TURBÓN 2492 mts, tot és començar

Encara amb el regust dels turrons a la boca, ens dirigim cap a Benasc, on tot i les reiterades visites realitzades al llarg d´aquests anys, encara tenim "feina pendent".

Al Turbón hi hem estat anteriorment, però les muntanyes dicten quan, com, i qui les puja, i es veu que encara no havia estat el nostre moment.

Avui com si d´un programa de TV es tractés, juguem el "comodín" del qui va per primera vegada a fer quelcom nou, en aquest cas l´Olga es la primera vegada que trepitja un entorn com aquest,per tant i egoistament, ens aprofitarem de la seva "fortuna".

El dia no pot ser millor, fa sol, i la neu apareix en abundància. Hem pujat el màxim possible amb el cotxe per intentar començar el més amunt possible, ja que la jornada es presenta "interessant". Per tal de "dinamitzar" la sortida i fer-la més "divertida", escurçarem l´itinerari i ens dirigirem directament "per la directíssima" en direcció al cim, i això ens obliga a fer flanquejos per neu canviant, pols i dura.

La pendent aumenta i toca calçar-se els grampons, sembla que avui els peus estan mes abaix que de costum ( o potser serà per la panxa que fem desprès de tants apats nadalencs ?), en tot cas avui estem a la muntanya, i ja feia massa dies que seiem devant la "taula de tortura", ara ens toca gaudir, estirar les cames, esbufegar de l´esforç, viure "noves sensacions" .........

Però anem al que ens interssa, segons anem pujant cada cop veiem més possible arribar a trepitjar el cim d´aquesta muntanya, que per altre banda és un magnífic mirador del Cotiella, I la zona de la Maladeta- Aneto. El dia acompanya, però a la part superior bufa cada cop més el vent i per tant no hi podrem ser molta estona per celebrar el merescut cim desitjat.

Arribem al nostre objectiu, el vertex geodèsic així ens ho demostra, i el que són les coses, el que ens ha costat tant en aconseguir, ho hem de celebrar ràpidament, ja que l´hora, el vent i la gana ens fa pensar que encara no hem finalitzat la feina, s´ha de baixar !!!

Doncs no en parlem més, avall que fa baixada !!!! Hem decidit fer-ho per allà on hauriem d´haver pujat, per la ruta normal ( coses nostres !!), i com que el premi és un entrepà comprat a Graus ( de truita de patates amb ceba !!!!) sembla que ens han donat ales, ja que baixem rapidament per el corresponent "piscolabis".

Desprès de 5 hores, estem novament al punt de sortida, i podem observar com la lluna va treient el nas , potser tafanera "ella", vol esbrinar qui són els mortals que avui han estat trepitjant el temple sagrat del Turbón, i que avui, per aquelles coses de la fortuna, han estat afortunats ja que la muntanya els hi ha deixat pujar, qui sap potser demà .... la fortuna ens giri la cara.

Mai ho sabrem ......