Inici de la ruta de la Foradada a St. Carles de la Ràpita, on hem vingut el Comando Gallina i los tres de Los Caños. La senyalització de Batuda del Senglar ho deixa molt clar, si ets un Senglar ho tens "xungo", però ..... i si ets un excursionista ? o una persona mismamente !!. Per si les mosques anirem tots junts i "xerrant" més que del que és habitual ( bé això els altres, jo ....), en aquesta ruta que ens ha de portar a uns dels millors miradors del Delta de l´Ebre.
Durant la pujada anem observant els punts de control de la batuda, però ai senyor !!!, quan ens trobem amb un dels caçadors al mig del camí, amb l´escopeta a les mans ( i no pixava pas !!!) les cames tremolen, el primer ja no ho vol ser, i l´ultim intenta no ser el primer !!!! però com que parlant s´entenen les persones, i els excursionistes també, establim una conversa de pau i armonia que fa entendre que tots hi tenim capiguda en aquest entorn ( encara que nosaltres avui tenim les de perdre, bé per l´aspecte dels gossos crec que ells també).
Al arribar al mirador de la Foradada, cadascú troba els seu moment íntim i personal, podem observar el Delta, podem fer fotografies, podem cridar al vent ( bé això tu no Africa) o fer-nos una foto de grup ( que mai esta mal !!!). Per cert, el de vermell és el Jordi ( ho dic per aquells companys de sortida que no el van veure durant la mateixa, és que anava endevant !!!!! mooooolt endevant !!!!!).
L´objectiu de la sortida estava complert, haviem fet una activitat apte per a tots els públics, amb una mica d´emoció ( per això de la batuda), tothom estava en condicions "óptimes", i el dia pintava d´allò més "agradable", ara nomès ens tocava dinar i baixar.
Aprofitem per fer unes fotos panoràmiques, i les "tres maries" ho aprofiten per ser retratades en "estat natural" com aquell qui no vol la cosa, veritat ? ( Africa l´altre cama home !!!!)
Però, durant la baixada ens trobem amb un grup amb problemes, la mala fortuna ha volgut que en una caiguda, una dona hagi sofert un tall en una zona molt irrigada, de forma que perd sang i se li ha de fer un taponament de fortuna que l´impedeix caminar, això pinta que l´evaquació ha de ser amb helicòpter, i sí sí, trucada al 112 i a mobilitzar els equips de salvament.
Al arribar al mirador de la Foradada, cadascú troba els seu moment íntim i personal, podem observar el Delta, podem fer fotografies, podem cridar al vent ( bé això tu no Africa) o fer-nos una foto de grup ( que mai esta mal !!!). Per cert, el de vermell és el Jordi ( ho dic per aquells companys de sortida que no el van veure durant la mateixa, és que anava endevant !!!!! mooooolt endevant !!!!!).
L´objectiu de la sortida estava complert, haviem fet una activitat apte per a tots els públics, amb una mica d´emoció ( per això de la batuda), tothom estava en condicions "óptimes", i el dia pintava d´allò més "agradable", ara nomès ens tocava dinar i baixar.
Aprofitem per fer unes fotos panoràmiques, i les "tres maries" ho aprofiten per ser retratades en "estat natural" com aquell qui no vol la cosa, veritat ? ( Africa l´altre cama home !!!!)
Però, durant la baixada ens trobem amb un grup amb problemes, la mala fortuna ha volgut que en una caiguda, una dona hagi sofert un tall en una zona molt irrigada, de forma que perd sang i se li ha de fer un taponament de fortuna que l´impedeix caminar, això pinta que l´evaquació ha de ser amb helicòpter, i sí sí, trucada al 112 i a mobilitzar els equips de salvament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada