MAI TREPITGES EL MATEIX CIM

Moltes vegades quan analitzem una sortida parlem molt a la lleugera ( i penso en mi en aquests moments) i l´analitzem vanalment com un cim que ja havia fet, o un cim que no havia fet.... Normalment sempre li donem més importància a aquell cim NOU en el nostre curriculum, GRAVE ERROR en aquests temps de consum, competició i resultats ......

La ruta, la companyia, la meteo, l´estat anímic, TOT pot ser diferent, i el resultat és que el sabor del cim és diferent, potser serà el mateix munt de roques de l´última vegada, però tot i això el GUST és diferent.

Així, aquest dissabte buscant el 50% de meteo bona que donava el meteocat, ens endinsem novament la vall de Mascalida, a Tavascan ( ara fa 2 mesos que ho vàrem trepitjar per primera vegada), i amb l´objectiu de fer el màxim possible ( i veient que la ruta directa al Ventolau no pinta gaire bé) remuntem pistes per buscar una alternativa.

Avui el marcador és d´esquiadors 5, raquetistes 3, ( potser estem marcant tendències ?) , foquejant o raquetejant anem seguint unes banderoles que a l´endemà han de servir per marcar el traçat de la competició d´esquí de muntanya per parelles, que es cel.lebra a aquesta estació dels Pirineus.

Per variar el recorregut que vàrem fer al Gener, decidim endinsar-nos al coll que mena cap al Ventolau, a l´E de la coma del Forn, i segons pinti la meteo ( aquesta tarda donen tormenta) decidirem si continuem a l´objectiu Ventolau ( o ventiscau, o ventiflau que diuen algunes) o fem un canvi de plans ( normal en les nostres últimes sortides).

Assolir el coll de 2538 mts. es fa feixuc, la neu en un estat primavera fa que la progressió sigui un xic "lliscant", però per pedres uns ( correcte, els raquetistes) i per neu els altres ( quina elegància el d´aquesta modalitat !!!!) assolim el coll, just en el moment que s´ennuvola tot plegat, avui la decisió l´ha fet la mare natura, i si ella mana, nosaltres obeïm, avui tocarà fer la Coma del Forn.
Per arribar al cim des del coll, ens hem de descalçar esquís i fer-ho per carena, fet que dóna una visió mes alpina a l´ascensió, a més aquesta carena ens col.locarà en un tres i no res als voltants del cim de 2685 mts.

Arribem a cim amb les primeres gotes d´aigua, així doncs no podem enderrerir molt la nostra tornada. A més a més, baixem per la ruta normal ( que coneixem del Gener) i que ens facilita una ruta circular ( que en són de bóniques les rutes circulars !!!). Aquest cop els esquiadors arribem secs al refugi, els raquetistes però, no tenen tant sort i arriben ben molls, qüestió de velocitat !!!!

Al final però, amb un beure al final del dia, tot s´arregla, uns i altres comentem la jornada, i el somriure il.lumina les nostres cares ......

Moraleja, La Felicitat és un trajecte i no un destí !!!! ( i si el trajecte el fas amb amics ....... ENCARA MILLOR !!!)