TERESINA, L´ORÍGEN

Sempre ha estat la referència, podrem visitar de noves, llargues, curtes i explosives però la Teresina té allò que enganxa, vistes, recorregut inmillorable i el títol de ser la primera en el nostre país.

A més a més pujar al punt més alt de Montserrat per aquest recorregut, és el final desitjat per a qualsevol de nosaltres.

L´entrada no ens deixarà indiferents, i desprès segons anem progressant per les diferents plaques que ens anem trobant, disfrutarem del recorregut que en el seu moment es va dissenyar per fer d´aquesta, una de les més conegudes ferrades de Catalunya.

El dia ens deixa fer, entre núvols i plugim anem assolint metres de ara per cadenes, ara per cordes i cables, combinat amb esglaons ..... tot un ventall de possibilitats !!! Actualment ja no és obligat fer el ràpel que baixa de la punta Teresina cap a St. Jeroni, ja que està instal.lat.

I arribem a la xemeneia que ens adreça cap al cim de St. Jeroni, deixem per al final la part més dura de tota la via, per no deixar-nos indiferents. En tot cas però, s´han instal.lat nous esglaons ( petits) però que faciliten la progressió, que els hi diguin als que vàrem tenir que treballar-la sense ells en el passat !!!! I no podia faltar ell, MENSAJE, MENSAJE ... TIENES UN MENSAJE ( otro dia apagamos el telefonito !!!!) je, je !!!

Ja al cim la gent ens mira amb cara de sorpresa !!!! .... i aquests per on han aparegut ???? .....aquesta es la magia de Montserrat, quan mai t´ho esperes, t´apareixen una "gent rara" al cim de St. Jeroni que no saps pas d´on han caigut !!!!

Per a l´Ivan i la Salvi és la seva primera visita a les Teresines, i no els ha deixat indiferents, però encara no hem acabat, per a postres CANAL DEL MEJILLÓN, je, je aquest parell acabaran avui amb els braços trinxats !!!!
Tot i que anem en baixada, i a la part final muntem algun ràpel, es nota que arriba l´hora de dinar, el descens per la Canal del Mejillón s´ha fet feixuga, sobretot per l´estat de descomposició en el que es troba la part alta de la Canal que obliga anar amb cura per no llençar pedres als companys, tot i això, marxem a buscar la recompensa del dinar tot alegres i contents, ... i que nos quiten "lo pisao".