Avui fa una setmana que començàvem novament "la andadura", però avui és l´Iván a qui li toca "patir" nervis, jo avui ja vaig "rodat" ( les ganes !!!!). És per això que anem a un sector conegut, ja que les neurones jugaran al nostre favor, i necessitem precisament que TOT jugui al nostre favor, per tant, ens anem a fer l´Indi al sector de Pell Roja.
Del sector decidim començar pels cinquens, ja que no estem per tirar cohets, així la PIPA DE LA PAU serà el primer objectiu, a continuació sabent que la tornada a la roca serà dura, decidim que QUI NO PLORA NO MAMA, és una bona declaració d´intencions, per tant, a plorar s´ha dit...... i poc a poc van tornant aquestes sensacions de confiança en el material ( aquest la gaudim més !!!).
Decidim fer la última, un 5c , L'ESPERO de la MARTINA, tot i que qui obra fa una directíssima per tal d´evitar de chapar el pas clau ( acosutma a pasar que és més difícil assegurarse que anar cap amunt, coses de la ment !!!!) així amb un més confiança que tècnica acabem muntant la via a última hora de la tarda ( però a temps per observar com cau el sol a ca la Montse).
Tornen les tardes de grimpades i vèrtigen, i de la tornada a la calma dels dies que sense saber'ho s'acceleren, en la ciutat que tot s'ho menja hi falta roca !!!! segur que tots estarien més tranquils !!!!
Avui fa una setmana que començàvem novament "la andadura", però avui és l´Iván a qui li toca "patir" nervis, jo avui ja vaig "rodat" ( les ganes !!!!). És per això que anem a un sector conegut, ja que les neurones jugaran al nostre favor, i necessitem precisament que TOT jugui al nostre favor, per tant, ens anem a fer l´Indi al sector de Pell Roja.
Del sector decidim començar pels cinquens, ja que no estem per tirar cohets, així la PIPA DE LA PAU serà el primer objectiu, a continuació sabent que la tornada a la roca serà dura, decidim que QUI NO PLORA NO MAMA, és una bona declaració d´intencions, per tant, a plorar s´ha dit...... i poc a poc van tornant aquestes sensacions de confiança en el material ( aquest la gaudim més !!!).
Decidim fer la última, un 5c , L'ESPERO de la MARTINA, tot i que qui obra fa una directíssima per tal d´evitar de chapar el pas clau ( acosutma a pasar que és més difícil assegurarse que anar cap amunt, coses de la ment !!!!) així amb un més confiança que tècnica acabem muntant la via a última hora de la tarda ( però a temps per observar com cau el sol a ca la Montse).
Tornen les tardes de grimpades i vèrtigen, i de la tornada a la calma dels dies que sense saber'ho s'acceleren, en la ciutat que tot s'ho menja hi falta roca !!!! segur que tots estarien més tranquils !!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada