PICO CERLER, al mal temps .....

Aquest any no hi han dies de mal temps per segons qui. Tots els dies són bons per sortir. Que plou, ens tapem, que hi ha boira, doncs busquem un objectiu més baix, que hi ha gana, doncs reservem a "la Parrilla" el dinar !!!! ( je, je aquesta si que és una bona opció !!!).
Així el dia s´ha aixecat amb pluja, i com que anem tard hem decidit anar al Pic Cerler de 2407 mts, fent´ho des de l´Ampriu ( Estació d´esquí de Cerler). Així estirarem les cames i podrem arribar a una hora "coherent" per dinar, on ens esperarà la resta del grup. Amb nosaltres surt la "Mamà Raquel",que vindrà amb raquetes. La Salvi i jo anirem amb esquís de travessia ( em moria de ganes de tastar la neu !!!!).Sense cap tipus de pressió, ens dirigim cap el pic Cerler, observant com l´estació cada cop s´allunya més de nosaltres, i per tant entrem en una calma que només pots assaborir lluny de la multitud i dels enginys mecànics. La neu és força pesada, i tot i que el dia és molt fosc, ens respecta la pluja, i si apareix és en forma de "xirimiri". Durant la pujada ens adelanten un grup "d´esportites" que busquen rapidesa i entrenament ( si jo volgués entrenar crec que aniria fora de la traça, però ....) i així arribem al Pic de Cerler, observant com tot al nostre voltant resta tapat per la boira ( som l´únic pic que té unes guspires de sol !!! Diosa Fortuna !!!). I ara com diu la cançó: "Fijate un objetivo que soy como ......" a menjar a LA PARRRIIIIIIIILLLLAAAAAAAAA!!!!!!!