AMICS DE MALALTIA

Diuen que un amic és per sempre, i si fa molt que no el veus "ho saps", ja que en el moment que el tornes a veure hi ha una guspira de complicitat. Si a més, resulta que la retrobada és en un entorn com és la muntanya ( el nostre món, la nostra malaltia ) i envoltats de neu ( per amunt i per avall), la cosa es massa.

Però encara es pot millorar, si resulta que aquest amic, treballa actualment amb els trineus de Grandvalira i t´ofereix, fer una volta per assaborir el que ell assaboreix cada dia, amb els gossos, amb el lliscar, amb l´entorn ..... no hi ha paraules, bé, si que n´hi ha, GO !! GO !! GO !! com si fossim de la PIRENA els gossos reaccionen inmediatament, volen sortir, còrrer, és igual qui els porti, ho fan, és la seva feina.

Però encara hi ha més, si resulta que a més a més, pots compartir aquest moment amb un altre amic ( que a més no s´esperava aquest regal), i el "disfrute" es compartit, que voleu que us digui, això JA ÉS MASSA, ÉS MASSA per a tots tres,per l´experiència, pel moment, perqué compartir, gaudir, disfrutar, xalar d´aquests moments no ho pots fer cada dia, i és per això que són moments especials, ens demostrem que som vius.

Així doncs, només cal dir que gràcies, gràcies als meus amics, als que veig cada dia i als que no, als que hi tinc més contacte, i als que esteu més allunyats, tot i això, quan us torno a veure sé que sóc afortunat, perqué puc compartir moments amb vosaltres que no oblidaré mai, aventures, desventures, alegries i problemes, però que són part de mi .... de vosaltres ..... NOSTRES !!!!!

Gràcies Xavi , per compartir la teva malaltia !!!