MONTSERRAT , LA VUELTA MALDITA

Semblava que tot havia d´anar "sobre rodes". Haviem escollit el dia, el grup estava reforçat amb la presència del Ferran, que coses de la vida, tornava a fer la mateixa volta a "Ca la Montse" que havíem fet plegats ara fa un parell d´anys, i com no, els habituals, el Jordi i l´Oscar completàvem el pelotòn. Sortim d´Olesa a les 8:00, amb un fred que fa que les nostres extremitats no tinguin tacte (no malpenseu que ja veig per on aneu, i sí, encara podem ser pares !!!). El recorregut és senzill però amb desnivell, Olesa, Monistrol, Sta. Cecília, El Bruc, Collbató, Esparreguera i Olesa ( ahí es nada !!).

A Monistrol apareixen els primers contratemps, el Ferran té una defallida a Monistrol (arrossega una gastroenteritis, i es clar, arrossegar en btt suposa més esforç !!!), parem doncs a Can Ibars, per recuperar-lo. Al entrar ja tenim la flaira d´una botifarra a la brasa, però avui anem de pega, dels tres, només el Jordi porta calers, 20 euros a repartir !!!! el pressupost s´ha d´ajustar, unes truites a la francesa per allà, un croissant per aquí, cafès i begudes, ondia que al final només ens gastem 14 € !!!, más barato que el Carrefour !!! Hem recuperat al Ferran, i com el crit d´avui és "moriremos con las calas puestas !!" doncs a completar recorregut. Sempre en pujada, i deixant-se fer, anem assolint metres fins arribar a Santa Cecília, parada per a la foto i som´hi endavant.

El grup va estirat, sembla que a Ferran la defallida d´abans li està passant factura, la màquina no rutlla, porta les cames bloquejades, només toca patir. La jornada però encara empitjorarà un xic més, en el descens al Bruc, el Jordi considera que anirà més ràpid si no té fregament amb el terra, i decideix "volar", el que no tenia molt clar és si el tren d´aterratge respondria les expectatives, i .............. efectivament l´aterratge va ser un desastre !!!

Tot i l´ensurt, no hi ha conseqüències greus, però veient que l´únic que queda per llepar sóc jo, proposo que ens ho agafem amb més calma!!! (por la cuenta que me trae), i acabem la volta a Olesa a les 14:30, amb 50 km a les cames , contents i satisfets, ja que avui els contratemps no han pogut amb nosaltres, potser demà, qui ho sap .... en tot cas, novament els hi plantarem batalla.

EL TAGA, BUSCANT EL NORD

No pinta molt bé la sortida ( devien pensar els companys), estem a Ribes de Freser, volem pujar al Taga per fer aproximadament 1200 mts de desnivell, i tot això ho hem de fer mitjançant la memòria de l´Oscar, que surt del cotxe dient: "doncs no sé exactament si el camí anava per aquí o per allà" ( eh !! tot per despistar)

Fora conyes, es tractava d´intentar repetir l´itinerari de les proves d´accès a tècnic esportiu que en el seu moment vaig fer en aquest indret.

Comencem l´ascens, i encerto a la primera el corriol de sortida (bien !!!), el que no encerto tan bé és el corriol que hi continua (no tan bien !!!), però cap problema, ho preguntem a algú "del lugar" i ja està, bé, potser una opció és preguntar a algú del "lugar" que et pugui respondre (no és el cas del de la foto !!), per tant, una altre opció és ficar-se en un terreny d´un pagès ( sabent que el tens aprop) i que un cop en vegi enmig del seu prat, mitjançant les noves tecnologies ( es a dir cridant entre nosaltres) li facis entendre que tú vas "fora de camí" voluntariament i que et dirigeixes al camí "conegut",...... si no et diu el contrari, vol dir que vas bé, complicat entendre però amb un parell de JA, JA !!! tot queda molt més clar.

Així doncs, i com entrava dins dels meus plans (novament bien !!!), condueixo al grup per la ruta que recordava (ara sí que bien, bien, bien !!!), i que si un esquerdaculs, que si rastres de talpó, que si d´aquí en treiem ginebra ..... bé, una sortida per ensenyar als companys, que no només de caminar i orientar-nos en sabem "aquests que donem classes!!!"

La part superior de l´itinerari es "deixa" fer, i tot i que guanya metres ràpidament, el fet que hi bufi aire, fa que la temperatura i la suor no sigui excessiva.

Al llarg del dia, però, hem tingut núvols per aquí i per allà, i com es característic de les bones atalaies, des de el Cim del Taga, podem observar perfectament tot el que ens envolta.

Es pensàven però els companys que nomès a mi em tocaria avui treballar, doncs els hi tinc reservada una sorpresa, avui toca classe d´orientació, IVAN A JUGAR !!!!, i es així com li explico com aconseguir un rumb, com treballar amb la brúixola i el mapa, i ja li dono deures, ara a baixar fora de camí utilitzant els elements del relleu e interpretant el mapa, TOMA !!!!

Sembla que ho pilla força bé, ara, quan anem a petar al cadàver de la vaca enmig del prat, penso, ostia !!!, ara sí que ho tenim xungo, si ni la vaca ha sapigut trobar el camí, amb el novell de l´Ivan som carn de voltor !!!!

Però finalment, gràcies a les interpretacions del "profe" i a la bona feina dels "alumnes", la jornada surt completa, hem fet els 1200 mts i si cal comentar un però seria que ........ desprès de còrrer a la baixada per arribar a dinar al restaurant ELS CAÇADORS, aquest estava tancat !!!!!! ooooooohhhhhhhhh això si que és una mala passada, que amb el menjar no s´hi juga homes de déu!!!!!!!

"BICICLISME" AL LLOBREGAT

Ara fa un temps, mentres jugava amb una d´aquestes petites persones que veuen el món amb ulls diferents dels adults, em va dir: Oscar, oscar un "biciclista" ( tot mirant un noi que passava al nostre costat amb una bici de carretera), i la veritat és que anava molt encertat, o en tot cas no es diu parapentitsta el que practica parapent, o fubolista el que practica fútbol, .... així doncs el que va en bici hauria de ser ....... un biciclista !!!!

Doncs vet aquí, que durant la jornada d´avui 5 biciclistes com si de raiers es tractés, hem decidit baixar "lo riu",el Llobregat, intentant no obstant, fer-ho per fora l´aigua, sempre que sigui possible, esclar.

Som 5 en el grup, les noies, ens abandonen als 15 km de descens, ja que com que en saben de fer números, han calculat que per tornar n´hauran de fer 15 més, i per tant amb 30 ja en tenen prou per avui. Els homes que hem de demostrar la nostra testosterona i valua com a "machos latinos de alma caliente" hem "jurat" que fins que hi hagi camí continuarem, i si aquest acaba al mar, doncs al mar que ens hi ficarem. Que desprès resulta que hem de tornar ....... doncs tornem !!!!

I efectivament, posem una marxa més a les bicis i en un plis, estem observant com el mar trenca les seves ones a la platxa. No hi contavem però que com es tracta d´un espai protegit, no podrem tocar l´aigua del mar ....... llàstima ja que era la foto buscada.

Tot i això no ens podem estar de fer-nos una foto de grup, ep !!!! aquest cop gràcies a un fotògraf que per no veuren´s a la pantalla de la càmera, no li ha quedat pas malament ....... oye és normal que vea una garita en la pantalla ?? (el més extrany és que la tenia darrera seu !!!!)

Desprès doncs de "los encuentros en la tercera fase", retornem cap als cotxes,abans però ens dona temps a contemplar els aterratges dels avions al prat, cada 2 minuts en tenim un, de més grans, i de més petits, i tot mirant al cel em pregunto ....... i el que porta l´avió com s´anomena ? "avionista" (vale, vale, dolenta !!)

Potser encomanats pel soroll dels motors, ens posem peus als pedals i cual estampida, anem a la recerda d´una parella de noies molt guapetones que haviem deixat a la seva sort i fortuna, i al final 58 km anada-tornada, i noies rescatades !!!! i tot seguit a DINAR !!!! Com deia aquell:

m´encanta que los planes salgan bien !!!

TURÓ DE LA SOCARRADA, entre núvols

Aquest cap de setmana toca descans ...... ep de muntanya!!! que no pas d´activitat. Hora de trobada, 7:30 ( massa d´hora per ser persona), condicions, massa fred ( et recorda que ets persona), visibilitat, reduida ( et recorda que pots deixar de ser persona ) grup de "mountainbikers" o persones mismamente, los "Triple J" ( i no és un pernil) i un servidor. Objectiu, descoberta a la zona d´Olesa, concretament del Serrat. Així doncs comencem la ruta tot enfilant cap el camí que ens durà al Pla del Fideuer, sempre en pujada,( sortim de 98 mts i arribarem a 447 mts ), sense cap altre companyia que els caçadors que estan de batuda ( eppppp!!! que hi van persones pel camí !!!!).

El dia continúa entre núvols i vent, i qui més qui menys, amb les primeres rampes ens anem treient les terceres capes, bé això qui en té, veritat Jordi?. Durant el camí, les imatges dels companys amb els núvols, els contrallums, les gotes en les ulleres i els casc, de la boira i la suor, fa que sigui una ascensió "èpica" però alhora amb un encant especial.

Tot i això, ens plantem al pla del Fideuer ( ja m´ho explicaràn xq no hi he vist cap arbre de fideus !!) decidim baixar cap el pla del Mimò, on agafarem un tros de la B121 per enllaçar desprès amb l´urbanitazació de Can Serra i la del Ventaiol (211 mts), des de on pujarem novament cap el Turó de la Socarrada ( vinga pujar i baixar !!!!). Entre baixada, pujada, parada, hi ha un tram del camí que ENS L´HAN TRET !!!, i és per això que arribem al Ventaiol per la C58, que consti que un servidor no va tenir res a veure amb aquesta pèrdua, eh "hombre de las barritas".

