LES DUES CARES

Començava el finde amb males noticies, a la pala de la Serrera una allau enganxava a dos esquiadors amb males conseqüències, i per tant es respirava tensió a l´ambient, a més el risc d´allaus a nivell 4 feia pensar-se molt bé que anar a fer.

6:15 al Canaletes, punt de trobada de la massa social de l´EGAN, la vocalia d'espeleo també ha matinat 23 persones a fer espeleo !!, renoi tú  !!! això es massa social !!! nosaltres avui entre EGAN's i amics EGAN's en serem uns 11 !!! en tot cas marxem cap a Ponts a recollir personal.

A Ordino, quedem a una fleca amb els amics d´en Xavi, farem una "pluja d´idees" per decidir que fem, cap aquí, cap allà, amunt, avall ..... bé que sembla que anirem cap a un bosc de la vall d´Incles a fer "series" i a buscar el "power" andorrà. En tot cas un cop als cotxes, TOTOYA TEAM, Carlos, Quico i el Monstruo de las Galletas, decidim que potser intentem el Montmalús, que per la seva orientació no tindrá un alt risc, el Carlos no l´ha fet i el Quico ja fa molts anys ( jo el vaig fer fa 2/3 setmanes però va ser tan "efímer"...).

Total, que ho lliguem amb el Xavi per fer dos grups de treball. Ells aniran al bosc, "naltros" al Montmalús. El dia aguanta, per tant, la muntanya ens somriu. Podem fer tot l´itinerari fins al coll de forma normal i sense observar cap perill pel que fa a allaus, en tot cas cal parar compte amb les motos que van amunt i avall ( encara veurem alguna d´elles fer tombarelles per la neu, que són bojos !!!!!) 

Al coll venta de valent, i com el flanqueig fins a cim es presenta complicat i gens agradable, ens descalcem esquís. Aquí el "merenguet", un company que s´ens afegeix a la expedició, ens diu de venir amb nosaltres, cap problema, ell va sol i vol tenir companyia, i nosaltres som de bona familia i fem amb tothom, així doncs amb molt de vent fem cim ( és el primer cim a terres Catalanes que faig amb el Carlos desprès de la Aconcagua .... i tornem a tenir vent, Carlos, Carlos .....)

 El descens sabem que inicialment serà amb neu dura i ventada, però encara ens defensemprou bé. A la part intermitja, gairabé arribant a pistes tenim bona neu, més pols que ventada,  i buscant el bó i millor de la neu ens fiquem dins de bosc, just a la part de bosc al costat de la pista negra que baixa del remonte. Aquí L'ENCERTEM de totes, totes, neu pols, POWDER en quantitat, la primera parta massa trepitjada, però a la que trobem una línea per a nosaltres ...... TOCA GAUDIR !!! fluir i lliscar !!! paga la pena tot l´esforç, llàstima que es farà massa curt, però .... cal apreciar el que la muntanya ens regala !!!

Com sempre, no hi ha res blanc o negre, guanyadors ni perdedors, el que hi ha sempre són opcions, decisions, eleccions i aquestes et porten a experiències, bones, dolentes, positives, negatives, però com sempre la muntanya t´ensenya que sempre hi ha dues cares i no hi podem fer res més que acceptar el que ens vingui i coms ens vingui ..... "però por dios que sea POWDER" !!!!