És paradòxic, però resulta que per poder gaudir o "no patir" de valent a una activitat, resulta que ho has de fer mentres dura l´entrenament, per provocar que el cos s´acostumi a aquest patiment, o en tot cas, que s´adapti a aquesta nova "mancança de benestar".
Aquesta setmana doncs, ens doca donar l´ultim ajust a "les màquines" ( i no parlo de les bicis) sinó del nostre "maltrecho" cos, que porta uns dies treballant a altes pulsacions. Així doncs, avui tindrem la última de les sortides en bici, intentant reproduir el que ens espera el pròxim diumenge.
Aquest diumenge, una colla de "trabucaires" s´ha apuntat a la Duatló de Núria, i el nostre objectiu es finalitzar la mateixa "com a persones de dues cames" i mantenir aquest estatus durant tota la setmana ( que ens coneixem i segur que amb tanta gent ens perdem i encara voldrem còrrer !!!!).
Per tant, avui combinem alguna pujada llarga i dura, amb alguna baixada llarga i tècnica, no serà exactament el mateix, però bé que ens anirà per millorar l´ego. Tot i que el dia pronosticava pluja, la tarda aguanta i podem fer el rodatge amb una bona temperatura.
Ja que el tros de pista de la Serra de Rubió no ens ha deixat molt "tocats físicament" ( no podem dir el mateix mentalment parlant), pujarem novament a Collbató, per la carretera de l´aeri, ja que això ens farà guanyar rodatge i ritme en pujada ( bé al final semblava que ens guanyavem l´especial del dia !!! vinga spring, vinga apretar dents !!!!). I com no es poden perdre les bones costums, clareta a Olesa ja de nit, desprès de 32 km, i com deia aquell ..... quién dijo miedo ??... doncs segurament algú que es va apuntar a la duatló !!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada