El signe de TAURE destaca per la seva força de voluntat, lleials, pràctics i conservadors en les seves relacions personals, les seves ganes de superació fan dels seus reptes una aventura en que no es donen per vençuts fins conseguir els seus objectius. Lluitador, treballador, cariñós i fidel. El signe de Taure li disgusten les persones superflues, i s´aparta de forma estricta de les masses, unes vacances en un lloc apartat de les multituts li proporcionaran la calma que tant valora. Poden estallar de forma violenta si s´abusa de la seva paciencia. Són "hogareños" i estableixen profunds vincles afectius amb les persones, les coses i els llocs. Tenen un alt sentit de valor de les coses, i mostren capacitat pels negocis.
diumenge, 25 de juliol del 2010
COSES D´HUMANS
Dissabte, GUARA, barranc escollit FORNOCAL, esmorzar "més" ràpid que els habituals, ens preparem i comencem el descens. Trobem més aigua de la que seria habitual, les últimes pluges han fet que a la zona baixi més aigua que la que correspondria per l´época ( les conques principals baixen "xocolates").
No podem obviar que el Fornocal té una miqueta de tot, una aproximació coherent, un descens complert, zones obertes,zones engorjades , a zones aquàtic, amb salts, destrepes i ràpels, finalment té un retorn que et fa suar, és a dir, UN CLASSIC de la zona.
Al llarg del descens ens divertim i ens ho passem d´alló millor, als cotxes es recorda el descens, però hi ha algú que no pot deixar de pensar en quelcom diferent, he perdut les ulleres de sol !!!!!!, però com he perdut les ulleres de sol????, on he pogut deixar les ulleres!!!!, m´han caigut del bidonet??, bé voltes, voltes i més voltes. Suposo que ha estat al entrar al barranc i no em puc treure la idea del pensament. Evidentment les provabilitats de tornar-les a trobar són mínimes, però no puc deixar de pensar en recuperar-les.
Finalment, i desprès de seguint donant-li voltes al tema, el Jordi i l´Africa m´acompanyaràn a la capcelera del barranc, total amb 30 minuts de cotxe + 30 minuts de camí a peu arribarem novament al punt de sortida, no? Bé, al final sembla que els meu 30 minuts s´han d´estirar una mica, però arrivem al punt de sortida, dirigeixo la meva mirada allà on m´he cambiat i ........ BIIIIIIIIEEEEEEEENNNNNNN !!!!!! allà hi són, per això penso ..... sort que sóc com sóc, sort que no dono res per perdut, sempre lluita ...... potser el meu signe del zodíac no sigui tan erroni, veritat ??????
Etiquetes de comentaris:
barranquisme
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
"Donde están mis gafas??..Que quién me ha cogido mis gafas??"...jejejejeeee...y por qué será que eso me suena....
ResponEliminaOscar, suerte que eres como eres!!!?? :-O .... Poz zí, la verdad es que es una suerte que seas como eres...eres único...no cambies, amic meu!!!
Iván