Com el ying i el yang, com la nit i el dia, com el sucre i la sal ..... la vida esta plena de contrastos, i les muntanyes no podien ser diferents: l´estiu i l´hivern, la cara nord i la cara sud, pujar i baixar ......
i un cop més la muntanya "alliçona" al petit esser humà.
Amb la fita d´anar a l'Aconcagua el pròxim gener, el tret de sortida dels entrenaments ja ha començat, i per tant cal sumar desnivell, hores, kilometres ..... esgotament i cansanci, cal caminar i caminar per tenir el cos preparat a l'esforç que ens espera en el futur.
Amb aquesta idea ens hem dirigit al Comapedrosa, muntanya més alta d´Andorra amb els seus 2942 mts. Avui dissabte desprès de dormir en el cotxe ( la crisis, com es nota la crisis) acumularem més de 1400 mts de desnivell, però per donar-li un "enfoc" diferent a aquesta muntanya que hem trepitjat altres vegades, pujarem per la seva ruta normal i baixarem per una camí diferent, convertin-la així amb una ruta circular.
El camì de pujada és tot bonic ell, amb arbres perennes que li donen verdor, i arbres caducifolis que li donen vermells, grocs, marrons, tons càlids que formen una catifa de tardor d´aquelles que et fan pensar en .... i si parem una estona i disfrutem !!! i si gaudim del rierol que baixa, i del estany i del refugi i .......... però, toca caminar, caminar i ..... seguit caminant, cal posar en patiment al cos, que n´aprengui !!!!
En tot cas, un cop a cim hem gaudit de la pujada, en poc més de 3 hores ja hi som, ara toca la baixada, el "descobrir" pais per un indret que no coneixem ...... com m´agrada !!! en el mapa ens indica el camí que baixa entre el pic de Baiau i el Comapedrosa, ja fa la pinta de ferèstec i sobretot "empedrat i dret". Però .... qui va dir por??.... ens hi llencem, i efectivament encertem ...... quin pedregal, si el camí de pujada era verd, dolç ..... aquest és àcid, directe, cop de puny !!!! pedra, dur, fosc, no hi ha dues cares iguals, la muntanya ja ho té això, però una volta amb aquests contrastos bé s´ho val, fins i tot al final arribem al refugi lliure del Estany, i aquí tot canvia, novament cavalls, aigua, herba, ......... la muntanya ENSENYA, però RECOMPENSA a tots aquells que volen descobrir a tots aquells que busquen les dues cares ...... els contrastos.
Ole esa parejita!!!...no va a haber quien os pille..sobre todo a algunas....botas nuevas, mallitas nuevas...joer y luego que estamos en crisis y hay que dormil en el coche....claro, no me estraña!!!!
ResponElimina