!!! ... i efectivament comencen a sorgir els primers dubtes...Sincerament ... estava clar que tindríem motín!!!!. El sector femení, que acostuma a èsser el del seny (segons elles evidentment).... mostren els seus dubtes i el sector masculí cansat de moltes batalles i sabent quin serà el final ( en mi casa mando yo con permiso de mi mujer !!!! oi?) tenim clar que si hi ha una alternativa cal proposar-la ara!!! i EFECTIVAMENT, resulta que aquesta finalment ens porta al Lac de Mar i Refugi dera Restanca.


El millor de tot plegat, es que sense saber-ho ( bé jo si que ho sabia !!!) estàvem fent el recorregut que inicialment havia mirat en el mateix moment que el Manel em va dir que mirés alguna cosa a fer aprop de Conangles , però a l´esmorzar una cosa va portar a l'altre i mira... un dels meus objectius era visitar aquest Lac. Fa temps que vaig veure una fotografia seva des de la Colhada de Lac de Mar, encara no en sabia de caminar per la muntanya, i em va captivar per la seva plasticitat i bellesa, i feia molt temps que ho perseguia, però semblava que els cims m´allunyaven de fer-hi una visita ( excuses, sempre excuses !!!), però vet aquí, sense buscar-ho del tot, tenint uns plans diferents, resulta que el "destí" ( amb una mica d'ajuda femenina, i de gastroenteritis de la Salvi ) m´ho van posar en safata, oohhhhh el moment del de treure el nas ..... efectivament val la pena treure'l en aquest racó dels Pirineus .....


En tot cas, 8 hores d'activitat tampoc fan fàstic a ningú !!! un cop al Refugi, descans, "pica-pica" i a gaudir .... hi ha res millor? . Per l'endemà ens reservàvem el retorn de 4/5 a hors tot passant pel GR11, pel Circ de Rius, un racó també interessant, però no tant bonic com el dissabte, on vas trobant petites perles en forma de lacs que fan que al finalitzar la volta hagis confeccionat un gran collar d'imatges  i racons que fan encara més gran aquests Pirineus nostres, aquest Pirineus de postal !!!!!

dilluns, 17 de setembre del 2012

YO PRIME, TU SECOND !!!

Moltes vegades resulta que el més difícil d'un barranc no és el barranc propiament ( salts, rapels, aigua .... ) sinó  que el seu accés  es torna com un malsón que et persegueix cada vega que vas a fer un barranc. És el cas del Barranc de les Anelles, que s'accedeix a partir de la població de CERET.  No es que sigui particularment complicada, però un dia per un mercat medieval, el diumenge per una cursa .... renoi que tota activitat cultural que es fa a CERET contempla tancar l'accés a la Carretera D13F ( que precisament és la que ens dona accés al barranc !!!), ja es casualitat que sempre que hi he anat , per una cosa o altre .... CARRETERA "REGULADA".

En tot cas, desprès de parla amb la Gendarmerie,  " pa alla no!!! pa aqui !!! o montamos una mesa ", i amanir la cursa amb música "ambiente" ( per animar als corredors el nostre cotxe semblava el d´una rua !!) aconseguim arribar a la carretera desitjada,  por fin !!! banyadors, neoprens, arnesos, cascs ...... cap al barranc que hi falta gent.

 L'entrada d'aquest barranc es d'allò més espectacular, ja sigui pel rapel de 27 o per la possibilitat de saltar de 12 metres, una u altre opció no et deixen indiferent. El salt es sobretot psicològic ( si tens dos dits de seny no el saltes bàsicament ...) però com d'això a l'EGAN anem escasos ...... efectivament el trio "calavera" , saltooooooooo !!!!! ( i això que l'Elvira " es volia esperar al passamà ...... i va ser el primer en saltar !!!! si es que !!!!) en tot cas, aquest salt em porta molts records ( Sr. Mena encara ets capaç de caminar per les parets ???? je, je)
 Desprès es succeixen tot un seguit de salts i ràpels que fan que el barranc sigui d'allò més divertit, bé divertit, divertit ..... quan a algú "quasi bé" te una luxació en la espatlla  la diversió queda "congelada" sort que el tio està com un "toro" i la cosa no va anar a més ..... si ja li tinc dit, tu deixa que el "veterano" obri camí que desprès de mi l'aigua queda "estovada" !!!!!!

Ensurt superat, el grup "COLEGUITAS ELVIRA"  arriba al final del barranc, tot havent superat amb escreix el finde barranquero, EGAN NO LIMITS,  encara que com no podia ser d´una altre manera, finalitzem el dia d'avui  amb pur estil  EGAN, descobrint un nou camí de retorn al més estil senglar, amunt, amunt i tot ple d'esbarzers  que  aquí al EGAN som molt animlas, o fins i tot diria que encara més que animals !!! Salut a tot/es i la pròxima Xavi  demana el currículum dels ajudants ....que mira que passa !!!! que s'apunta qualsevol i la lia !!! .... te rie ????