EN BOCA TANCADA NO ENTRA AIGUA !!!!

Que si tinc son, que si tinc gana, que si fa fred .......... excuses, excuses i més excuses, total per voler retardar lo inevitable, ja que al Sr. Taure se li ha ficat al cap que s'ha d'entrar d'hora a les 12 cascades del Liri ( no li dic barranc Gordo perquè segur que penseu que va per mi !!!) i a la Srta Gèminis tot li fa mandra, però ....... als problemes tossuderia !!!!!

Un cop trencada la barrera "psicològica" de sortir del cotxe, equipar-se, bla,bla, bla, bla ........tot es bufar i fer ampolles, "tiene guasa", oi ?, tot el matí renegant i al final resulta que ens ho passem de piiiiip mare , tot és superbonic, quina passada !!!, benvinguts a la incoherència de la ment "femenina", i no vull semblar el que no és, però mira que es fa complicat entendre-ho, o sóc jo?

Al final però, descens tranquil, curt, divertit i amb aigua que li dóna un punt d'emoció, i per cert un consell, prohibit cridar sota el chorro !!! i us preguntareu, pour que ? ............. DONCS PERQUÈ HI ENTRA AIGUA, veritat princesa ? glu, glu .....

A CHOCOLATEAR !!!!!

Ja hi tornem a ser !! aquest finde tornem a Benasc ( 1000 y 1 veces !!!!), magnífic lloc per gaudir dels barrancs, de l'escalada, de les ferrades, de les muntanyes, de ......... i del menjar !!!!, oh Parrilla, oh entrepans de "longaniza" amb formatge i pebrots ....... lugar de buen llantar !!!!

En tot cas, ens treiem la salivera de la boca i anem al que interessa ......desprès de les tormentes caigudes al Pirineu Aragonés, el seny ( i l´aigua) fa que desestimem el descens de l'Aigüeta d'Eriste, i per no desdir-nos decidim fer "l'aigüeta" però de Barbaruens.

Bé decidim fer-lo nosaltres i 300 persones que estaven a la zona (i encara sort que algún grup va decidir que potser no calia fer "de melindro" en aquesta aigua "chocolata"). En tot cas a nosaltres com això dels melindros ens agraden força, ens hi tirem de cap .... bé de peus que amb aquesta aigua no veus ná de ná !!!!!!

Tot i que pensàvem que no disfrutariem per la falta de visibilitat, i per tant els salts i tobogans serien "prohibitius" al final resulten "divertidius",i això fa que anem "guanyant" posicions vers els grups comercials i els particulars.

No obstant, encara que mancat de la seva bellesa d´aigües cristal.lines que recordava de l´any 99 ( mira que ha plogut !!!!) ens ho passem molt bé, i per acabar de rematar-ho, tenim festa total a la marmita final, tobochoc, saltochoc ....... i vinga i dale i toma !!!!

Amb temps per fer un entrepà i enregistra-nos a l´alberg de Benasc, trobem temps per anar a escalar un xic a la zona de Sacs, i al final podem fer tres vies, que van del V al 6a.

I segurament ens podríem aplicar el cuento de la ultima via que fem, el 6a, ja que amb el dia que portem no sé jo si arribarem al sopar !!! per cert, la via és diu ........ más vale tarde que nunca !!!!!

PLAER PELS SENTITS

Els plaers ens conquisten pel gust, per l'olfacte, pel tacte ...... per la vista.......

i encara que sigui dur dir-ho ( i més sent qui sóc) haig de reconèixer que aquesta setmana, aprofitant dies de vacances ( ep un parell de dies, no fos cas que ens agradés !!!), la costa brava m'ha proporcionat tots aquests "plaers" ( a las pruebas me remito).

Aprofitant que estàvem a Palamós, i per l' inquietud que em caracteritza i el nerviosísme que em provoca pensar en un dia tot estirat a la sorra (horror !!!!), vàrem "acordar" fer un tros de Camí de Ronda en direcció Calella, i tornar per part del GR-92.

Aprostrufant, que diria aquell, només sortint de Palamós et trobes amb Cala Margarida, amb les seves barraques de mariner, amb els colors, les barques ... i el camí sempre té un racó on aturar-te i gaudir, cales de pedra i aigua cristal.lina que et convida a fer-hi "un chapuzón", vistes de l'horitzó, platges salvades "in extremis" del monstre humà ...........

Però a més la brisa marina a vora mar et porta les olors de la sal, del peix, de la pinassa, de tot plegat ....... no es pot explicar, s'ha de viure, s´ha de sentir !!!!!.

El camí es heterogeni, roca, sorra, terra, aigua ....... a cada pas t´adaptes, puges, baixes, nedes ....... tot un ventall de possibilitats que et fa estar tranquil, relaxat ( i qui em coneix sap que això només ho provoca el menjar !!!!) ...... en definitiva, pel sol fet de gaudir val la pena viure una jornada d´aquest tipus, allunyada dels objectius finals, dels cims, dels reptes, dels cronos ........ i si li volem posar un bon llaç, un bon soparet amb "sea food", és a dir, unes gambetes de palamós, ens faràn ser els reis de la jornada, que per un dia ens ho hem ben guanyat, veritat ?

