Però la recompensa no et deixa indiferent, arribar al cim del Pic Blanc, observant des de la "talaia" com el món es mou al voltant teu, sense que ningú es fixi en tu, provoca una sensació de solitud, allà a dalt, només amb l´aire i les muntanyes, com si la resta no existis, potser es això el busquem a les muntayes, "el jo, un mateix".
dimarts, 23 de febrer del 2010
SOLITUD, ENTRE LA MULTITUD
Però la recompensa no et deixa indiferent, arribar al cim del Pic Blanc, observant des de la "talaia" com el món es mou al voltant teu, sense que ningú es fixi en tu, provoca una sensació de solitud, allà a dalt, només amb l´aire i les muntanyes, com si la resta no existis, potser es això el busquem a les muntayes, "el jo, un mateix".
dimarts, 16 de febrer del 2010
SUBENUIX, APOSTA SEGURA
A l´endemà sortim del refugi a les 8:00, no toca anar més d´hora, ja que el fred que fa ( -17º a l´exterior), fa que els llençols s´enganxin, bé "que es congelin". Així doncs, ja en marxa, anem progressant, no sense alguna errada d´itinerari ( qui va dir que l´aventura fos senzilla) i sense treure els ulls de la canal central dels encantats, que era el nostre objectiu "inicial" per aquest finde, però ..... la muntanya dicta !!!!
El dia és ESPECTACULAR, no fa aire, el sol brilla, i la neu a la part baixa de la muntanya está impecable, pols, pols ( qui gaudirá a la baixada ?)
A les 17:00 tornem a ser al pàrking que el dissabte ens va veure marxar, gairabé 24 hores desprès, coses de la coincidència ........ ara només toca recollir i marxar cap a casa ...... bé això els que marxin a casa ......
diumenge, 7 de febrer del 2010
MONTSERRATI, AMB EL COR A LA BOCA !!
No hi ha treva, anem adelantant a gent, a la imatge el Jordi adelanta al que serà el guanyador del recorregut curt !!!, també a gent de la UEC, per tant us feu una idea del ritme que portem, pobre de mi ! i jo que volia fer una "recuperació activa".
VERMICELLE, LA LLUITA
Cambredase és un circ petit, però que hi respira solitud, i de totes les canals, la Vermicelle és la clàssica, oberta al 1962 per Jordi Pons, Jordi Riera, Francesc Guillamon i Josep Manuel Anglada, és una de les canals més estètiques i boniques de les contrades (toma rodolí!!), i fa que sigui un dels recorreguts més repetits del circ.
Desprès del mal que fa aixercar-se molt d´hora per estar a Manresa a les 6:00, emprenem carretera i "xerrada" engolint kilometres fins a l´estació d´esquí d´Eyne. A les 9:00, i desprès d´establir contacte amb el *cap de la tribu de la zona ( *dícese de la persona que defiende a gritos su vehículo, por riesgo a ser rallado por el mango de un palo telescópico), iniciem sota una senyora nevada, l´aproximació que ens durà fins a peu de la canal.
Durant l´aproximació però, no trobem més que contratemps,el temps empitjora, durant la ruta, ens endinsem a una zona de blocs de pedra que no permeten cap tipus de progressió, els que portem esquís ens els hem de treure, i a peu, no parem de caure en forats. A més a més la meva motxilla diu prou !!! ( com el Cunit) i rebenta una de les corretges, AIXÒ ÉS UN FESTIVAL !!! Per si fos poc, ens trobem amb un grup que fa volta enrera, ja que no ha vist clar l´atac al corredor, i ens avisa de que si volem intentar-ho, haurem de treballar de valent, que no hi ha traça i la neu es fonda i pols, OLE, OLE, Y OLE !!!
Però, quién dijo miedo !!! No ho podem deixar aquí, i el grup decideix anar un xic més enllà. En poc més de mitja hora, el temps comença a canviar, sembla que vol obrir ( alguna cosa em deia que això passaria, serà que sóc optimista de mena), i el sol fa aparèixer tot el corredor devant nostre, ....... tenim que parlar, ara no ho podem deixar aquí, volem pujar !!!!
Ho comentem en grup, per horari, i si adoptessim una postura conservadora, hauríem de baixar, però per altre banda, ens podem ficar al corredor i LLUITAR per aconseguir pujar aquesta línea, que sabem que suposarà un desgast físic i un horari més llarg del que esperàvem.
Com deia aquell: "no hace falta que dices nada más", el grup decideix LLUITAR !!!!!!! La neu nova i el vent, acumulen força neu al corredor, i això fa que la progressió sigui molt feixuga, dura i esgotadora, però com xalem !!! això de desplaçar neu ( no podem fer altre cosa) fa que et sentis viu !!!!
Així, pas a pas, pam a pam, anem guanyant desnivell al corredor, s´ha de dir que cada cop que mirem avall, veiem l´estètica de tot allò que ens envolta, com si d´una creació curinaria es tractès, "SUBLIM", a l´alçada del millors plats.
Tot plegat arribem a la part superior del corredor, on pararem a fer un mos, ja que molts de nosaltres nomès portem un cafetó i un croissant a la panxa. Una de les cordades que anava darrera nostre, ens agraeix la traça i parlant amb ells ( ja que també porten esquís) els hi preguntem per l´itinerari per on baixaran, i ens recomanen anar al Pic Occidental del Cambredase ( 2711 mts) i baixar directament a pistes. Doncs com normalment es diu: "dónde fueres haz lo que vieres", i cap allà que anem !!!. A les 15:20 els "esquiadors" som al cotxe,i ara durant l´espera del grup que va a peu, et planteges, que bonica és la LLUITA DE TU A TU .... quan la montaña és benevolent !!! per aixó algú va dir:
"¿Hemos vencido a un enemigo? A ninguno, excepto a nosotros mismos. ¿Hemos ganado un reino? No, y no obstante sí. Hemos logrado una satisfacción completa, hemos materializado un objetivo. Luchar y comprender, nunca el uno sin el otro, ésta es la ley."
ALBUM PICASSA DE LA SORTIDA, GRÀCIES SERGI !!!
PROXIMAMENT VÍDEO !!!!