ANETO, MENTRES LA MUNTANYA DORM I LES PERSONES SOMIEN

Teniem previst anar a l´Aneto des de el dia que vàrem planificar el nostre viatge al Mckinley, el que encara no sabiem era quin tipus d´ascensió hi fariem. Tota la setmana discutint si dormir a Coronas, si dormir al Portillón, si dormir a la Besurta ...... osti quin problema amb el dormir, doncs com diu la dita "muerto el perro muerta la rabia", NO DORMIM i prou !!!!

El que semblava que seria una idea de bojos, resulta que va ser acollida com la millor idea del finde. Tots contents ( fins i tot per aquells que era la seva PRIMERA visita al "coloso", això si que és una bojeria !!!!!). Doncs el pla era senzill, començar a sopar a les 20:30, esperar al cotxe fins les 00:15, equipar-se i a la 1:00 començar a caminar. Dit i fet, a la 1:05 comencem a caminar, decidits, sense mirar les tendes, ni els bivacs, ni les furgos, decidits. Suposo que la foscor, el fred, el silenci, fa que et concentris en tu mateix, en la teva respiració, en la llum del frontal, i només pensis en caminar, no importa la resta, ets tu sol ( potser per això em vaig deixar les pells al cotxe !!!!!! je,je,je, ho sento Ivàn, te debo una por la "carrerita" !!!!!). Malgrat aquest "problemilla", igual que la foscor, anem "engolint" metres, passem al costat del refugi que sembla un fantasma entre la nit, comencem les primeres rampes de neu, que encara no resta prou endurida i dificulta la progressió a tots plegats.

El punt més complicat es la localització del Portillón, ja que amb la foscor es provable passar-s´ho. Per tant anem amb cura i l´encertem, tot i això, el fet que amb nosaltres es barregi un grup que puja al Maladeta, fa que una part del grup prengui com a referència les llums dels seus frontals i per tant es passin "la porta" del Portillón. Sort que finalment s´adonen de l´error i mentres els que estàvem al portillón reculem per contactar novament amb el grup. Són les 6:00 de la matinada aproximadament, i comença a aclarir, el sol ens "atrapa" tot creuant la gelera de l´Aneto, i com cada any, la visió és ESPECTACULAR. Tot i que es fa feixuc cruear tot el glaciar, la imatge bé s´ho val. Amb aquestes van entrant i sortint núvols, sembla que al cim no hi estarem sols, ens acompanyará el vent, el fred i "el meu núvol personal". Però cap problema, mentres pugui veure les cares dels meus companys ja en tinc prou !!!!!!! Al pas de mahoma muntem corda, ja que la Vero l´hi té respecte, però en un PIM PAM toma laca.... ( perdó és la inercia de la societat) amb la Vero devant,arribem al cim. A la baixada faig amics, ja que un servidor marxa cap a Aigualluts amb els seus esquís, un parell de nois amb gos inclòs, així doncs torno a retrobar-me amb el meu grup a les 13:30 al cotxe, tots amb unes cares de ..... FELICES SUEÑOS que fan por !!! això sí AMB UN SOMRIURE DE BANDA A BANDA DE LA CARA, Felicitats a tots i totes !!!