Diumenge, objectiu Pedraforca, pollegó superior de 2506 mts. No és un desconegut per a la gran part del grup, però per l´Àfrica i el Jordi és la seva primera vegada.
La meteo no és la mes adient, ja que la muntanya es envolcallada de núvols, a més a nevat, però això fa que l´objectiu sigui més "llaminer" ja que són poques les vegades que podem veure a aquesta muntanya amb el seu millor vestit.
Abans d´arribar al Coll del verdet, la gent que ens trobem de baixada ja ens avisa que avui el cim és força car, que només ha pujat un grup amb grampons, i que la grimpada está delicada, que la visibilitat es nul.la, que bufa vent, renoi !!! però ja posats a tirar avall, fer-ho quan no poguem tirar amunt, no ? amunt doncs !!!!
Efectivament la grimpada té neu, però no gel, problema dels grampons ressolt. Si t´hi fixes bé on posar peus, i les mans les coloques on toca ..... no tenim cap problema, per tant primer round per a nosaltres.
El vent ..... una bona segona capa "windstopper" i apa, a passar calor !!!! segon round per a nosaltres, i la visibilitat ? bé no hi ha molts camins a seguir !!! i tenim la sort que el nostre porta unes marques grogues que es veuen prou bé ...... trecer round també per a nosaltres i per tant amunt, amunt !!!!
Veritablament però, sembla que anem caminant per un núvol enorme, encatifat amb la neu blanca, que fa que les imatges al nostre voltant semblin tretes d´un film de somnis, i on les ombres es transformen en formes on t´hi pots agafar per arribar més enllà.
Pujant, i malauradament baixant, cada cop ens aproximem més al cim. Arribem gairabé amb el grup que anava devant nostre, i entre tots plegats suposo que serem unes 12 persones, ( algunes vingudes de l´enforcadura), herois " de lo inútil" però conqueridors de núvols, avui serem pocs els que trepitjarem el cim.
Fem la foto de grup, tot i que no sabem del cert si hem quedat retratats ( coses de tenir la pantalla trencada de la càmera), parlem amb uns i altres, fem uns ganyips però ràpidament ens hem de posar "en marxa", avui les vistes són "molt aburrides" ( serà xq estem dins d´un núvol ????). Ara toca enforcadura, tartera i anar a dinar ...... ja tenim un nou objectiu !!!!!
Així doncs, tartera avall, entre rocs i neu, el grup s´estira i poc a poc, tornem al món real, on allò que veiem és allò que és, no com al regne dels núvols, on les llums i les ombres fan que tot sigui misteriós i secret, .... on ets sents com un conqueridor, com un descobridor d´allò prohibit i inaccesible, com les muntanyes .......
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada