diumenge, 29 d’abril del 2012

TODO SE PASA !!!! TODO SE PASA !!!!

És diumenge i ens hem inscrit a la primera pedalada popular de la Ruta de la Guineu a Castellgalí. Es tracta d'una pedalada amb dos recorreguts, curt i llarg, i desprès de molt temps de no fer quelcom plegats ( tant com dies que fa que el Jordi es "papi") los "radikals de la btt", ens decidim per fer la llarga, (33 km i 1200 metres de desnivell acumulat), així disfrutarem més, oi? a més en aquest recorregut és on trobarem l'essència de la cursa, ja que transcorre per corriols oberts pel "caçador de senders" i per tant serà divertit ( ai que me parto !!!!). En tot cas, aproximadament 200 persones més, també han pensat que avui era un bon dia per sortir en btt, així doncs, amb tots ells sortim amb el ganivet a les dentes .... i la destral a la mà !!!! El principi és rodador, però ja passa per algun corriol "interessant".


Es a partir del km 16 aproximadament que la cosa "s'engresca", ja que entra la part "corriolera". Les últimes pluges han fet que s'hagi d'extremar les precaucions  (po la verdad ez que nunca me habían preguntao ezo??) així que nosaltres anem com sabem ..... ben agafats a la bici !!!!!! Al llarg del recorregut, per informar als meus companys  ( mira que és de ser buena persona !!!) vaig cantant els passos, però sempre amb el mateix final ..... TODO SE PASSA, TODO SE PASSA, referint-me a que ja sigui un tronc, un clot, un salt, una pedra o un gir inesperat .... jo m´hi he fotut, i he sortit viu !!! ( en el meu cas ja és extrany) i ja que jo ho he aconseguit, que també ho facin els companys, no ? així serem més per riure !!!, en tot cas, la ruta va pujant de dificultat, i el cansament fa que els reflexos siguin més lents, així, el Parraga decideix fer una prospecció del terreny tot saltant un marge, que fa que per un moment desaparegui de la visió de l'Ivan ( no veo ná !!!), sort que s'aixeca maleint el fang, les pedres i la bici (qui ho diria !!!!), això vol dir que no té res trencat i que per tant ens ho podrem prendre a broma !!!! Estem en l'últim dels corriols , i passem més estona abaix de la bici que al damunt, ja que l'estat i les condicions del mateix són impracticables ( ja ens ho ha dit la organització en l'últim avituallament, que tancaven el recorregut llarg) però nosaltres som i serem "de closca dura" per això, decidim ficar-nos´hi , que per això hem vingut a fer el recorregut llarg, oi ? per "disfrutar" més estona !!! Al final botifarra, dutxa, i somriures hi ha millor manera de finalitzar una gran dia de "caça" de senders ?????? .... per cert, la guineu no l´hem vista !!!!!!!

Ver 1ª Ruta de la Guineu en un mapa más grande

dilluns, 23 d’abril del 2012

LA SOL.LITUD D'UNA ESTACIÓ

Avui amb la variabilitat de la meteo, decidim fer una visita a l'estació d´Esquí d'Ordino Arcalís, que tants bons records ens porta a la ment. No cal anar d´hora, ja que esperem tenir la sort de cara i el mal temps que es pronostica deixa una escletxa que ens faci sentir "importants" per un dia.


Remuntarem la estació per la Portella del Mig, pista vermella que fa les delícies de molts esquiadors quan l'estació és oberta, i que ara roman tranquila entre boires .


Un cop arribem a les Portelles ja decidirem el nostre camí, però tot fa pensar que assolirem el cim que hi ha entre l´Arcalís i el Cataperdis, cim del qual encara no en conec el nom ( serà per això de ser un secundari), en tot cas, assolit les portelles, com si d´una senyal es tractés, el sol ens mostra el cim i la pala del "cim sense nom"  , per tant amb una senyal com aquesta no ens podem equivocar.


Entre boires, arribem al capdamunt del cim, just en el moment que s'obre una finestra de sol que ens fa pensar que potser si que avui teniem un regalet per a nosaltres.



Amb una visibilitat molt millor que la que hem tingut de pujada ens llancem al capdavall per la pista de la Portella d´Arcalís, pista negra que ha vist a més d'un soci EGAN descobrir les delicies de forapista !!! i que avui no es menys !!!! Aixi doncs, dia rodó, tranquilitat, finestra de meteo i esqui, molt d'esquí que encara queda per disfrutar ..... fins i tot encara que les estacions hagin tancat !!!!

A CEGUES

Punt de Sortida: Pont de Rialp 1775 mts
Punt Màxim: Pic de l´Estanyó 2915 mts
Desnivell: 1140 mts
Dificultat: Poc Difícil
Orientació: N-NO

Desprès de passar la nit del divendres en un hotelet del Serrat ( ho posso perquè quedi constància !!! ja que desprès la Salvi diu que mai anem d´Hotel !!!). Ens dirigim cap a la Vall de Sorteny, ja que queda al costat de l´hotel. La idea inicial es pujar amb el cotxe fins a la Borda de Sorteny i aquí  intentar la Serrera, l´Estanyó, o la Cabaneta, ja veurem ....... però una congesta, al principi de la mateixa ens fa  canviar d'idea ( les primeres pensades són les bones !!!). Ràpidament ens equipem i comencem a pujar per la pista. No trobem neu continua i això fa que ens calcem i descalcem (que no vol dir treure's les calces !!! malpensats !!!), i per tant, al trobar neu continua en el recorregut que es dirigeix cap a l´Estanyó, ens hi llencem de "foques"  ( a més encara no l´hem fet mai amb esquís) i a més l´Estanyó és més alt que el de la Serrera per tres metres !!!,  així doncs allà que anem !!!. La meteo és bona, però sabem que tenim tots els números de patir canvis, ja que així ens ho demostren els núvols que veiem. Fa vent i nosaltres anem fent, al nostre ritme, passem per la zona més complicada, la carena que dona accés a la part final del cim, on ens hem de treure esquís per superar una part rocallosa. La neu es canviant, i ara es dura ara pols, en tot cas es tanca el cel i no veiem res, amb esquís la cosa no pot anar més enllà,estem a uns 200 mts, i nosaltres podem continuar pujant, ja que portem el gps ( sort que el vaig recuperar de la caiguda de la cursa dels senglars - penso-) i com tinc un track carregat ens podem "complicar" el dia i intentar arribar a cim , ja que tot i el vent i la visibilitat, no fa fred. Pas a pas, pal a pal, anem guanyant metres, fins que entre la boira ens apareix la part final ...... encara quan arribarem s´obrirà una mica i ens farà sentir importants, segurament no tothom avui farà cim, però allà hi som,al cim de l'Estanyó a 2915 mts.,  sols, entre la boira, sabent que ara bé el més difícil i arriscat, la baixada, encara que un cop als esquís segur que serà "gratificant", però caldrà trobar-los  !!!!. Al final el dia s´arregla, fem unes "firmes" amb bona lletra i agafem un "color" de pell un xic interessant, sobretot la Salvi, que s'assembla més a una "guiri" de Lloret que a una de la terra, però ...... això va així, com diu la dita: Si esquies..... posa't crema !!!!!!

dilluns, 16 d’abril del 2012

EL SENGLAR VOLADOR

Avui diumenge i sense el comando radikal, emprenc la perillosa empresa de realitzar la XIII Marxa del Senglar de Mediona ( bé, voldria pensar que el número no té res a veure amb el que pasarà després!!) Així doncs, i amb algun conegut al pelotón que m´avisa de la "perillositat" del recorregut, emprenem la sortida amb tot els trastos que la tecnologia ens ofereix, gps, compta km, camara de fotos ...... llàstima que no tinguem un motoret  !!!!!!
Anem a bon ritme ( sort que vaig a rebufo d'un peloton) tot i que el ritme és segurament més alt del que jo voldria, en tot cas es succeixen el corriols per aquí i per allà, fins que en un d´ells i després de l'avís de la organització, surto volant com si m´haguessin posat una capa ( i reviso no portar el calçotets per fora del coulotte !!!!) ja que em foto una faba que doblega el manillar, i malmet la roda de devant ( ara sembla un bunyol al rodar !!), jo per sort no m´he fet res ( madrecita que me quede como esté !!!). Desprès d'alinear el manillar que també havia girat, tiro avall PERÒ..... , ondia on tinc el gps que portava a la bici ?, shit  ( que vol dir una merda ben grosa en anglés !!!). Torna enrera i comença a buscar el trasto (a peu no fos cas que torni a caure !!!). Deixo la bici massa avall i em toca corre més del que pensava. Arribo al corriol i com  "perry manson" busco les proves al vídeo que estava fent ..... després d´una mitja hora localitzo el gps ( quina sort la meva, el donava per perdut!!!!) ja amb la curça llençada "al retrete" només tinc un pensament  .......


acabar d´una peça és el meu objectiu d'avui, però com a mínim acabar ( encara que sembla que porto una cacharrocleta !!!). suposo que serè l´ultim del dia, però el primer de la categoria voladora ( vuelo raso se entiende!!!) per tant, em dono per satisfet. No m'he trencat res ( que ja es prou) i finalitzo la cursa, ja se sap que els senglars no en sabem de volar !!!! per si algu s'atreveix .......

