CADA OLLER LLOA LES SEVES OLLES !!! .....

"El alpinista es aquél que conduce su cuerpo allá con lo que un día sus ojos soñaron." Gaston Rébuffat

Tota la setmana que portem mirant la meteo, aquí, allà, hem variat d´objectiu tres, quatre, prou !!!...... al final ens hem de guiar per allò que ens mou, la passió i allò que un dia ens va captivar, allò que els nostres ulls van veure i que roman a dins del nostre cervell i torna, i torna, periodicament quan menys t´ho esperes, i vet aquí la solució: l´Olla de Núria.
Que la meteo no es molt bona, que no és l´estiu, que portem molt pes, que ....... I QUÉ, aquest any més que d´altres toca patir fred, i carregar pes, i riure i ser optimistes !!!!

Doncs som-hi, peus al camí !!! La "nostra" Olla comença a Fontalba, per començar pel cim més alt de la mateixa, el Puigmal. El dia és una mica ensopit, i a més a més observem que aquella catifa blanca que ja hauria de cobrir totes les nostres muntanyes ha estat "arrencada" literalment per les ventades que ha fet, ja que en trobem per aquí i per allà de forma discontinua.

Tot i això, el dia ens monstra darrera nostra un mar de núvols que deixa aparèixer a la llunyania el Montseny, St. Llorenç del Munt i Serra de l´Obac, "Ca la Montse" .... bé, llocs on la nostra vista hi diposita nous somnis per dies futursDeixem el somnis per un altre moment i estiguem per la feina...com sempre diu el Manel !!!

Arribem al Puigmal, el cim de més alçada que els nostres peus xafaran aquests dies. Al cim però i des del cel, ens vigila el Trencalós...potser en te gana??? Nosaltres també!!!!!!!!!!

Com si de "Algo pasa con Mary" es tractés, podem veure com el gel adopta formes sorprenents, vet aquí el que s'aconsegueix amb baixes temperatures i el vent...Com ho aconseguia la Cameron Diaz a la peli ???

I ja amb la panxa plena, i amb més forces que abans, comencem la baixada, per cert, força glaçada. On són els grampons??? A la motxilla!!! No podien estar sinó en un altre lloc. Mira, que hi ha uns quants nois del grup que són tossuts i insisteixen en que es baixa molt bé!!!
I vinga, comença la ronda de petons i abraçades per celebrar un seguit de cims ( eh! que corri l'aire !!!).
Durant tots aquests dies, més que cansats per la motxilla o pel desnivell acumulat, ho estarem per la quantita d´abraçades, petons, valls, que haurem de celebrar cada cop que trepitjem un nou cim, i com que en queden pocs !!!!! En definitiva, que semblem els "teletubies" tanta abraçada.

El dia però arriba a la seva fi, algú entre la foscor va recordant que hem d´arribar a la barraca de noufonts, però el grup en silenci ho sap..., haurem d´acampar abans d´arribar al Finestrelles, ja que la Tª baixa rapidament, i encara que portem frontal ( element bàsic a qualsevol motxilla dels membres de l´EGAN, no sé xq serà ?) la progressió es fa feixiga i lenta.
Doncs com si de cargols es tractès, amb la casa al damunt, trobem un racó on poder establir el nostre campament catalanoaragonès, en parella de dos ( clar en parella de 3 no podría ser, veritat?) i apa, "cada obeja con su ... pastor",el ramat es recull en més ràpidament. Els cuiners es posen mà als fogons i a preparar el sopar del dia, que ja toca endur-se quelcom calent al cos ( no Ivàn, no pienses en lo de siempre !!!).

El dia va marxar a dormir entre núvols, i entre núvols i vent s´aixeca en el nou dia, però no tenim altre feina que anar trepitjant els cims que ens queden per devant, i vinga a fer fotos ( 700 en total !!!! al llarg de tota la volta) i vinga abraçades i petons ( tenim els llavis tallats i els braços malmessos de tant d´esforç !!!)

Avui el vent bufa de valent, i en els cims és no més es nota, en el de´Eina ens mou com si fossim titelles, o robocops a punt de tenir una parada de la CPU, sort que els pals ens estabilitzen, xq la imatge des de fora es força graciosa, chiquito, chiquito, no puedorrr, no puedorrr !!!

I finalment arrivem a la Caban de Noufonts, que bé que podrem menjar a dins !!!!!!! ..... sí, sí, això és el que esperàvem però....... qui s´ha deixat la porta oberta ??, doncs efectivamet, tenim tota la cabana plena de neu, per tant a seguir passant fred a fora i a menjar amb les manoples !!!!

Però l´horari que portem, i el dia que tenim, segurament l´objectiu d´avui sigui anar a la barraca de tirapits, fent els cims que tenim fins aleshores. Així trepitjem el noucreus i la fossa del Gegant, pics ja coneguts per altres aventures anteriors ( quins grans records quan encara hi havia neu al pirineu !!!!!) i els cims de la Vaca i el puig de Tirapits seràn els últims del dia.

El dia ha estat llarg i la llum marxa horitzó enllà, una ullada enrrera, fa que ens adonem que ens havíem passat el camí d´accès a la barraca, i serà en aquest tram de descens que ens haurem de calçar els grampons, xq per això els portem veritat ? o nomès es per entrenar amb pes ? .... Dons no es parli més, grampons als peus !!!!

Un cop a la barraca tenim feina llarga, sembla ser que en aquest barri és normal deixar la porta oberta, i igual que en el cas anterior, en aquesta barraca també hi trobem neu a "cabassos". Ens toca doncs "paellejar" la neu ( utilitzo aquest mot ja que sort que hi havia una paella de grans dimensions que va permetre una bona dinàmica "llevaneus" del grup, eh noies ???)

Al final tenim convidats d´ultima hora, un parell de nois que voltaven per la zona, per tant 8 eran 8 a dormir a la barraca, més calents estarem.

Ens aixequem, esmorzem i recollim, l´objectiu és finalitzar l´olla, per tant hem de fer camí enrrera, ja que hem de tornar a la Fossa del Gegant per anar a buscar la Carena que passa pel Cim de les Arques, Rocs Blancs, Fontnegra, Coma del Clot i Torreneules, l´ultim cim de la nostra Olla.

Quina sort tenim !!!! el dia és igual de bó que l´anterior ..... és a dir vent, boira i núvols, je, je com es nota que estem entrenant, segur que l´ultim dia sortirà un sol que farà petar les pedres !!!!

Per variar una mica les celebracions "cimeres" algú ha decidit que podriem realitzar una de "bailes regionales" i així que a la Fossa encetem aquesta nova especialitat , amb una sardana que les femines acullen amb escepticisme

Carena enllà, encarem tenim feina, fins a 5 cims ens esperen, gràcies que amb el mapa "turístic" del Manel tenim molt clar on queda cadascún d´ells.

Desprpès de trepitjar "3" vegades el Fontnegra, Manel ho tenim clar això, doncs arrivarem a la Collada de Torreneules, entre nevades, i ventades per tant la finalització del nostre objectiu queda ja molt aprop.

A la Collada, hi ha una "estampida" i tots amunt a buscar la "gloria", ja que interioment sabem que ni avui ni demà trepitjarem cap cim més ( desprès de 18 cims en aquests dies, trobo que és suficient), aquí doncs finalitzarà la nostra Olla. Però encara queda un tema pendent, que fem anem al Refugi de Coma de Vaca o tornem a Fontalba ? el dubte es planteja ja que la Salvi ha de treballar a l´endemà, de nit a més a més, per tant per votació decidim baixar a Núria i d´aquí dirigir-nos a Fontalba.

Encara no hem dinat, i aprofitarem a l´Alberg de Núria per fer un mos, la rebuda no pot ser més bona, ja que ens reben amb la bandera en el punt alt del màstil, ja sabien que veniem doncs !!!!!!

