dilluns, 14 de setembre del 2009

CAMINO A LOS INFIERNOS !!

Com diu la dita, un clau treu un altre clau, per tant el millor per oblidar una muntanya es fer-ne una altre, i com d´opcions al Pirineu n´hi ha infinites + 1, potser pel nom, potser per la possibilitat de fer-ne més d´un, ha fet que l´Iván hagi escollit el destí de "Los Infiernos" per anar-hi aquest finde de pont.
Ens dirigim doncs als "Los Baños de Panticosa" on arribem entre plujes als voltants de les 15:00.
Com estem en època de crisi, toca dormir "baratu", i tot i que donen risc de pluges per a la nit, la intenció és guanyar el máxim de metres possible, per tal de retallar la jornada de diumenge. Així doncs, en l´únic pam d´herba que localitzem a 2500 mts ( molt aprop del coll de Pondiellos) decidim d´inaugurar l´EGAN VILLAGE.
Tot i que sembli que hem de relliscar pendent avall, el nostre pes específic fa que ens mantinguem al sac, i a les 7:00 ens despertem, per esmorzar i començar a caminar a les 8:30.

Ràpidament arribarem al Coll de Pondiellos, on entre núvols, podrem contemplar els ibons de Pondiellos. Inicialment ens enfilem a la cresta que uneix els tres cims, començant per l´extrem SE, però una bretxa en el camí dificulta la progressió, (equipada per ser rapelada des de l´altre banda), finalment decidim que avui no toca jugar-se el físic, i desfem part del camí, i ens enfilem a la cresta per una canal que talla la paret entre el Infierno Central i el SE.

Tot i que força descomposta, guanyem metres progressivament, i d´aquesta manera, arribem al primer cim, que és el Infierno SE.

Infierno SE 3.076 mts

Arribar al Central, i cim més alt del dia, serà qüestió de minuts, ja que estàn relativament junts.

Infierno Central, 3083 mts (Garmo Negro al Fons)

Per assolir el cim del Infierno NW, haurem de realitzar una travessia per una cresta molt aèrea, però ample, i que no ens deixarà indiferents, ja que les vistes són "espectaculars".

Infierno NW 3.073 mts ( Infierno Central al fons)

Com si de ballarins en el buit es tractès, hem anat assolint cadascún dels cims, de forma tranquila però ininterrumpuda, i a més el dia finalment ha acompanyat, ja que el sol fa acte de presència i poden esmorzar "tranquilament", tot i que algun dels components del grup tingui presa per abandonar "les altures". La intenció inicial era fer un recorregut circular, però hem d´anar ràpids i decidim desfer el camí realitzat i baixar novament per la canal d´accés, però finalment ho fem per fora de la mateixa .

Tot plegat, tornem a ser als cotxes a les 16:30, desprès de desmuntar l´EGAN VILLAGE i fer un descens "en caiguda lliure", ara ja sabem els que ens toca ...... trobar un altre clau !!!!

1 comentari:

  1. Molt re-be!!!...eso es un finde de montaña como Dios manda...bueno, en este caso, como Lucifer manda...por lo de los infiernos, jajaja!!

    De todas formas, lo mejor de todo fue la sopita que os tomasteis en "Egan Village" elaborada por el xef (..osea, YO!!)..eso os puso a tono para la dura jornada del domingo, aunque alguno se empeñara en sacarsela lo antes posible....verdad Ramón.....

    Un abrazo campeones!!!

    Iván

    ResponElimina