TUTTI FRUTI !!!

Diuen que la cabra tira al monte, potser en el nostre cas el "gripau" ( i no parlo per mi ...) tira al torrent. Fa uns dies que haviem quedat per aprofitar aquest cap de setmana  per fer BARRANCS, amb totes les seves lletres, en tenim tantes ganes que en volem fer més d´un , dos o tres ... tots els que poguem, i escollim la zona d´AINSA que n´hi ha per triar i remenar.

El primer de la llista és la Foz de la Canal, ja que hem pensat que no hi haurà tanta massificació de gent com a altres de la zona, però sorpresa, quan arribem al parking ja hi ha un equip de 4 persones, i mentres nosaltres ens equipem n´arriba un altre de 6 ( i nosaltres som 6 també Cecilia, David, Ricard, Xavi, Ivan i jo) per tant cal agafar tiquet !!! no obstant com nosaltres volem fer via per anar a fer més "barranquitos buenos" només farem la part inferior (els altres grups van a fer l´integral) ja que és la mes estètica, amb 5 rapels seguits de 25 a 45 metres de longitud el més llarg.

El dia acompanya, i com els altres grups van més amunt, nosaltres en 25 minuts arribem a la nostra entrada,  i ens quedem sols ( que també és interessant ...) Els primers rapels són senzills, i el barranc deixa pel final la part més estética i vertical  amb un salt d´aigua de 45 mts seguit d´un altre de 25 mts, amb una zona amb parets altives i estètiques, amb poc menys de 2 hores d´activitat  hem fnalitzat el descens, i com ens hem quedat amb ganes ( quina sorpresa, oi?), i qui més qui menys ja portava la idea de fer-ne un altre, buscarem una mica de divertimento = Salts !!! 

A la zona n´hi ha molts que compleixen aquesta caracterísitca, però fa molts anys que ens haviem parlat del Viandico, i cap de nosaltres encara l´havia fet, per tant ... avui toca un de nou !!  a més no es massa llarg, es troba un un lloc privilegiat ... doncs no en parlem més !!! carretera i neopreno !!

En el primer dels parkings ( segons les ressenyes que tenim) parlem amb un "lugarenyo" que ens explica que hi ha la possiblitat de no fer el que ens marca la guia, sinó combinar el barranc amb la cova del Moro, de Aso, de los Moros del Molino .... ondia !!!!! el Ricard i jo ens mirem ... que podem entrar al Barranc per una cova ????  QUE SE PAREN EL MUNDO !!! i que queda només a 10 minuts? i que no cal fer combinació de cotxes? i que podem anar amb el frontal no sumergible ? ... i que per tant fas una integral, que passes per aigua, que hi ha formacions, que, que, que ..... no cal pensar-hi més !!! a fer-nos ratpenats ja !! L - L - A !!!!

Quan els hi expliquem a la resta del grup les cares són si més  no de sorpresa, sobretot la de Cecília que això d´aigua, foscor, fred, estretors, bitxos .... no la deixa molt tranquila ( home veient la companyia jo tampoc ho estaria, ... i si a més penses que a la minima que algu els hi explica que es pot entrar per una cova, que si allò que si això ja s´hi tiren de cap !!! es per tenir una mica de "dubtes" sobre tot plegat)  però, al miedo ....punyalás !!!

Per tant ... petates, frontals, una mica de ganyips ( encara no hem dinat ... SACRILEGIO !!!) i a buscar la boca de la cova, que nosaltres hem batejat ( per tenir més tranquil.la a Cecilia) la tronxabarranqueros, deboraneoprenos, el aliento del diablo .... tots ells noms que demostren que no li tenim cap tipus de por a un forat negre i humit ....( ui, segons ho escric crec que no és la millor "definició" ... marranotes !!!).

En tot cas, seguint les indicacions trobem la cova sense problemes, i sabem que a dins tampoc en tindrem, i es així com ens anem endisant en la foscor d´aquesta cavitat i mica en mica ens va captivant i més i més, formacions, aigua, tota ella ens debora .... però la emoció de fer quelcom desconegut, que no tens referències, fer-ho sense planejar, sense tenir-ho programat ... de tant en tant ... també es emocionant anar a l´aventura !!! El noi ens ha dit que duraria una horeta aproximadament i tot i que al final tot es fa estret i sembla que ens hi quedarem atrapats per sempre més, al final ..... se hizo la luz !!!! hi apareix el raig de llum que ens incida que arribem al barranc ... per tant ara arribarem a l´aigua FREDA i cristal.lina del barranc, i que ens anira molt bé per netejar els neoprens plens de fang !!!

Del viandico podem dir que si breve dos veces bueno, ens deixa una mica "xofs", tot i que el lloc és bonic, podem fer 4 salts interessants, l´aigua es cristal.lina ... es queda una mica curt, i la falta de continuïtat fa que ens quedem amb ganes. A més el fet que personalment m'hagi tornat a lessionar ( el trencament fibrilar del bessó esquerre ha tornat a dir la seva ) fa que potser no l´hagi gaudit i disfrutat del tot, que hi farem !!! jo ja tinc el finde sentenciat !! ( els companys  Ricard, Elvira i Ivan, a l´endemà encara aniran a fer el Sarcoz, un barranc nou i alpi de la zona)

Sabíem que es tractava d´un barranc comercial ( per això venim per la tarda) i que no seria gens complicat, però pensàvem que seria una mica més esportiu i estètic, ARA BÉ només pel fet d'entrar-hi per la cova ja ha valgut la pena, per això som GENT DE L´EGAN, NO? PER LES COVES !!!! ACTIVITAT totalment recomenable per a iniciació d'ambdues activitats, espeleo i barranquisme, un TUTTI FRUTI SUCULENT !!!

SENDERS D´AIGUA

Sembla mentida, ahir dissabte estàvem realitzant la ultima ascensió de la temporada d´esquí a l´Aneto i avui diumenge, 24 hores desprès.... comencem Barrancs !!! aigua, calor, solete ... olor a neoprens i Salts, tobogans, rapels ... mmmmmhhhhh sona bé oi ? .... doncs INSERT COIN !!! 

Decidim fer Aigueta de Barbaruens, demanem condicions a Alberto  (el príncipe del Barbaruens!!!)de l'alberg del RUN i ens passa una radiografia exacte de com es troba, tot saltable menys el ràpel obligat, i ens comenta els punts perillossos dels salts ( que no són pocs !!!). Hem deixat anar a Xic, Ricard i Albert de l'Aneto i s´han afegit Pablo, Xavi i Julia,  Elvira, Ivan i jo continuamos en la brecha !!!

Alberto ens explica que hi ha la opció de combinar el descens de l'Aigüeta amb la part inferior del Barranc del Trigás, i evidentment amb la gana que tenim de cordes, barrancs i activitat, anem a dormir i ja tenim preparades les cordes que necessitarem a l'endemà per poder fer aquest altre barranc (el camí d'accés es troba just enfront del camí de sortida del Barbaruens - o atajo -) per tant caldrà tenir els ulls ben oberts.

Som els primers en entrar a Barbaruens, sabíem que entraríen un grup de francesos i no volíem sorpreses, hem deixat tot l'equipatge a l´alberg, ja que ens han avisat que obren cotxes al pàrking de la carretera, per tant, ATENCIÓ ALS CACOS !!! Un cop amb el neopré posat,  anem ressolent salts, tobogans, fins i tot hem de netejar una de les "pozas" ja que hi ha caigut  un arbre, però no ens podem estar de fer el salt mes gran del barranc, per tant el comando neteja fa la feina com toca.

La veritat es que Barbaruens, amb l´aigua cristal.lina, sense gent ( cosa complicada !!!) és un barranc molt bonic que no us deixarà indiferents !!!

A la part final del barranc, veiem l'aportació d´aigua del Trigás, per tant anem vigilant de no passar-nos el corriol que ens hi dona accés, hi ha un moment de "nervis" ja que sembla que en l´hem deixat enrera, però per sort localitzem el corriol de sortida i devant el d´accés al Trigás. Es un corriol que puja, puja i puja, però ben fresat, i amb marques blanques ... en uns 15/20 minuts ja som a l´entrada de la part baixa d´aquest barranc,que té en la seva part final un enllaç de ràpels bonics tots ells ( i que són els que nosaltres farem).