L´ascensió al Turó de la Socarrada el farem per una pista en constant pujada i que "ES DEIXA FER !!!, per tant tot, el grup arriba sense més problemes al punt més alt de la jornada de 518 mts. Ara només ens queda devallar ( que no vol dir "echar uns dancings"), tot passant pel coll de les Bruixes i per la pista que baixa tot el Torrent de Can Tobella.

Arribats a la pista principal de Can Tobella a la Puda , el grup es separa ( són les 10:30 i portem uns 30 km), ja que dos components del grup ( Jordi i Juama) han de marxar a casa. El "barritasman" i el "bicicletitas", encara volem un xic més i anirem a Monsitrol a fer el cafetò ( que avui no l´hem fet!!) pel camí del riu. Arribem fins a l´empresa Puig Font S.A. on girem cua, i sense saber-ho parem a la Braseria Can Ibars, on tenen un servei de "parking de bicis" ( mentre fem l´esmorzar o el cafetò, et permeten guardar la bici en el seu magatzem !!) fem el café i tornem cap a casa, per la mateixa pista que segueix el riu Llobregat i que primer per Can Tobella i desprès per la Puda, fa que arribem a Olesa novament, passant això sí per Can Sedó ( desprès de creuar la carretera). Al final doncs, 5:30 i 45 km de descoberta + 5 barretes ( el company tenia gana, que hi farem !!!). Ara nomès queda assaborir un bon fideuà a casa la mama !!!! i el pròxim finde ........ MÉS !!!

PEDRAFORCA, WIND CHILL FACTOR

Diuen que farà malt temps, que nevarà, que el vent bufarà de valent, AQUEST COP L´ENCERTEN !!!, igual que "lo que el viento se llevó", la idea original d´anar al Cotiella queda descartada, masses kilómetres per no res.

Decidim anar cap el Pedraforca, tot i que a l´alçada de Saldes, ningú ho diria que hi ha una muntanya darrera d´aquesta ennuvolada !!!

Com a mínim, si no és factible la seva ascensió, SEMPRE TINDREM UN BON ESMORZAR !! que deia la profeta. En tot cas però, hi afegim la "novetat" d´intentar-ho per Gòsol.

Com si d´una muntanya desconeguda es tractès, l´imatge fotografiada mil i una vegades del Pedra, la seva enforcadura, és totalment diferent des de l´altre vessant, i És precisament per on pujarem, bé això si acabem d´esmorzar, tot s´ha de dir, no anem lents !!! hem fet temps per deixar passar la nevada !!! ( que tot està estudiat en aquesta sortida !!)

Aquest itinerari és més llarg que el de la via normal per Saldes, ( sortim de 1350 mts, 5 km), però té quelcom diferent i que la fa molt agradable i encisadora, a més de descobrir una vessant totalment desconeguda per a nosaltres.
Potser una de les coses més agradables de la ruta, és que un cop a l´enforcadura, i mitjançant una curta grimpada, assoleixes ràpidament el Pollegó Superior 2506 mts, on avui no hi ha tanta gent com de costum, serà per la ventada que fa ? (algú del grup pensa en col.locarse pedres a les butxaques !!!!)
La sensació tèrmica, o WIND CHILL FACTOR, a la carena, tot i el sol que fa, es prou severa. El vent a més dificulta la progressió, però no més que a la Punta de les Olas, que teníem que utilitzar "progressions militars", avui el vent no castiga tant....

I vet aquí, que desprès de 3:30, i d´unes "sardines" enllaunades, esferificades amb "los chuches" de rigor, foto i a devallar cap el verdet, ja que la nostra intenció és fer volta al pedra i baixar per PR, tot passant per el Camaril, el Prat Gran i el pla de la Muga, per arribar finalment a Gòsol, i com diu la dita: "és tard i vol ploure" o millor dit "vol nevar", ja que venen núvols del nord !!

I efectivament, a nivell de la desgrimpada del coll del verdet, tenim la nevada corresponent, que dificulta el descens, tot i que amb calma i bona lletra es deixa fer sense problemes.

És en aquesta part del recorregut, al coll del verdet, on pitjor meteo ens fa, neva, el vent encara és superior al d´abans i ens hem d´abrigar i protegir ulls, cap i mans. Però la muntanya mai deixa de sorpendre, bé jo especificaria, alguna gent que et trobes a la muntanya .... ja que en aquest tram, una parella ens pregunta si la part superior de la muntanya es pot pujar, els hi diem com està de neu la grimpada, el vent, l´hora ( gairabé les 14:00) i els hi preguntem si porten botes. La resposta va ser, "esto es bien" enseñant-nos unes bambes de trekking una mica "passadetes", i acte seguit...... cadascú va continuar el seu camí. Silenci.

En aproximadament 6 hores d´activitat arribem a Gòsol novament, ara des de una altre camí, amb una altre perspectiva, i amb una bossa del "caprabo" plena de rovellons i fredolics.

Encara hi ha gent que té temps en la baixada de buscar bolets !!! Antoniuuuuuuuuu, espero que fossin bons !!! BONA CUINA !!!