VERMICELLE, LA LLUITA

Igual que "Adrian Ferrian", la nostra és una malaltia que es cou poc a poc, durant la setmana busques els millors ingredients, la millor recepta, els companys de cuina, la millor combinació d´aventura i experiència, i segons va passant la setmana, tot va lligant, tot encaixa, i es produeix "l´esferificació", ens ha sortit CAMBREDASE.

Cambredase és un circ petit, però que hi respira solitud, i de totes les canals, la Vermicelle és la clàssica, oberta al 1962 per Jordi Pons, Jordi Riera, Francesc Guillamon i Josep Manuel Anglada, és una de les canals més estètiques i boniques de les contrades (toma rodolí!!), i fa que sigui un dels recorreguts més repetits del circ.

Desprès del mal que fa aixercar-se molt d´hora per estar a Manresa a les 6:00, emprenem carretera i "xerrada" engolint kilometres fins a l´estació d´esquí d´Eyne. A les 9:00, i desprès d´establir contacte amb el *cap de la tribu de la zona ( *dícese de la persona que defiende a gritos su vehículo, por riesgo a ser rallado por el mango de un palo telescópico), iniciem sota una senyora nevada, l´aproximació que ens durà fins a peu de la canal.

Durant l´aproximació però, no trobem més que contratemps,el temps empitjora, durant la ruta, ens endinsem a una zona de blocs de pedra que no permeten cap tipus de progressió, els que portem esquís ens els hem de treure, i a peu, no parem de caure en forats. A més a més la meva motxilla diu prou !!! ( com el Cunit) i rebenta una de les corretges, AIXÒ ÉS UN FESTIVAL !!! Per si fos poc, ens trobem amb un grup que fa volta enrera, ja que no ha vist clar l´atac al corredor, i ens avisa de que si volem intentar-ho, haurem de treballar de valent, que no hi ha traça i la neu es fonda i pols, OLE, OLE, Y OLE !!!
Però, quién dijo miedo !!! No ho podem deixar aquí, i el grup decideix anar un xic més enllà. En poc més de mitja hora, el temps comença a canviar, sembla que vol obrir ( alguna cosa em deia que això passaria, serà que sóc optimista de mena), i el sol fa aparèixer tot el corredor devant nostre, ....... tenim que parlar, ara no ho podem deixar aquí, volem pujar !!!!

Ho comentem en grup, per horari, i si adoptessim una postura conservadora, hauríem de baixar, però per altre banda, ens podem ficar al corredor i LLUITAR per aconseguir pujar aquesta línea, que sabem que suposarà un desgast físic i un horari més llarg del que esperàvem.

Com deia aquell: "no hace falta que dices nada más", el grup decideix LLUITAR !!!!!!! La neu nova i el vent, acumulen força neu al corredor, i això fa que la progressió sigui molt feixuga, dura i esgotadora, però com xalem !!! això de desplaçar neu ( no podem fer altre cosa) fa que et sentis viu !!!!

Així, pas a pas, pam a pam, anem guanyant desnivell al corredor, s´ha de dir que cada cop que mirem avall, veiem l´estètica de tot allò que ens envolta, com si d´una creació curinaria es tractès, "SUBLIM", a l´alçada del millors plats.

Tot plegat arribem a la part superior del corredor, on pararem a fer un mos, ja que molts de nosaltres nomès portem un cafetó i un croissant a la panxa. Una de les cordades que anava darrera nostre, ens agraeix la traça i parlant amb ells ( ja que també porten esquís) els hi preguntem per l´itinerari per on baixaran, i ens recomanen anar al Pic Occidental del Cambredase ( 2711 mts) i baixar directament a pistes. Doncs com normalment es diu: "dónde fueres haz lo que vieres", i cap allà que anem !!!. A les 15:20 els "esquiadors" som al cotxe,i ara durant l´espera del grup que va a peu, et planteges, que bonica és la LLUITA DE TU A TU .... quan la montaña és benevolent !!! per aixó algú va dir:

"¿Hemos vencido a un enemigo? A ninguno, excepto a nosotros mismos. ¿Hemos ganado un reino? No, y no obstante sí. Hemos logrado una satisfacción completa, hemos materializado un objetivo. Luchar y comprender, nunca el uno sin el otro, ésta es la ley." "George Mallory"

ALBUM PICASSA DE LA SORTIDA, GRÀCIES SERGI !!!

PROXIMAMENT VÍDEO !!!!