Es tard, es fa fosc i a Núria ens farem la última de les fotos de la sortida d´aquests dies, encara ens queda un tros fins a Fontalba, 1:15 diuen els cartells, un xic més diu el nostre pensament.
Avui hem fet realitat un d´aquests somnis, i els somnis tenen la gran virtud que un cop realitzats es transformen en records, records que per sempre més quedaran amb nosaltres i que seràn font d´inspiració per a altres somnis, que de ben segur en tindrem, .......veritat Cotiella ?

MONTSERRAT , LA VUELTA MALDITA

Semblava que tot havia d´anar "sobre rodes". Haviem escollit el dia, el grup estava reforçat amb la presència del Ferran, que coses de la vida, tornava a fer la mateixa volta a "Ca la Montse" que havíem fet plegats ara fa un parell d´anys, i com no, els habituals, el Jordi i l´Oscar completàvem el pelotòn. Sortim d´Olesa a les 8:00, amb un fred que fa que les nostres extremitats no tinguin tacte (no malpenseu que ja veig per on aneu, i sí, encara podem ser pares !!!). El recorregut és senzill però amb desnivell, Olesa, Monistrol, Sta. Cecília, El Bruc, Collbató, Esparreguera i Olesa ( ahí es nada !!).

A Monistrol apareixen els primers contratemps, el Ferran té una defallida a Monistrol (arrossega una gastroenteritis, i es clar, arrossegar en btt suposa més esforç !!!), parem doncs a Can Ibars, per recuperar-lo. Al entrar ja tenim la flaira d´una botifarra a la brasa, però avui anem de pega, dels tres, només el Jordi porta calers, 20 euros a repartir !!!! el pressupost s´ha d´ajustar, unes truites a la francesa per allà, un croissant per aquí, cafès i begudes, ondia que al final només ens gastem 14 € !!!, más barato que el Carrefour !!! Hem recuperat al Ferran, i com el crit d´avui és "moriremos con las calas puestas !!" doncs a completar recorregut. Sempre en pujada, i deixant-se fer, anem assolint metres fins arribar a Santa Cecília, parada per a la foto i som´hi endavant.

El grup va estirat, sembla que a Ferran la defallida d´abans li està passant factura, la màquina no rutlla, porta les cames bloquejades, només toca patir. La jornada però encara empitjorarà un xic més, en el descens al Bruc, el Jordi considera que anirà més ràpid si no té fregament amb el terra, i decideix "volar", el que no tenia molt clar és si el tren d´aterratge respondria les expectatives, i .............. efectivament l´aterratge va ser un desastre !!!

Tot i l´ensurt, no hi ha conseqüències greus, però veient que l´únic que queda per llepar sóc jo, proposo que ens ho agafem amb més calma!!! (por la cuenta que me trae), i acabem la volta a Olesa a les 14:30, amb 50 km a les cames , contents i satisfets, ja que avui els contratemps no han pogut amb nosaltres, potser demà, qui ho sap .... en tot cas, novament els hi plantarem batalla.

EL TAGA, BUSCANT EL NORD

No pinta molt bé la sortida ( devien pensar els companys), estem a Ribes de Freser, volem pujar al Taga per fer aproximadament 1200 mts de desnivell, i tot això ho hem de fer mitjançant la memòria de l´Oscar, que surt del cotxe dient: "doncs no sé exactament si el camí anava per aquí o per allà" ( eh !! tot per despistar)

Fora conyes, es tractava d´intentar repetir l´itinerari de les proves d´accès a tècnic esportiu que en el seu moment vaig fer en aquest indret.

Comencem l´ascens, i encerto a la primera el corriol de sortida (bien !!!), el que no encerto tan bé és el corriol que hi continua (no tan bien !!!), però cap problema, ho preguntem a algú "del lugar" i ja està, bé, potser una opció és preguntar a algú del "lugar" que et pugui respondre (no és el cas del de la foto !!), per tant, una altre opció és ficar-se en un terreny d´un pagès ( sabent que el tens aprop) i que un cop en vegi enmig del seu prat, mitjançant les noves tecnologies ( es a dir cridant entre nosaltres) li facis entendre que tú vas "fora de camí" voluntariament i que et dirigeixes al camí "conegut",...... si no et diu el contrari, vol dir que vas bé, complicat entendre però amb un parell de JA, JA !!! tot queda molt més clar.