Gaudim dels ràpels i tornem novament al Barbaruens, on encara ens queda la cirereta .... la lanzadera de l'Aigueta, i salts o el que és el mateix ... la seva poza final, on pots repetir i gaudir de totes aquestes opcions. Ha estat un gran dia, però encara resta el millor per arribar ... PEAZO BOCATA A SEIRA !!!!!

UNA TRADICIÓ ....

Si ens diuen que aquesta temporada acabem  a principis de juny finalitzant la temporada d´esquí no ens ho creiem, i menys veient com ha anat la temporada, entre lesions, feina, i  aspiracions independentistes ( per ficar-ho tot en el sac !!!) no havia estat una "bona temporada", bé això per els mortals, el cas de l´Elvira es "otro cantar". Però vet aquí que l'organitzador "Elvira Goes to hollywood" alias "el tio de los pochés" ens engresca amb un correu entre setmana, condicions "excepcionals" a l´Aneto ... possibilitats de fer Estasen ... i evidentment NO ES POT DIR QUE NO... encara que tinguem que marxar divendres per atacar dissabte (qüestió de calendari dels papis !!).

 La idea, arribar a la Besurta i sortir o... arribar dormir un parell d´horetes i sortir, al final entre que sortim tard d´Igualada i parem a sopar a Graus, al restaurant Lleida, on el "chico" va triumfar ....  arribem a la 1:30 de la matinada a la Besurta, per tant decidim dormir fins les 3:30 per sortir a les 4:00.  Estrenem el SCOUT  de l'Ivan ( cada vegada que surt aquest cotxe del garatge puja el pa xq anem a fer coses "de altura") per dormir-hi, li podem donar un 5. Just abans de sortir, ens comença a ploure, per tant, com cargols tornem a entrar als vehicles ... i esperem 30 minuts, encara algú l´aprofita per dormir un xic més, però a les 5:00 podem sortir, per tant ... no li podem girar la cara a la opció de fer l´Aneto, per això hem vingut !!!

Nit fosca, comencem a caminar cap al refugi de la Renclusa, a peu, no podem calçar esquís fins tot just passat el mateix, la neu pinta bé, ja està transformada, som els primers del dia, miren enrrera i el DRAC DE FRONTALS ens segueix ... no ens enganxarà, anem a bon ritme i avui l´Aneto es per nosaltres !!! la idea es arribar a Corones i allà fer dos equips, un per pujar per Estasen i plantejar baixar-ho i l`altre per atacar Aneto per la normal ( pas de Mahoma). Són les 7:00 i estem al portillon, tot es blanc devant nostre, el fred mossega, però el dia es bó .... sembla que gaudirem !!

Arribem a Coronas enmig d´una ventolera "interessant" avui no es dia de "crestes" i a més el meu bessó que també surt d'una lessió em diu que m´ho pensi abans de fer el boig ( a la meva edat, oi?) per tant es monten dos equips, Ricard i Xavi volen fer l´Estasen encara que no facin cim a l´Aneto, la resta, Xic, Ivan, Albert i jo atacarem per la normal ... i ja veurem que passa al pas de Mahoma amb el vent, per tant ... fets els equips tirem amunt.

Anem fent i sembla que tot i el vent podrem fer mahoma, veiem també com els companys s´endinsen a l'Estasen sense esquís ( la idea de baixar queda per una altre temporada) per tant sembla que tot va segons els plans. Efectivament cal para atenció a la cresta, però amb bons passos es fa cim, es més  és a la creu on hi fa més vent, però com tenim la creu, ens hi podem agafar per no sortir volant !!!  Desfem camí per esperar als companys a Coronas, ja que la seva idea era baixar i pujar per l´Estasen encara que fos a peu, però veiem que apareixen per la via normal, per tant han fet cim també .... es que tenen uns "pochés" ( a buen entendedor ....) per tant ..... baixada !!!

La neu arriba gairabé fins Aigualluts, a aquestes alçades de temporada !! a més tenim tota la catifa per nosaltres, neu transformada, primavera però d´allò més bona, i a més amb la categoria d´esquiadors que estem fets, ens permetem el luxe d´anar tallant plaques i esquiar devant les "purges" o jo encara diiria més, gairabé allaus !!! es que estamos muy locos ... bé exactament no és així, o que li preguntin a l´Albert oi ? en tot cas dia de GLORIA pels components de l´EGAN i com dirien por ahí, BROCHE DE ORO PARA CONCLUIR LA TEMPORADA !!..... a la propera GASSSSS !!!!

