SENSE CIRERETA

Són les 4:00 de la matinada, a los llanos de la Besurta, i només hem dormit 2 hores. Qui diria que ahir divendres, sortíem a les 22:00 de l´EGAN tot il.lusionats cap a Benasc, i que tot just fa 4 hores estàvem a Bellcaire d´Urgell, fent una pizza a l´unic bar que vàrem trobar obert, on coses de la vida, fins i tot ens van convidar a un "orujo" txec o polac ( és igual era fort de la muerte !!!) que segons paraules del "barman" s´ens posaria molt bé !!!! ( a mi em va treure els mocs i els estornuts, això és veritat !!!).

En definitiva, que arrenquem la màquinaria adormida per arribar tot just a enganxar la sortida del refugi del Xavi i companyia ( Toni i Ricard). Van a l´Aneto, i tot i que la meteo ens dóna un 50% de vidilla, ens hi agafem a ella tot esperant que la finestra aguanti prou per arribar al capdamunt de tot.
Tot i que creia que anàvem tard, resulta que som els primers en passar portillón, fins i tot, tenint en compte que avui l´Iván s´estrena com a esquiador ( ja havia fet alguna sortideta, però res que s´assembli a l´Aneto, i menys amb material personal), doncs tot i això, pensant que ell té un handycap important, anem pujant poquitor a poquitor, amb un dia magnífic, sembla doncs que la cosa pinta bona.

Però, no es pot dir que es blat fins que no hi és al sac i ben lligat !!!, a 50 mts del cim, a menys del pas de Mahoma, la muntanya dicta sentència, els núvols que havíem vist al llarg de la glacera de l´Aneto volen fer acte de presència i comença a nevar de forma ferma i potent. La visibilitat es reduïda, i no pinta massa bé per fer un descens "a tope". Decisió ENCERTADA, toca retirada tot i la proximitat del cim, a més, em fet el que tocava, que era fer desnivell, hi haurà dies millors ..... i també pitjors !!!!

Doncs, manos a la obra, fa fred i la visibilitat es cada cop pitjor, cal anar llençant "balisses" humanes cap a les parts inferiors de les pendents per marcar un itinerari segur. Tot baixant la visibilitat va millorant, i podem aprofitar trams del recorregut per treure tota l´adrenalina acumulada i la frustació per no haver trepitjat el cim desitjat, i bé que ho aconseguim, chus a tope !!!!

Arribem pròxim a Aigualluts, i la muntanya, com si volgués fer burla, ens ensenya el cim de l´Aneto, s´ha obert la meto, ara fa sol, TOCA ELS COLL..... , però això es així, ella mana i per tant sempre guanya, o pensàveu el contrari ? , però avui està graciosa, ara desprès d´una estona de calor i xafogor insoportable, es posa a ploure,..... ens fa una gràcia !!!!!! i per si fos poc, ens han robat un pont per creuar el riu, veritat Xavi ????

Finalment però, arribem novament amb sol al cotxe, com a mínim podrem recollir en condicions.

Parlant, parlant surt la paraula PARRILLA ( va ser un acte reflex !!!!!) però bé ens ho havíem guanyat, DINAR A LA PARRILLA, no se diga más !!!, i desprès descans que aquest finde tenim doble sessió ( demà toca més desnivell a la Maladeta !!!!), per tant tot i que no hem tingut la "cirereta" del cim, com diu uno que yo me sé NOS HEMOS COMIDO TODO EL PASTEL !!!!!