SUBENUIX, APOSTA SEGURA

Són gairabé les 17:00 i sortim del pàrking inferior que ens dona accés a Aigüestores per la banda d´Espot, en unes dues hores aproximadament hem d´arribar al refugi Ernest Mallafré, o la "nevera" que li podrem dir a partir d´ara ( todo se verá).

Com que un dels components, porta esquís, el grup en "un alarde de compañerismo" progressará per la carretera, ja que la mica de neu que hi ha, permet progressar foquejant ( que no vol dir anar fent la foca). Amb les ultimes guspires de llum, i amb la nostra visió "nocturna" arribem al Refugi tot just per sopar, això si que és "just in time".

En el refugi hi ha 7 persones més, totes elles mirant mapes i decidint quin serà l´objectiu de l´endemà, ja que les previsions d´allaus no son molt bones, i tots coincidim que el Subenuix, sembla una APOSTA SEGURA, només caldrá tenir cura de l´ascensió al coll . A més, la casualitat ha fet que coincidim amb un noi que havia estat al Pic Lenin al 2006, igual que nosaltres, així és la muntanya, et sorprén a qualsevol racó. Per sorpreses però la nevera que tenim com a dormitori, nomès d´obrir la porta, el menjador es va glaçar !!!!! Ara que per glaç el que hi havia a les parets ........( aclimatació a tope !!)

A l´endemà sortim del refugi a les 8:00, no toca anar més d´hora, ja que el fred que fa ( -17º a l´exterior), fa que els llençols s´enganxin, bé "que es congelin". Així doncs, ja en marxa, anem progressant, no sense alguna errada d´itinerari ( qui va dir que l´aventura fos senzilla) i sense treure els ulls de la canal central dels encantats, que era el nostre objectiu "inicial" per aquest finde, però ..... la muntanya dicta !!!!

El dia és ESPECTACULAR, no fa aire, el sol brilla, i la neu a la part baixa de la muntanya está impecable, pols, pols ( qui gaudirá a la baixada ?)

La traça que deixem el grup d´11 és evident, i va deixant darrera nostra la "memòria" de la nostra petjada, i no hi ha res més bonic que des de la llunyania observar que la dita és certa, "caminante no hay camino, se hace camino al andar" .......( ja sigui amb raquetes o esquís).

Desprès d´arribar al coll, que per les ventades es presenta gelat ( millor !!!! ja que podia ser el punt més crític de l´ascensió) ens toca un troç d´aresta que també está en condicions i que no presenta cap contratemps si vas amb cura i mirant on poses els peus.

Així a la 13:00 trepitjem cim, desprès de 5:00 hores d´activitat, tranquila i gratificant. Avui la "princesa" ha estat la única "noia amb malles técniques negres" que ha trepitjat el cim del Subenuix de 2.949 mts d´altitud, envoltada de "aguerridos montañeros" i sense queixar-se de res, ..... ja us comentará el motiu ( a aquells que li pregunteu )

A les 17:00 tornem a ser al pàrking que el dissabte ens va veure marxar, gairabé 24 hores desprès, coses de la coincidència ........ ara només toca recollir i marxar cap a casa ...... bé això els que marxin a casa ......