ESCALATI DE LA ROQUI ?

Efectivament, feia ja molts dies que volia portar a la mestressa a això de pujar parets, i com que al Ivàn, ja li està bé tot el que sigui aventura, doncs ja tenim cordada.

La intenció és iniciar-los en vies de varis llargs, de forma que disfrutin

( per tant que no peteixin) i que la experiència sigui bona ( per tant, per repetir !!!!). Hi han tantes opcions a Montserrat però... al final un racó conegut, el Clot de la Mònica, ja que, queda a 30 minuts del cotxe, és cara Sud, no està molt amunt i té unes panoràmiques excel.lents!!!

Doncs diumenge, a les 11:15 ( abans fa massa fred), sortim del cotxe direcció al peu de la via. Els companys de cordada no paren de mirar cap amunt ( no saben que després s'hi passaran així tota l'estona !!!), no creuen possible que puguin pujar per allà on els hi mostro. Però com sempre tot es començar. La dinàmica es senzilla, jo vaig primer, la Salvi segona i el Ivàn, l´últim, recollint tot allò que s'hagi deixat a la paret. El dia és bo, però bufa força vent i si bé a les reunions inferiors no es nota tant, a les superiors hi bufa de valent.

Muntem 4 reunions segons el croquis que portem. La primera és a uns 20 mts del terra, i la necessito per vigilar que la "nova força" vagi amb calma ( és tal el nerviosisme, que la Salvi esgarrapa els mitjons al posar-se els gats !!!! vaja qualitat la del Sr. Quechua !!!). La segona és també molt aprop, 20 mts aprox., però per facilitar la feina faig un flanqueig pensant en els que em segueixen. La R3 es troba a uns 40 mts i

és el tros on més em diverteixo, sobretot a la sortida ( també és el tros on "los perseguidores" més pateixen, les coses de la vida!!!).

Finalment la R4 queda a uns 20 metres.

Per baixar... per la mateixa via,muntem dos ràpels , tot i que el vent ens ho complica una mica, finalment arribem al terra, on algú comenta que ens hi hauríem de fer un parell de petons ( recordant al Papi di Romi !!!!).

Una cosa però, ha quedat contrastada, és la primera ........ de moltes altres que vindran!!!