Ara fa una setmana, teniem els Pirineus ben emblanquinats, una nevada copiosa havia deixat un mantell nival que no es podia "obviar" fàcilment. La gent que em coneix sap que sóc persona de companys, no en sé d'anar sol pels puestos!!! però..... aquell moment m'havia arribat, en el silenci del matí, sortint de la casa llogada a Pardines, mentres els carrers encara són freds i la família dorm, cal descobrir que ens espera allà dalt, al Taga ........ segurament a tu mateix (seria la resposta més correcte) però potser .....el voltor que t'observa just en el moment d'arribar a cim, et fa plantejar si no hi ha ningú més que avui també volia estar allà dalt, sol, sense companyia, gaudint , ...... i per aquelles coses de l'atzar ens han fet coincidir, m'observa, l'observo, vola, esquio, ens allunyem i segurament no ens tornarem a veure, o potser sí ......... però el record del moment, romandrà intacte !!!!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada