L´objectiu era evident, fer un tresmil que encara no haguessim trepitjat, amb una aproximació ràpida, i que a ser possible ens permetès arribar amb cotxe el més amunt possible. Entre diferents opcions, ens va semblar que la Munia, bé podia ser l´escollida ( a més si aconseguiem "enganyar" a les parelles igual podíem fer algún tresmil més !!!!!).
A l´endemà comencem a caminar a les 7:30, desprès de recollir tendes, esmorzar i posar-nos guapos ( si es que és possible), anem guanyant metres de forma constant, poc a poc, amb un dia clar i fresc, d´aquells que agraden .....
La veritat és que el lloc s´ho val.
Doncs dissabte desprès de dinar, enfilem cap a Ainsa, i per Benabarre ens adonem que anem directes a "la Tormenta Perfecta", s´enfosqueix la tarda, bufa el vent, cau la temperatura .... i ja hi som, la força i la virulència de l´aigua que cau fa parar alguns cotxes als borals de la carretera, ( a l´endemà les noticies diran que aquesta tormenta ha estat brutal per a la pagesia de Lleida), a nosaltres nomès ens queda contemplar la "calma" que romàn desprès de la Tormenta, desprès del poble d´Abizanda contemplem el joc de llums que ens mostra el Sol amb els núvols.
Desprès de sopar a Bielsa, anem cap a Chisagüés, on per pista arribarem fins a la Font de Pietramula, a 1900 mts de desnivell, preocupant-nos de camí per algún cotxe mal aparcat, TIENE UD. ALGUN PROBLEMA? ( s´ha de ser educat si despertes a algú !!!). En el pàrking corresponent, hi dormirem amb les tendes plantades i "nuestras amigas las plumas", que avui faran servei, Quina Sort !!!!
A l´endemà comencem a caminar a les 7:30, desprès de recollir tendes, esmorzar i posar-nos guapos ( si es que és possible), anem guanyant metres de forma constant, poc a poc, amb un dia clar i fresc, d´aquells que agraden .....
És així com arribem fins al collado de las Puertas 2500 mts, que ens mostra els ibons de La Larri. Fins aquest punt nomès havíem observat a un unic "caminador", però en aquest punt veiem a la resta de gent que puja de Pineta o bé han pernoctat en aquest indret tant "maco".
La veritat és que el lloc s´ho val.
Un cop hem superat els ibons de La Larri, ens dirigim al coll de la Munia a 2853 mts, des de on per carena haurem de pujar fins al cim de la Munia de 3133 mts.
La Carena incialment és ampla i de fàcil progressió i no és fins a la meitat del seu recorregut que apareix el famòs pas du Chat ( o del gato) , que segons les femines " es diu així xq has de treure LES UNGLES !! "
PAS DU CHAT
Desprès del Pas, la Carena és fa més cresta i la referència dels ibons de la Larri i el Robiñera fa que l´ascensió sigui per gaudir, encara que A ALGÚ/NA LI SEMBLA MASSA LLARGA, i ja demana l´hora d´esmorzar.
Al cim, desprès de foto I ESMORZAR, tot parlant amb el noi que hem vist sortir del mateix pàrking que el nostre, ens adonem que NO HEM ENGANYAT PROU A LES FEMINES DEL GRUP, i el que esperàvem que suposaria trepitjar algún 3000 més, haurá de quedar per una altre ocasió ( ben mirat segur que trobarem un bona oportunitat per enganyar a algú, .... oi ???? i fer tot el Circ de Tromouse d´una tacada) per tant no abandomen a les nostres mullers ( hi ha massa home sol al món !!!, i més a muntanya) i tornem cap el nostre punt de partida, que ara mateix queda molt avall, però com diu aquell:QUE BONICA ÉS LA MUNTANYA QUAN FA BAIXADA !!!!!!!
Oleeee!!!...asi me gusta que entreneis duro...unas fotos muy xulas, una gente estupenda..... como diria Manel,...es que soy un "pelota" jajjajajajaa!!!
ResponEliminaUn abrazo para ellos y un beso para ellas.
Iván (..el maño, desde mañicolandia)
Hombre, mañicoman !!! que sepas que te espera una vuelta por el circo de Tromouse ( hay que pisar todos los 3000 en una jornada) , por lo tanto TIENES DEBERES ( de esta manera me aseguro que hacemos cima FIJO !!!) habrá que llamarte el AFORTUNADO !!.
ResponElimina