SOMNIS DE LLEGENDA

Hi ha activitats, moments que són especials i aquest diumenge hem viscut un d'ells. Parlar del Cavall Bernat es parlar de l'agulla per excel.lència de Montserrat, tothom ha volgut pujar en un moment o un altre, tothom a volgut ser "cavaller" ...... es igual que estiguis fent, si hi ets a prop la mires, somies ....... penses com deuria ser la primera vegada ..... aventura amb majúscules !!!!

Per fer-ho anar bé, decidim anar a fer la normal, ja que el temps no el tenim tot amb nosaltres, així que decidim fer una activitat "complerta", i l'aproximació al cavall la farem pel monestir, per camins encara no "explorats" fins el moment ( així viurem aquesta sensació de descobrir !!!). Com sempre Montserrat no ens deixa indiferents, i el camí esdevé una altre finestra oberta d'on observar una nova perspectiva de la Muntanya Serrada (avui però no disfrutarem sols, ja que ens trobem amb tots els participants de la Montserrat Matagalls que arriben exhaust al monestir).

Un cop a peu de via, decidim la tàctica. Realment la primera reunió es troba als peus del diedre, desprès d'un flanqueig "curiós", per tant pugem fins a una alzina que servirà com a anclatge natural per assegurar al primer. "Aquest" cop em toca a mi !!!! ( je, je i que així continuï !!!). Arribar a la reunió suposa trencar una primera barrera psicològica, pel fred, per la via, pel pati, tot sembla estar en contra .... però "a las penas alegrias!!!" que diria aquell. Un cop a la R, decidim que en vindrà un més de la cordada i llavors faré el segon llarg, per tal d'estar "còmodes" a aquesta primera R.

Quan veus aquest diedre, penses en la seva primera ascensió, com amb els mitjans que tenien s'endinsàven en aquestes aventures, allò si que era autèntic!!!!, però estar aquí, escalant la mateixa roca en la que ells ho van fer, t'endinsa en aquesta mística, i a més es tracta del cavall Bernat ...... sobren les paraules. Un cop a la segona R, els hi toca a l'Iván i al Jordi. Fa vent i la temperatura es fresca, així que no podem perdre massa temps, ja que comencen a venir els tremolors ( pel fred i per la berruga a superar, oi ?).

Només queda l'últim llarg i ja ho tindrem, serem cavallers, serem feliços, gelats però feliços !!!!! bé potser no del tot ..... ara toca la Punsola-Renui....... no canviarem ..... encara no hem baixat que ja volem pujar per l´altre via amb "pes específic" del cavall, ...... com més tenim més volem !!!!!! Toca baixar, ràpid i segur, ja que el vent bufa i les mans comencen a patir la falta d'escalfor ( important detall per fer ràpels amb condicions, oi ?) per tant pim, pam llença cordes i anem avall on ens espera el moment del "gaudiment", i llavors sí, l'escalada s´acava quan toques novament amb els peus a terra, abans no !!!! abans et mantens amb tensió, que no falli res, que tot estigui lligat ( mai millor dit) ..... i un cop a terra, abraçades i alegria, no es per menys, avui hem estat els protagonistes, avui hem estat "tots uns cavallers"