Cap de setmana de Fútbol, cap de setmana de Madrid-Barça, d´emocions fortes, però vet aquí que n´hi ha que anem a un altre ritme, i així el dissabte a la tarda, el Sergi i jo marxem cap a Vallferrera, amb l´objectiu "d´intentar" pujar el Pic de Norís ( desitjat fa temps altrament !!!). Hem decidit atacar al Norís per la vall d´Aixeus, buscant la materia blanca que es troba a uns 2100 mts, però a 1900 hem de parar i fer "fonda", ja que una congesta ens impideix el pas.
Són les 7:00 del matí del diumenge, que ja ens despertem, a les 8:00 tenim endreçada "l´habitació" i sortim amb "l´esmorzar europeu" posat. Per pista i caminant arribem ràpidament fins al pàrking on haguessim volgut arribar ahir a la nit, a la pleta del Frares. Passat aquest punt, i aprofitant la neu que trobem i alguna que altre allau, anem guanyant metres.
L´intenció és remuntar fins a l´estany d´Aixeus, per accedir a la pala nord del Norís, però avui la sortida requereix inventiva i molt d´olfacte, ja que la neu no és continua, i això fa que tinguem que trampejar la situació, ara per aquí, ara per allà. Arribats a l´Estany, observem que la ruta d´ascensió al Norís no es troba en les millors de les condicions, i per tant ...... toca canvi de plans ( ho portem a la sang !!!), des de el punt on som, tenim a l´abast el cim del Monteixo, un xic més alt (2906 mts.) i que ens monstra dos pales amb continuitat i desnivell. No triguem massa en pendre la decissió ( pensar en el descens d´aquestes pales ajuda !!!), així doncs ja tenim nou objectiu.
La neu es comença a estovar, i hem de parar compte en foquejar com cal per no patir una relliscada i perdre tot el desnivell guanyat. Cada cop les vistes són més espectaculars, tenim al voltant el Norís, l´estany cada cop es fa més petit i cada vegada més, veiem la Pica, el Sotllo, Verdaguer,........llàstima que les condicions d´innivació no siguin les millors per aquelles contrades.
No podrem arribar fins al mateix cim amb el esquís, ens faltaran uns 200 metres, que haurem de resoldre a peu entre rocs i neu, però la pròximitat del cim fa que no tinguem problemes en fer aquest tram, tal i com fan la resta de mortals "caminant". Segons ha anat la jornada, podem estar contents del resultat que hem aconseguit (Sergi jo estic molt content, i tu ???), cim, vistes, i el que encara és millor ...... el millor estar per arribar !!!!, la baixada pinta d´allò més divertida, així doncs anem a buscar els esquís que ja en tenim ganes !!!!!
Tal i com ens "oloràvem", trobem una neu primavera damunt d´una capa dura que fa que l´esquiada sigui senzilla i divertida, a més la pendent fa que el descens sigui més "adrenalínic" i xalem d´allò més, ja que enllacem els tubs i les pendentes amb continuitat i divertimento, oh la la, oh le le, una esquiada és.... el millor que hi ha !!!!!
Al final 1000 mts de desnivell, cim assolit, baixada a tope !!!! com deia aquell, on hi hagi una bona esquiada, que se quite el fútbol !!!!!! ........ i el millor és que hauré de tornar algún dia per intentar novament el Norís, grande Pirineo !!!!!!!!!
Bona alternativa companys. El futbol es un deporte de ignorantes, correr es de cobardes.
ResponEliminaVaya duo.
Una abraçada i esquiada.
Txema ( el parao )
Ei txemita !!! però ande tas metio ? més raó que un Sant, .... de cobardes .... però esquiar, esquiar és de guays!!!!!! como lo flipas !!!!! Una abraçada
ResponElimina