Així doncs, i com entrava dins dels meus plans (novament bien !!!), condueixo al grup per la ruta que recordava (ara sí que bien, bien, bien !!!), i que si un esquerdaculs, que si rastres de talpó, que si d´aquí en treiem ginebra ..... bé, una sortida per ensenyar als companys, que no només de caminar i orientar-nos en sabem "aquests que donem classes!!!"

La part superior de l´itinerari es "deixa" fer, i tot i que guanya metres ràpidament, el fet que hi bufi aire, fa que la temperatura i la suor no sigui excessiva.

Al llarg del dia, però, hem tingut núvols per aquí i per allà, i com es característic de les bones atalaies, des de el Cim del Taga, podem observar perfectament tot el que ens envolta.

Es pensàven però els companys que nomès a mi em tocaria avui treballar, doncs els hi tinc reservada una sorpresa, avui toca classe d´orientació, IVAN A JUGAR !!!!, i es així com li explico com aconseguir un rumb, com treballar amb la brúixola i el mapa, i ja li dono deures, ara a baixar fora de camí utilitzant els elements del relleu e interpretant el mapa, TOMA !!!!

Sembla que ho pilla força bé, ara, quan anem a petar al cadàver de la vaca enmig del prat, penso, ostia !!!, ara sí que ho tenim xungo, si ni la vaca ha sapigut trobar el camí, amb el novell de l´Ivan som carn de voltor !!!!

Però finalment, gràcies a les interpretacions del "profe" i a la bona feina dels "alumnes", la jornada surt completa, hem fet els 1200 mts i si cal comentar un però seria que ........ desprès de còrrer a la baixada per arribar a dinar al restaurant ELS CAÇADORS, aquest estava tancat !!!!!! ooooooohhhhhhhhh això si que és una mala passada, que amb el menjar no s´hi juga homes de déu!!!!!!!

"BICICLISME" AL LLOBREGAT

Ara fa un temps, mentres jugava amb una d´aquestes petites persones que veuen el món amb ulls diferents dels adults, em va dir: Oscar, oscar un "biciclista" ( tot mirant un noi que passava al nostre costat amb una bici de carretera), i la veritat és que anava molt encertat, o en tot cas no es diu parapentitsta el que practica parapent, o fubolista el que practica fútbol, .... així doncs el que va en bici hauria de ser ....... un biciclista !!!!

Doncs vet aquí, que durant la jornada d´avui 5 biciclistes com si de raiers es tractés, hem decidit baixar "lo riu",el Llobregat, intentant no obstant, fer-ho per fora l´aigua, sempre que sigui possible, esclar.

Som 5 en el grup, les noies, ens abandonen als 15 km de descens, ja que com que en saben de fer números, han calculat que per tornar n´hauran de fer 15 més, i per tant amb 30 ja en tenen prou per avui. Els homes que hem de demostrar la nostra testosterona i valua com a "machos latinos de alma caliente" hem "jurat" que fins que hi hagi camí continuarem, i si aquest acaba al mar, doncs al mar que ens hi ficarem. Que desprès resulta que hem de tornar ....... doncs tornem !!!!

I efectivament, posem una marxa més a les bicis i en un plis, estem observant com el mar trenca les seves ones a la platxa. No hi contavem però que com es tracta d´un espai protegit, no podrem tocar l´aigua del mar ....... llàstima ja que era la foto buscada.

Tot i això no ens podem estar de fer-nos una foto de grup, ep !!!! aquest cop gràcies a un fotògraf que per no veuren´s a la pantalla de la càmera, no li ha quedat pas malament ....... oye és normal que vea una garita en la pantalla ?? (el més extrany és que la tenia darrera seu !!!!)

Desprès doncs de "los encuentros en la tercera fase", retornem cap als cotxes,abans però ens dona temps a contemplar els aterratges dels avions al prat, cada 2 minuts en tenim un, de més grans, i de més petits, i tot mirant al cel em pregunto ....... i el que porta l´avió com s´anomena ? "avionista" (vale, vale, dolenta !!)

Potser encomanats pel soroll dels motors, ens posem peus als pedals i cual estampida, anem a la recerda d´una parella de noies molt guapetones que haviem deixat a la seva sort i fortuna, i al final 58 km anada-tornada, i noies rescatades !!!! i tot seguit a DINAR !!!! Com deia aquell:

m´encanta que los planes salgan bien !!!

TURÓ DE LA SOCARRADA, entre núvols

Aquest cap de setmana toca descans ...... ep de muntanya!!! que no pas d´activitat. Hora de trobada, 7:30 ( massa d´hora per ser persona), condicions, massa fred ( et recorda que ets persona), visibilitat, reduida ( et recorda que pots deixar de ser persona ) grup de "mountainbikers" o persones mismamente, los "Triple J" ( i no és un pernil) i un servidor. Objectiu, descoberta a la zona d´Olesa, concretament del Serrat. Així doncs comencem la ruta tot enfilant cap el camí que ens durà al Pla del Fideuer, sempre en pujada,( sortim de 98 mts i arribarem a 447 mts ), sense cap altre companyia que els caçadors que estan de batuda ( eppppp!!! que hi van persones pel camí !!!!).

El dia continúa entre núvols i vent, i qui més qui menys, amb les primeres rampes ens anem treient les terceres capes, bé això qui en té, veritat Jordi?. Durant el camí, les imatges dels companys amb els núvols, els contrallums, les gotes en les ulleres i els casc, de la boira i la suor, fa que sigui una ascensió "èpica" però alhora amb un encant especial.

Tot i això, ens plantem al pla del Fideuer ( ja m´ho explicaràn xq no hi he vist cap arbre de fideus !!) decidim baixar cap el pla del Mimò, on agafarem un tros de la B121 per enllaçar desprès amb l´urbanitazació de Can Serra i la del Ventaiol (211 mts), des de on pujarem novament cap el Turó de la Socarrada ( vinga pujar i baixar !!!!). Entre baixada, pujada, parada, hi ha un tram del camí que ENS L´HAN TRET !!!, i és per això que arribem al Ventaiol per la C58, que consti que un servidor no va tenir res a veure amb aquesta pèrdua, eh "hombre de las barritas".

L´ascensió al Turó de la Socarrada el farem per una pista en constant pujada i que "ES DEIXA FER !!!, per tant tot, el grup arriba sense més problemes al punt més alt de la jornada de 518 mts. Ara només ens queda devallar ( que no vol dir "echar uns dancings"), tot passant pel coll de les Bruixes i per la pista que baixa tot el Torrent de Can Tobella.

Arribats a la pista principal de Can Tobella a la Puda , el grup es separa ( són les 10:30 i portem uns 30 km), ja que dos components del grup ( Jordi i Juama) han de marxar a casa. El "barritasman" i el "bicicletitas", encara volem un xic més i anirem a Monsitrol a fer el cafetò ( que avui no l´hem fet!!) pel camí del riu. Arribem fins a l´empresa Puig Font S.A. on girem cua, i sense saber-ho parem a la Braseria Can Ibars, on tenen un servei de "parking de bicis" ( mentre fem l´esmorzar o el cafetò, et permeten guardar la bici en el seu magatzem !!) fem el café i tornem cap a casa, per la mateixa pista que segueix el riu Llobregat i que primer per Can Tobella i desprès per la Puda, fa que arribem a Olesa novament, passant això sí per Can Sedó ( desprès de creuar la carretera). Al final doncs, 5:30 i 45 km de descoberta + 5 barretes ( el company tenia gana, que hi farem !!!). Ara nomès queda assaborir un bon fideuà a casa la mama !!!! i el pròxim finde ........ MÉS !!!