DOS MEJOR QUE UNO !!!!

Si ens pregunten que hi ha millor que un barranc ? ..... doncs DOS BARRANCS !!! ( no vulgueu saber que hi ha millor que dos barrancs, que us veig venir !!!!!). Doncs amb el Sergi el diumenge ho vàrem "gaudir".

El plat fort era el Núria, o també anomenat toboworld, toboqué ? .... TOBOWORLD !!!!, ja que gairebé sense posar corda, pots superar la major part de ressalts del primer tram mitjançant aquest sistema "ingràvid" de progressió. Contràriament al que es habitual en la "fauna" EGAN, estàvem a l'entrada del barranc a les 10:30 ( contempleu que l´aproximació és 1:30, tot i que l'avi i el "bomberito" ho vàrem fer en 1 hora!!! quina suada!!!!) veient com anava el percal ( bé si es que et donava temps a veure-ho), vaig intuir que el descens seria "un xic exprés", i efectivament arribàvem al final del segon tram ( del tram esportiu)a les 12:00 !!! ( segur que en uns dies ens arriba la foto del radar!!!!!) això sí, desprès de gaudir, molt, moolt, moooolt ( he dit molt ?) moltíssimm, ooooohhhhhh sssssiiiiiiiiiiii !!!!!, ...........TOTAL, no hase falta que dices nada más.

Pletòrics de sensacions i amb l´adrenalina a tope, i veient que l´hora donava per alguna cosa ( encara ens quedaven gairebé 45 min. de retorn) ...... ahí va el reto, a que no hacemos el de la corba ? ( je, je, i desprès diuen que no sóc persuasiu) ...... ZASCA !!!

Arribem al cotxe tal cual ( banyador i botes de barrancs), protegim els seients amb plàstics i brum,brum cotxe a la capçalera del barranc de la Corba, que tot i saber que no portarà aigua "en vena" serà suficient per estar fresquets i gaudir un xic més ( a més jo no l´havia fet encara !!!!! per tant, doble puntuació i bonus per a mi !!!).

Ja que el dia va de rècords, polvoritzem el temps del descens, i amb una hora ja ens l'hem cruspit, que és el que nosaltres volem fer amb l´entrepà que ens faràn a un bar de ribes que "yo me sé" que fan els millors bocates del món .... o potser es que sempre que hi vaig porto una gana del quinze ? doncs també podria ser però ......... QUE ME QUITEN LO BAILAO !!!!!!

HACHE DOS OOOOHHHHHHHHHH !!!!!!

I al final el dia arribar !!!!!

A barranquear !!!!!!!! quines ganes tenia de tornar a trepitjar roques molles, saltar, fer tobogans, remullar el cap sota un bon raig d´aigua, pel simple fet de fer-ho, de sentir el fred de l´aigua corrent per la teva cara. Em sento com un pingüí que ha tornat al seu medi, L´AIGUA, ja que fora d'ella és maldestre, PERÒ ..... si el deixem en el seu mitjà ...., que és de FELIÇ I ÀGIL !!!!

Pel retrobament res complicat, EL GLORIETA, proximitat a casa (una horeta), aproximació a peu ( també una horeta), descens tranquil i relaxat, i aigua, aigua cristal.lina, aigua fresca, aigua i verd, aigua que tot ho pot i que tot ho dóna.

El barranc a més, guarda racons que són molt agradables i sorprenents, tot i que molts d´ells són "saquejats" pels "banyistes de diumenge", amb les neveres, les tovalloles, i altres menesters més propis de la platja, però tothom hi té dret, tot i que quan treus el nas per un ràpel o un ressalt, sembles un extraterrestre de color negre, amb una cosa al cap i que fa una cosa rara que "les persones" no fan.

Però, tot i això, avui ha estat un gran dia, sense estrès de cap tipus, i amb l´únic ànim de passar-ho bé, fotografiant i gravant a más no poder, ( ja sabeu que voleu dir això !!!!) , tenim una foto de cada roc i gota d´aigua del barranc !!! i el book que li he fet a la Salvi què ?????? no hi ha barranquera a Catalunya amb més fotos saltant,destrepant, nedant ...... je, je santa paciència !!!!!

Doncs en un tres i no res,( bé en dos hores i mitja), hem baixat el barranc i hem fet una coca-cola negra al "niu de l'àliga", fresqueta tota ella, ja que la portàvem dins el petate i l´aigua amiga l´ha mantingut fresqueta al llarg de tot el descens, si es què ......

Com va dir Leonardo da Vinci: L´AIGUA ÉS EL VEHICLE DE LA NATURA , ...... potser doncs, jo sóc el clàxon !!!!!!!

VUELO SIN MOTOR

Si us pregunten per a qué serveix una bici, .... la resposta sembla obvia, per pedalar, per moure's, fer esport, bé suposo que més o menys aquestes serien les respostes més comuns, PERÒ..... i si us dic que també serveix per "volar"???, bé, no grans distàncies, però .... algo és algo, que deia aquell.

Avui l´Iván ens ho ha volgut demostrar, mira que és de ser buena persona !!!!!

Avui havíem quedat "los three de los radicals" per fer "un tour" circular per Collserola. hem començant per Plaça Mireia i arribant a Sant Cugat ( tot just deprès del pi d´en Xandri) unes passareles "con muu mala lexe", s´han creuat en el camí de l´Ivàn, provocant-li una ingravidesa com Neo de Matrix, i que ha fet que sortís disparat endevant "cual superman" sin capa, i esclar, la volada ha estat "interceptada" per la força de la gravetat ( que mira que és collunada !!!). Doncs Zasca !!!! ja el tenim tot ben arrebossat PERÒ ..... tranquils, que està d´una peça !!! ( oh sana, oh sana, ooooohh saaaana !!! -cantem tots plegats-), com molt bé va dir cartoon PA HABERNOS MATAO !!!!

La pitjor part l'ha rebut la seva bici, que semblava la bici del hombre orquesta "ñigo-ñigo ñigui-ñigui" total, parada per "adreçar" allò "inadreçable" per intentar "passar desapercibidos" del que queda de ruta........ tot està a puesto? doncs a seguir amb "le tour".

A partir d´aquest moment hem tingut més feia d´orientació de la que esperàvem i també més asfalt del que haguèssim volgut, però más vale pajaro en mano ........ que kilòmetros por andar !!! Així doncs, situats a Valldoreix hem establert la nova ruta per intentar arribar a una hora prudencial a Plaça Mireia per tenir temps a prendre "un algo" ( un algo = refrigeri + quelcom sòlid que introduïr a la panxa).

Al final arribem al punt de sortida d´una peça ( uff!!!), cansats, amb gana ( resulta que no hem trobat cap moment per menjar !!!!!), amb una sed de camell per omplir les duess "jorobas", amb les cames vuides, suats i plens de pols ....... però com va dir Nietzsche : LO QUE NO ME MATA, ME FORTALECE !!!!

HORMIGAMAN

Avui divendres, hem quedat per anar a la placa de la Pluja, el Jordi per descobrir-la i jo per recordar ( hi havia esta fa molt, molt de temps, crec que encara tot era en blanc i negre) .

El fet és que la memòria és com és, i tot i pensar que ens liaríem de lo lindo, l'encertem ( encara sort penso).

Amb les nostres xancles "allroad" aconseguim arribar-hi ( feu-me recordar que per arribar aquí millor unes "bambitas").

Avui ens ho prendrem en calma, jo provo uns peus "tècnics", i segons vagin......, així doncs que millor que començar per LA PRIMERA, una via curta de 5b per escalfar. Jo he escalfat tan bé que tinc els peus gairebé adormits ( coll...... de peus tècnics !!!) vaig cridant tots els renecs que conec i d´altres que encara no coneixia.

El Jordi també escalfa, bé més que escalfar-se "s´exfolia" amb un garric a peu de via ...... i si no té poc, al arribar a terra un HORMIGÓN ( dícese de papa hormiga), la pren a mossegades ( sí, sí a mossegades !!!!) amb un dels seus dits !!!! je, je quin inici .......LA TARDE PROMETE !!!

Un cop maltractats pels "gats" un, i per la natura l´altre, ens passem a la via TOCHÍN, un 5c pròxim ( no temptessím a la sort!!!), un xic rara però que ens facilita poder assolir una reunió on hi conflueixen 2 6a i un 6b, que també provarem.

Així doncs provem la Scare Face ( 6a) en tope rope, i sembla que s'ens dona millor que els cinquens, ja que en gaudim més. A continuació provem Valientin Casanovas un 6b força explosiu al principi i que el Jordi treu amb els seus nous "poders d'home formiga" ( quina mala sort que no em mossegués a mi !!!). Així doncs, tarda de "treball" i "esbufegades", però interessant ja que ens ha "posat a puesto" i ja sabeu ........ a picados no ens guanya ni el Mourinho !!!!! i tornarem i tant que hi tornarem !!!! ..... corred hormigas !!!!!!

QUE SALAOS !!!!

Ultim dia de Juliol, olor a vacances per arreu (serà per la resta de mortals, tots nosaltres l´1 d´Agost treballem !!!!!), i per si faltava algú més, NOS VAMOS A LA PLAYA !!!, el punt seleccionat és Tamariu, i la raó? farem una de les nostres sortides en kayac, ara ja "clàssica" sortida en kayacs, i aquest racò ens "falta".

Avui, hi ha gent que fa el seu bateig sobre les ones, no hi ha millor lloc en tota la costa brava per fer-ho que aquí a Tamariu, ja que tant per les coves, com pel paissatge, paga la pena, "atieeende" pues i observeu:

Així doncs, gran dia i millor DINAR !!!!! ...... encara ara tinc el gust de "l´arròs a la cassola" que va i torna, que va i torna, que va i torna ....... quin mareig, eh???? com damunt del kayac !!!!! i de tornada a casa, KARAOKE IN THE CAR, un altre clàssic dels diumenges !!!!!