VENIM DEL NORD, VENIM DEL SUD !!!!

Nova Edició de l´ESQUIADA EGAN !!! i ja en van unes quantes  !!! on l'ambient, els riures, el bon rotllo,  ... fa oblidar si neva, fa fred ... plou o fa sol !!! Aquest any és igual que fossis gran, petit, alt, baix, esquiador, raquetista, pobre o ric ( ondia si ho sabem ens demanem rics, oi ?) .... l´esquiada ha estat TOT UN EXIT DE PARTICIPACIÓ, un total de 21 persones ( entre grans i petits) hem participat d´aquest cap de setmana, format 1 dia o dos ..... és iguaaaalllllll !!!!

Tot i que el temps no ha acompanyat, entre pluges, estacions tancades, risc d´allaus i forapistes més durs que una pedra !!! hem aconseguit que tothom torni a casa d´una peça ( i mira que no les teniem totes !!) ha esdevingut una de les millors edicions en participació, esperem que l´any pròxim la meteo acompanyi una mica, només una mica i això serà la BOMBA !!!

Moltes gràcies a tots els participants, ...els que han esquiat, els que han fet raquetes, a les familes ( per portar els vostres petits !!!! l´EGAN es fa jove !!!!!) per la vostra paciència i ganes de participar, i si l'any vinent no us ho voleu perdre ja sabeu ...... FES EGAN PELS PUESTUS !!!!

AMB LES ULTIMES LLUMS...

Punt de Sortida: Boca Nord del Túnel de Viella - 1370 mts -

Desnivell: 1300 mts

Alçada Màxima: 2584 mts

Dificultat: ME S2-S3

Característica: Vall magnífica

Doncs això, Bon Any 2014 per a tothom !!! això anàvem dient el dia 2 pels "puestus" ....desprès de tornar de la Vall d' Aran encara no feia 3 dies ja hi tornem a ser !!! aquests dies portem un intensiu "que pa que!!" Però.... els últims dies d´esquí, d´ascensions, .... renoi hi ha tant per descobrir, i tot es tan bonic !!!

Avui som uns quants més que l´ultima vegada, fins un total de 6, el Ricard, el Vento, l´Ivan, el Carlos, la Salvi i jo ... renoi quina colla, mentres pugem ( hem quedat a les 8:00 a Benabarri) quedem que pararem a Vilaller a fer un cofee ( ara es diu així) per concretar "l'objectiu d´avui" que amb l´horari que portem .... la qüestió es que hem d´estar a les 18:00 al refugi de Viella, ja que hi sopem a les 18:00 .... i no es conya !! és un lloc d'aquests amb molt "d'encantu" .....que ens ha trobat la Salvi.

Decidim que allò que tenim més aprop és la boca Nord del túnel, per tant allà hi anem, el vento ens proposa coll del tiet, del net, del pare del fill .... ah no que es tracta del coll "deth Nebot" ..... ja podíem anar buscant, però que a la resta ja ens sembla bé, la orientació es bona i tenim bons records de la zona ( Tuca de Betren) som de fàcil convèncer....

Segons anem pujant ( hem sortit a les 11:00 del parking) ens anem animant, i si, no et sembla, vols dir que  ... total que decidim tornar a la vall que ens porta cap a la Tuca de Betren i el Bargadera i fer aquest segon, no ho tenim massa clar ja que la meteo "toricament" ha de canviar, però escolta tu ... ara per ara ens aguanta, així doncs ..... "l´ultim no sopa !!!"

I vet aquí un colla "d'apasionats", que sense voler-ho es planten al cim del Tuc de Bargadera ( tot just davant de la Tuca de Betren que a la Puríssima trepitjàvem), fa dos dies no coneixíem gens aquest pam de Pirineus i .... ja hi hem pujat dos cops !!! el que són les coses. A més al arribar al cim el núvols que finalment han aparegut s´han tornat a obrir, per tant "reagalassssso", ara toca baixar, la neu no és dolenta però el problema el tenim amb la visibilitat ja que són al voltant de les 16:00 i esclar a aquestes hores ja hauríem d´estar pel cotxe !!!

