HYPOTHERMIC LARRI

I per fi el dia arribar ...... desprès de la llarga travessia, de metres de ràpels realitzats, de salts, tobogans, aigua .... d'un grapat d'experiència aconseguida realitzant descensos " a diestro i siniestro" ( bé menys l'Ivan que ha agafat un "atajo", ja que amb poc més de 10 descensos ja ha fet el Núria, Sa Fosca,  ... pa flipar!!!) som a la entrada de La Larri barranc destijat per la meva persona des de el moment que vaig veure'l en una guia del Patrick Guimat ara fa un grapat d'anys  (obridor del descens). A més el dia desitjat és dels que ens fa homes, amb una isozero a 2000 metres i pensant que l'entrada del barranc es troba una mica per damunt d'aquesta alçada ..... i si afegim que fa un vent que llença l'aigua del ressalt cap amunt (el mundo al revés!!!) ........ i si a més us dic que jo mai m'havia posat la caputxa gràcies a la meva "capa corporal protectora" i vaig fer tot el barranc amb ella ........ EFECTIVAMENT, el fred era el més gran del nostres problemes, més que els ràpels de 55 mts., o les estretors del curs de l'agua, o el drossage d'aquí o d'allà, o l'aproximació  (per cert 2 horetes també amb vent i fred, que no és moc de pav !!) ..... tot això va quedar en segon pla quan vàrem tenir clar que hauriem de lluitar contra "la hipotèrmia" ja que el fred era PA FLIPAR, PALABRA !!!! però ....... hi havia tantes ganes !!!!! els ànims eren tan grans!!!!!  l'Elvira ho havia preparat tan bé !!!!!   ...... si cal a osties ens treiem el fred !!! pa dentro i a gaudir, que avui et fas adult amb això dels barrancs !!!! i a més sempre podrás dir ....... EN LAS PEORES CONDICIONES JAMÁS VIVIDAS !!!! oi Elvira ?