No recordo el dia que hagi trepitjat el cim del Bastiments i el dia no m´hagi girat la cara. Ja són moltes les ascensions a aquest cim del Ripollès, i per una causa o una altre, en el moment de la baixada sempre m´esperava el meu núvol particular (com si de songoku es tractés).
Aquest cop, la previsió meteorològica no era molt més"tranquilitzadora", provabilitat de pluges al sector NE, precipitacions durant la matinada i núvols d´evolució a partir del migdia, és a dir, en poques paraules, ni idea del temps que farà. Tot i això, les últimes nevades, i la necessitat d´entrenar, fa que decidim anar-hi a treure els esquís a passejar.
La quantitat de neu que hi ha a aquestes dates a Vallter és simplement impressionant. Pensant en l´estat de la neu per a la nostra baixada, decidim sortir de l´estació per tal de no trobar-nos amb cap ensurt a la baixada ( el risc d´allaus de neu de fusió es força alt).
Un cop superat el coll de la Marrana, nomès ens queda la pala final, aqui la neu és molt humida i el sol pica de valent, tot i això vaig mirant de reull al núvol que ja em segueix ( vaig pensant que avui tampoc m´escapo !!!!), i a més a més miro la línea de descens que encara ningú a "petat" ( una canal que es troba aprop de la finalització de la pala).
Desprès d´una bona suada, arribem al cim on sembla que "el meu núvol personal" ha decidit donar-me "vidilla", ja que tot i que la boira ens envolta per arreu, ha deixat la finestra suficient per permetren´s fer el descens, i com que de valents els bars estan plens, doncs ens hi llancem cap el tub que haviem vist durant la pujada.
Les nostres traces fan que la neu, molt pesada i humida, caigui al voltant nostra en grans boles, i fins i tot fa que tinguem que fer alguna aturada als laterals del tub, però la baixada bé s´ho val !!!! Sorprenentment a la nostra arribada al pàrking, el temps canvia ràpidament, es tapa i comença a caure algunes gotes, miro enrrere i deixo caure un petit somriure, avui "el meu núvol personal" m´ha fet un regal, però ........continua vigilant-me !!!!
Jope, no pareu ni un moment els caps de setmana, segur que esteu com a "toros" y no com a "vaquillas" com jo i Raquel. Feu una enveja que no es pot expressar amb paraules, nieve "paqui", nieve "palla". Estic segur que el Mckinley está "acojonao"
ResponEliminaPD: nos vemos en los bares.