Ens deixem anar, per si no teníem prou, anem buscant tubs i canals, per aquí i per allà, però la neu i les cames encara aguanten, per tant, desfem camí ràpidament. El Vento es coneix un "atajo" i com avui interessa arribar "amb llum " al cotxe li fem cas ( ai mare de déu !!!!) i una mica per aquí, una mica per allà, ara pujo, ara baixo, ostres que petem amb la pista que ens baixa de la cabana deth Pontent, per tant, efectivament hem retallat un xic ( tot i que les soles dels nostres esquí han plantat cara a pedres, branques i molsa ....)

Amb les últimes llums ( Ricard, això comença a ser un costum !!!) arribarem als cotxes tot satisfets, qui ho havia de dir, l´horari, el temps, l´itinerari .... no donàvem "dos pessetes" pel dia d´avui i ha estat una jornada rodona, aprofitada al màxim, sobretot pel Carlos ... tercera sortida d´esquí de monte !! jua, jua .... això si és tenir un par ... de cames !!! Moltes felicitats a tots, per la constància, per les ganes i per no deixar caure els braços.... ara tocar anar a sopar  QUE JA SÓN LES SIS !!!!!!

SI L´ENCERTO, L´ENDEVINO

Punt de Sortida: Cara Nord Túnel de Viella - 1370 mts -

Desnivell: 1030 mts

Alçada Màxima: 2396 mts

Dificultat: ME S2-S3

Característica: Alternativa al Porth de viella

Ens acomiadem de la Vall per aquest 2013 , ho fem amb el Xavi ( avui l'Eric treballa i no ens podrà acompanyar) per tant, volíem visitar novament la cara nord del Túnel, ja que l'ultima vegada que hi vàrem ser, a la puríssima per fer la Tuca de Betren ens va deixar un gust de boca "brutal" per tant ... anem a provar sort.

Decidim fer el Tuc de Horno, ja que és menys popular que el seu veí del tuc del Pòrth de Viella, i esperem tenir  menys "afluència de públic", fet confirmat al pàrking, ja que a les 9:00 ja no hi entra cap cotxe més !!! ( es noten les vacances i que la vall és un reclam ineludible !!!!. Així doncs, els tres mosqueters ens endinsem per la pista que ens ha de portar fins a la cabana deth Pontent a 1590.

 Un cop a la cabana, les vistes de la vall són magnífiques ( l´Aran no ens deixa de sorprendre !!) i a cada banda que mires, veus més agulles, arestes, parets ..... quin racó de déu !!!!, creuem el riu per un pont i ens endinsem a la vall que ens ha de portar cap al Tuc d´Horno. La neu que roman a l´ombra es pols, damunt d'una capa dura de neu ja transformada, llàstima que no baixarem per aquí ....

 De pujada anem mirant tubs, pendents, fent la idea de per on ens voldrem llençar, el sol tot i que tímidament ha estat transformant les orientacions E, i S, per tant cal vigilar. Un cop al Coll però enfilem tota la aresta fins al cim, qui ho havia de dir, arribem amb els esquís als peus !!, aquest tram final es d´alló més plàstic, harmonitza perfectament amb l´entorn, però et fa plantejar un gran dubte, .... i un cop a dalt per on baixarem ? ja que a banda i banda tot són pendents pronunciats

Feta la foto de rigor, toca decidir, la pala que ens crida a baixar (orientació S) cal mirar-la bé, a més a més desprès de que un company de muntanya ( resulta que avui no erem els únics en pensar que l´Horno era una bona alternativa) ens explica que l´ultim cop que s´hi va llençar va trencar tota la pala i va caure tota ....ah ... vale !!! la mirem, i tenim clar que no caurà, però a la Salvi no li dona bon "rotllo" tot plegat, al final s´hi llença l'altre grup i ........ la pala no cau però la neu es una mica "caca", per tant, hem de buscar una alternativa.

Tot pujant havíem parlat d´un tub que apareixia més avall del cim, en orientació NE, i sembla que l´anirem a buscar, de camí però observem que per la cara Nord tenim neu "pols", per tant sembla que la decisió esta clara .... anem al powder aranès que avui si l'encertem .......no hi ha molt gruix al principi, però .. la neu és de qualitat, ens donarà per fer uns girs prou interessants ... veient el que hi ha a l´altre banda ....