Ver Marxa del Senglar Mediona 2012 en un mapa más grande

dilluns, 9 d’abril del 2012

SIN RUMBO

Vet aquí, que moltes vegades sense voler-ho els plans van i venen d'una manera tan caòtica que no cal trencar-se el cap, simplement cal deixar "fluir" el transcurs dels fets. Dissabte desprès de l'esmorzar a Casa Masover ( Son del Pi) agafem el cotxe direcció el Pla de Beret ( hi ha l'ordre expressa de que hem d'acabar al Bar Urtau d'Arties, fent unes tapes "que quitán el sentio" desprès d'esquiar pels puestos). Anem descartant els objectius per una o altre raó (bé per la neu que falta!!) , fins que ja marxant, un cop de volant fa que ens dirigim cap al parking de l'Orri, d'on sortirem en direcció al Bacivèr ( bé, o això es pensen l'Ivan i la Salvi). La mateixa vall dona accés al Marimanha, per tant potser també hi podem anar. Al llarg del camí ens fem amics de la Raquel i el Joseba ( i també del seu GPS !!!) i vet aquí que sense planejar-ho, ens anem amb ells cap a la Tuca del Rosari 2594 ( per això  de ser Setmana Santa !!!) bé per això i per què té una pala que ens crida més, i més i més !!! i es troba en un circ d´allò més bonic. La baixada és orgàsmica, i ens allunya del objectiu del Marimanha .....però de tornada podríem tastar el Bacivèr ( total havíem vingut a això, o potser no?, ara ja no ho sé !!!!!). No ens ho pensem gaire, que es tard i vol nevar !!!! ( i amb les dites no es juga !!!) , pues eso, als 2644 mts del Bacivèr, el cel s´encaparra d´allò més, toca descens, però ..... novament la parella "pamplonica" ens fa coneixedors d´un descens alternatiu al que ja coneixíem, pues "os seguimos !!!!" Un cop al pàrking quedem per anar a fer una tapes ..... Bares, que lugares, tan gratos para conversar, no hay como el sabor de una amor en un bar ...... ( i sigue la canción). Raquel, Joseba, muchas gracias por un dia tan redondo !!! espero que la furgo saliera bien de la Bonaigua el domingo !!!!!! Un abrazo !!!!!
Aqui un regalito de Raquel !!!!!! (gracias por hacerme mejor bloggero!!):

diumenge, 1 d’abril del 2012

SORTIDA DE DESCOBERTA ... SIN DIENTES !!!!


Som dissabte i alguna cosa hem de fer, no? una de descoberta en btt, potser aquella que va quedar "suspesa" per un radi trencat ara fa uns dies ? pues venga !!!!! som 4 ginetes ..... i un destino !!!!! Tal i com vàrem apreciar la ultima vegada, el recorregut és prou evident i no porta a dubtes, es tracta de una pista que va fent ( terreno para 29" !!!!) i per tant es tracta d'anar donant pedals. A Martorell, desprès de uns 27 km, que portem ja a les esquenes, decidim que podem ampliar un xic més la "descoberta" i empalmar-ho amb un recorregut que ens porta cap a Sant Esteve de Sesrovires ( qui sap, potser aconseguim un chupa-chups !!!), Abrera i per acabar Olesa, n´hi ha que han d'abandonar el grup i abans que ens deixi un segon, ja sortim al ataquerrrr per evitar més "abandonos". Repostem aigua i glucosa a base de barretes i pedals i més pedals, al final ens surten 48,5 km de recorregut "de descoberta", per tant encara ha quedat quelcom arreglat, iep i per no perdre el costum als 17 k vàrem fer una barreta ( com l'ultima vegada, oi Ramon ?)

Ver Descoberta btt Olesa en un mapa más grande

L'INSTANT


Ara fa una setmana, teniem els Pirineus ben emblanquinats, una nevada copiosa havia deixat un mantell nival que no es podia "obviar" fàcilment. La gent que em coneix sap que sóc persona de companys, no en sé d'anar sol pels puestos!!! però..... aquell moment m'havia arribat, en el silenci del matí, sortint de la casa llogada a Pardines, mentres els carrers encara són freds i la família dorm, cal descobrir que ens espera allà dalt, al Taga ........ segurament a tu mateix (seria la resposta més correcte) però potser .....el voltor que t'observa just en el moment d'arribar a cim, et fa plantejar si no hi ha ningú més que avui també volia estar allà dalt, sol, sense companyia, gaudint , ...... i per aquelles coses de l'atzar ens han fet coincidir, m'observa, l'observo, vola, esquio, ens allunyem i segurament no ens tornarem a veure, o potser sí ......... però el record del moment, romandrà intacte !!!!!!