diumenge, 16 de setembre del 2012

QUI ÉS L´ÚLTIM ?

Pensar en el Llech a l'estiu vol dir gent, si pensem en Llech a l'estiu i dissabte, vol dir molta gent, si pensem en Llech a l'estiu en dissabte a les 12:00, llavors es més gent que molta gent ..... i si a més a més es l´'ultim dia que es permès fer-ho LA OSTIA DE GENT !!!! .....efecivament el pàrking així ho reflexava, però .... era el dia.

Resulta que l'Elvira, havia programat una d´aquestes sortides en que ell coneix a tothom però tothom no coneix a ningú ( se entiende !!!!),  per tant era un dia en que tot fent un barranc ( el aquapark natural del Llech) aniríem coneixent al company/a que salta, rapela, desgrimpa ..... lanzadeixa al costat nostre ( el que anava al meu costat sempre anava cagat, no ho entenc .....amb lo bona persona que sóc).

Des de el principi queden clars els dos grups de persones que composen el grup, els assenyats ( que rapelen si no ho veuen clar) i els NO assenyats ( que salten quan NO ho veuen tampoc clar ) i dins dels NO assenyats un subgrup dels MENYS ASSENYATS ( els que ho salten tot)..... a que no sabeu en quin grup anava el Xavi? ..... correcte al del FRONT FLIP !!!! (cal destacar  al grup que seu quan vol i com vol, oi Roger? POM !!!! quin cul deus tenir !!!!)


Doncs a poc a poc arribem al punt de NO RETORNO,  no calen explicacions a la LANZADERA ... si és donen és pitjor que si no es donen ..... deixa't lliscar, porta el cos ben estirat que la fortuna farà la resta, no ? aquestes haurien de ser les explicacions, en el moment que poses el cul a la pedra i llisques ....... agafa't fort que ve l'adrenalina DE CARA !!!!! no hi ha res millor que sentir aquesta ingravidesa en el cos ......je, je, que estamus muy locus !!!!!!


Desprès d'aquesta "batzegada" ara ja toca més relax, uns tobogans i l'únic ràpel obligat de tot el barranc permeten arribar al final amb una mica de fred, però amb el sarró ben ple d'anècdotes, rialles, emocions i experiències que segur que recordarem per molt temps, ja que al final és per això que gaudim tant d'aquestes vivències, pel record que ens impregna la ment ...... segur que ningú recordarà la pujada i el retorn, segur que tothom recordarà la LANZADERA , oi?




7 comentaris:

  1. Cullons la LANZADORA!!He somiat amb ella!! jiji..M'ho he passat molt bé. Moltes gràcies grup EGAN :)

    Olga: La que no salta més de metro i mig :D

    PD: Ja tinc dret a fotos..oi? :P

    ResponElimina
  2. Pues qué quieres que te diga...pero yo de lo que me acuerdo es de la pu... subida con el neopreno de la muerte puesto...que te chupa la sangre!!!... lanzadera??...eso que es lo que es????????????

    jajajaaa......en serio, un finde genial...barrancos de ensueño, compañia estupenda....qué más se puede pedir???... QUE BONITO ES VIVIR...Y SENTIRSE VIVO!!!!!!!!

    Xavi, felicidades...eres un crack organizando salidas!!!

    PD. El hombro de momento aguanta!!!!

    ResponElimina
  3. Vale..lo reconozco..ME DUELE TODO de la pu..subida con el neopreno puesto que me ha envejecido por el momento 50 años..ahora..la LANZADERA me ha robado el corazón! ;-)

    Xavi, volem mes!!volem mes!! :-))

    ResponElimina
  4. Carai quina rapidesa en penjar la crònica! M'ho vaig passar genial aquest cap de setmana, gràcies per portar-nos a passejar!!! ;)

    A veure si ens veiem aviat!

    P.D. El Roger va mostrant millores amb el cul i no te cap blau!!! increible! xDDD

    ResponElimina
  5. Ei, qui li ha mirat el cul al Roger ? marranus que vàreu fer desprès de marxar nosaltres ??? Roger si necessites un flotador per seure a les cadires ( com les prenyades) et puc aconseguir un !!!!! Ivan, però quer razón tienes !!! que bonito es vivir .... però más cerca del suleo ostias, que mira lo que passa por saltar de tan alto!!!!

    ResponElimina
  6. Per cert indretsdescalada ( nuria) he linkat el teu blog al meu, suposo que no t'importa, oi ?

    ResponElimina
  7. Hola gent! El cap de setmana no podía donar més de si (2 mejor que 3)!!! Les patacades que vàrem patir alguns a parts diverses del cos: cara, genolls, esquena, pit, costats, turmells, espatlles, culs... no van ser res comparat amb els bons moments que vam passar plegats. Està clar que s'ha de repetir l'experiència!!
    Xavi E.(el artífex del meeting)

    ResponElimina