Avui sense voler-ho ens hem agrupat 7 membres EGAN a Vallter, uns per descobrir que és això de l´esquí de travessia, d´altres per fer snow de muntanya, i d´altres per redescobrir novament el Bastiments.
Tot i que moltes vegades sembla que tornar allà on ja s´ha estat és quelcom sense interés, tot el contrari, com més coneixes un indret més suc li treus. En aquesta ocasió doncs, realitzarem l'ascensió del Bastiments pel coll de la Geganta, ja que encara cap dels tres integrants del grup "anem a redescobrir el bastiments", he pujat per aquest itinerari.
En l'ascensió ens hem de descalçar esquis a la part alta del coll, ja que la neu dura, amb la neu ventada al damunt, fa que els nostres pells rellisquin per aquí i per allà, així doncs " a patita". Un cop adalt del coll i per la ventada que fa, decidim no perdre gens temps, així doncs ...... a pota fins el cim del bastiments. Fem mitja travessia per la cara nord ( un altre camí a descobrir pel futur !!!!) i assolim el cim de forma "efimera" ja que hi som el temps que triguem en fer la foto de grup.
Una mica protegits del vent ens posem gores, apretem botes, fixem fixacions ..... es preparem per a LA PRIME de la temporada..... i enlloc de fer-ho per la pala "clàssica", ens llencem a buscar la pala que baixa directament pel coll de la Geganta ..... i que encara no hem tastat fins el moment ( veieu el que deiem, redescobrir .... mil i un camins !!!!)
Doncs el que deiem, ens fiquem a la pala que sembla que acabi en un tallat de tant dreta que és, no se li veu la part final ( i que de sota semblava tant "domesticable"), així doncs esperem "fluir" sense problemes. Però UPS !!! la neu esta ventada, dura, amb plaques de neu ventada, és a dir "tècnica", com va dir aquell ...... toca ser prudent, però disfrutar, i en "ello estamos" !!!
Superada la parta alta de la pala, ens endinsem en un camp de neu dura-pols que fa disfrutem d'allò més, amb girs amples i segurs, podem jugar i agraïr els nous camins que la neu ens facilita en aquest inici de temporada.
Per celebrar la nova "descoberta", que millor que celebrar-ho amb un bon civet de senglar a setcases ? efectivament, no hi ha millor llaç i cloenda que un bon dinar, amb una bona ratafia de la zona per de "bajativo". Avui però encara hi podrem posar un "broche de oro", ja que a Ripoll hi tenim els carquinyolis dels carquinyolis ( gracies al Sr. Iván) les nostres mestresses avui estaran contentes de que fem activitat ...... carquinyoli banyat amb xocolata !!!! .... i com deiem.... los caminos del senyor ........
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada