dilluns, 23 de novembre del 2009

"BICICLISME" AL LLOBREGAT

Ara fa un temps, mentres jugava amb una d´aquestes petites persones que veuen el món amb ulls diferents dels adults, em va dir: Oscar, oscar un "biciclista" ( tot mirant un noi que passava al nostre costat amb una bici de carretera), i la veritat és que anava molt encertat, o en tot cas no es diu parapentitsta el que practica parapent, o fubolista el que practica fútbol, .... així doncs el que va en bici hauria de ser ....... un biciclista !!!!

Doncs vet aquí, que durant la jornada d´avui 5 biciclistes com si de raiers es tractés, hem decidit baixar "lo riu",el Llobregat, intentant no obstant, fer-ho per fora l´aigua, sempre que sigui possible, esclar.
Som 5 en el grup, les noies, ens abandonen als 15 km de descens, ja que com que en saben de fer números, han calculat que per tornar n´hauran de fer 15 més, i per tant amb 30 ja en tenen prou per avui. Els homes que hem de demostrar la nostra testosterona i valua com a "machos latinos de alma caliente" hem "jurat" que fins que hi hagi camí continuarem, i si aquest acaba al mar, doncs al mar que ens hi ficarem. Que desprès resulta que hem de tornar ....... doncs tornem !!!!
I efectivament, posem una marxa més a les bicis i en un plis, estem observant com el mar trenca les seves ones a la platxa. No hi contavem però que com es tracta d´un espai protegit, no podrem tocar l´aigua del mar ....... llàstima ja que era la foto buscada.
Tot i això no ens podem estar de fer-nos una foto de grup, ep !!!! aquest cop gràcies a un fotògraf que per no veuren´s a la pantalla de la càmera, no li ha quedat pas malament ....... oye és normal que vea una garita en la pantalla ?? (el més extrany és que la tenia darrera seu !!!!)
Desprès doncs de "los encuentros en la tercera fase", retornem cap als cotxes,abans però ens dona temps a contemplar els aterratges dels avions al prat, cada 2 minuts en tenim un, de més grans, i de més petits, i tot mirant al cel em pregunto ....... i el que porta l´avió com s´anomena ? "avionista" (vale, vale, dolenta !!)
Potser encomanats pel soroll dels motors, ens posem peus als pedals i cual estampida, anem a la recerda d´una parella de noies molt guapetones que haviem deixat a la seva sort i fortuna, i al final 58 km anada-tornada, i noies rescatades !!!! i tot seguit a DINAR !!!! Com deia aquell:
m´encanta que los planes salgan bien !!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada