Ens hem aixecat a les 5:30 desprès de dormir " en el xalet de l´Enric" al coll de Portalet i comencem l´ascensió cap al MONSTRE D´ARTOUSTE, primer hem d´assolir el desnivell que ens separa del refugi Pombie, però el dia pinta "espectacular".
Anem assolint a un bon ritme la distància i el desnivell, i poc a poc el sol ens enganxa, aproximadament a l´alçada del refugi Pombie, observem amb tot la seva elegància aquest gran cim dels Pirineus.
El nostre objectiu és la aresta de Peyreget, i per això hem d´anar direcció al coll que té el mateix nom.
Ja al coll podem observar la feina que ens hem buscat per avui ( i la fem gratis i tot !!), s´observa perfectament tota la aresta de Peyreget, el descens fins a la bretxa de la fourche, per tornar a pujar novament i assolir al grand pic del midi.
L´inici de l´aresta no comporta cap complicació, i es supera ràpidament entre blocs i plans d´herba. Normalment anirem per l´esquerra de l´aresta, però segons ens aproximem a la xemeneia que dona grau a aquesta aresta ens haurem de passar a la vessant est.
No és fins a la part final que el petit midi ensenya les urpes, amb una xemenia de grau III , amb una sortida una mica "delicada" on hi podem trobar una instal.lació per assegurar a la resta de cordada. Per tant es el primer punt on hi farà servei.
Quan el cor batega fort vol dir que l´esdeveniment s´aproxima i es així com arribem al cim del petit midi, de 2804 mts, expectants per la resta de via que ens queda, que des de aquesta atalaia sembla inexpugnable !!! o que li expliquin a l´Iván per ons es puja !!!!!
Abans que pujar ens resta baixar de la punta del petit midi. Hi ha diferents opcions, nosaltres destrepem fins a la instal.lació de la canal principal i més evident, aquí es monta un ràpel de 30 mts.
Al final d´aquest ràpel hi ha una altre instal.lació que serveix per superar una congesta de neu, que en el nostre cas al ser gairabé inexistent superem sense utilitzar la corda .
Desprès del descens ens resta la part més BONICA de tota la via, superar una placa de color blanquinós de III grau, amb molt bona presa i ben protegida, i com que avui és el meu dia de sort, EM TOCA A MI PODER-HO FER TOT !!!! avui estic disfrutant d´allò més !!! ( per la cara dels companys, també ells disfruten)
Tot just al passar la placa, ens endinsem en una xemenia de II/III grau amb molt bona presa i que farà que aquesta sigui la part més bónica i estètica de la via, A DISFRUTAR-HO !!!!
Un cop superat aquest punt i sense anar encordats, ens toca anar superant terreny descompost, amb passos de II/III grau segons el recorregut escollit, però que és evident. En poca estona arribem a la punta del Gran Midi d´Ossau de 2884 mts, l´unic del grup que l´havia trepitjat era l´Enric, per tant per a nosaltres és una alegria haver-ho fet com ho hem fet, ja que el cim i la muntanya bé s´ho mereix.
La nostra intenció es baixar per la ruta normal, tot passant pel coll de Suzon, aixií doncs trepitjem també la punta francesa.
En aquesta punta arribem a les 12:00 hores aproximadament, tenim un esmorzar pagat !! i en fem bon ús, un entrepà, embotit, trucades, mensaje ... mensaje ... tienes un .......
Baixem per la ruta normal, i en la segona xemeneia fem us de la corda, ja que a la motxilla no fa molt servei i d´aquesta manera també guanyem temps al rellotge, ja que hi ha un grup que ens espera per anar a Anayet !!! avui toca molta feina !!!
Al final arribarem al cotxe a les 17:00 hores, hem fet 1500 mts de desnivell acumulat en gairabé 10:30, I ENCARA ENS RESTA FER 600 mts per arribar al IBÓN DE L´ANAYET ......... uf, uf que fem tard !!!
Aunque un poco tarde.....te tengo que decir que eres un artista...tanto en la montaña como escribiendo....Me ha encantado poder tu glog despues de tanto tiempo desconectado....un super-abrazo.
ResponElimina