Així doncs, avall va !!! neu pots a l´ombra, ideal, girs dinàmics ..... ohhhh, llàstima que serà "efímer" però .... i no és bonic tot això !!!  Un cop arribats al bosc, on ja dona una mica més el sol la neu ha transformat, les últimes pluges i les temperatures han fet de les seves, trobem neu crosta, però "encara" es pot trencar i et deixa jugar, per tant .... a jugar ...

 Hem d´anar amb cura però de no perdre molt desnivell i passar-nos la cabana deth Pontent, i ara per aquí ara per allà anem buscant camí ..... El tram intermig de la baixada és el pitjor ja que la qualitat de la neu és molt variant, però a la part baixa, amb una neu pesada i dura compactada permet encadenar girs ... no serà com la Tuca de Betren, però ha estat una bona jornada d'esquí, ha estat una Clàssica Jornada d´esquí ..... i aquestes també valen !!!!!!

FLIPAR "PER UN TUB"

Punt de Sortida: Pont que creua el Riu de Sant Martí ( pla de la ermita) - 1700 mts -

Desnivell: 1100 mts

Alçada Màxima: 2779 mts

Dificultat: ME S2-S3

Característica: Oblidat, orientació O

Tot i que la idea era pujar a esquiar a la Vall d´Aran avui la meteo és millor a vessant Sud que a la Nord, a més com ahir ja vàrem tenir la nostra dòssis de mal temps, i avui pujar també l´Ivan a fer un "sube/baja", decidim anar a la vall de Boï. 

Entre tot el que tenim per escollir ( aquests dies ha nevat a cara sud) decidim anar a buscar la vall de Sant Martí, ja que podrem sortir amb peus des de el cotxe, i tenim algun objectiu encara "intacte" d´altres anys de "joventut". Sembla però que molta gent ha decidit igual, però "foqueador no hay traza, se hace traza al foquear" !!!!

L'ivan està tot eufòric, tot i les hores de cotxe, el fet de ser els primers en entrar a la vall un cop deixem enrere el bosc, i poder fer traça, fa que el paisatge que s´obre davant nostre sigui "expectacular" !!!!, tenim un bon tou de nou nova, pols, fresca .... el vent ha ventat les carenes ( el port de Rus gairebé no en té) per tant, abans de seguir amb el conformisme d´arribar al Port, decidim tirar " a la brava", estil EGAN, això i perquè veiem un tub de descens, que no ens podem estar de mirar ..... ha de ser nostre !!!!

Ens emparrem per la dreta del tub de l´Estanyet, com si volguéssim anar a buscar el port de Roi, per assolir el cim del Tossal des Raspès de Roies, o Castell de Rus (com també l´anomenen) , de 2783 mts. Ens hem de treure esquís en un punt de la pala massa dreta i amb neu ventada (per si les mosques) ..... però a dalt ens tornem a calçar per arribar per capdamunt del Coll. Ens haurem de treure els esquís per arribar a peu al cim, ja que la part superior es tota ventada.

Just en el coll el temps gira i comença a fer vent i a nevar, renoi quines coses de la mare natura !!!!, per tant la visita al cim és com un "sospir", just per poder fer foto, petons,  i fer un 360º ràpid .... cal baixar. Tornem al niu de material, preparem les "eines" i  ......S, S, S, S, S vinga girs i vinga girs, en una neu pols "pa flipar". I encara ens queda el millor, el TUB !!!!, cal vigilar però, ja que cal entrar bé i no trobar cap "tiburón" ( pedra amagada) pel camí, els companys em deixen l´honor d'anar primer ... es de ser buena persona !!!

I si algú tenia dubtes ..... les fotos no acaben de demostrar la neu, l´entorn, la pendent, la FELICITAT de fer la baixada pel "tub de l´estanyet" ...... d'aquelles que et fan pensar ... AVUI L'HEM ENCERTAT DEL TOT,  hem estat "els escollits". A més torna a obrir i fins i tot surt el sol !!!! efectivament el nostre moment estava per arribar, i aquí el tenim, només cal estirar els braços agafar aire i deixar-te fluir per la matèria blanca, ella et porta .......

A la part baixa no podem evitar deixar de mirar endarrere, avui ha estat un descens d'aquells que no s'obliden fàcilment, ha estat sens dubte uns dels bons ... com diríem col.loquialment HEM FLIPAT PER UN TUB !! mai millor dit .....