diumenge, 7 de març del 2010

COLLSEROLA, TAN APROP I TAN LLUNY

Avui és dissabte, i hem decidit sortir a descobrir els racons de Collserola. El Jordi encara no hi ha rodat mai, i jo ho conec de fer-hi activitat amb els alumnes de l´escola, per tant intentarem unir alguns d´aquests recorregut per veure que en surt.
En només 20 min. ens plantem a Plaça Mireia ( ep que anem amb cotxe!!), punt d´entrada que hem escollit pel seu accès. La intenció és pujar a St. Pere Màrtir, baixar cap el Turó d´en Cors, passar a posteriori per el Coll de Can Cuiàs, visitar el pantà de Vallvidrera i anar cap a la Torre de Collserola, tot passant pel Coll del Gravat cap al punt més alt de la nostra jornada d´avui, que és el Turó de Mont de 438 mts. Mentres anem rodant, la sensació és que ens trobem a un altre paratge allunyat de la gran urbe, ja que la primera part de la nostra ruta ens porta per camins frondosos de vegetació ( serà per estar a la cara obaga) i on la densitat de "biciclistas" no es tan elevada com a la cara solella, o més propiament "El camí de les Aigües" ( el que serà el nostre camí de tornada). Per agafar aquesta via ens llancem en "vertiginós descens" per les escales que trobem a Vallvidrera per tal d´agafar el camí de les aigües els més ràpidament possible.
És en aquesta via on som conscients de la pròximitat de " Can Fanga", i ens adonem que moltes vegades només una simple carena ens pot allunyar milers de kilometres d´on som realment, serà aquest el motiu que fa que Collserola sigui tan envejada per altres ciutats ??

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada