diumenge, 17 d’abril del 2011

NORÍS 0 - MONTEIXO 1

Cap de setmana de Fútbol, cap de setmana de Madrid-Barça, d´emocions fortes, però vet aquí que n´hi ha que anem a un altre ritme, i així el dissabte a la tarda, el Sergi i jo marxem cap a Vallferrera, amb l´objectiu "d´intentar" pujar el Pic de Norís ( desitjat fa temps altrament !!!). Hem decidit atacar al Norís per la vall d´Aixeus, buscant la materia blanca que es troba a uns 2100 mts, però a 1900 hem de parar i fer "fonda", ja que una congesta ens impideix el pas.

Són les 7:00 del matí del diumenge, que ja ens despertem, a les 8:00 tenim endreçada "l´habitació" i sortim amb "l´esmorzar europeu" posat. Per pista i caminant arribem ràpidament fins al pàrking on haguessim volgut arribar ahir a la nit, a la pleta del Frares. Passat aquest punt, i aprofitant la neu que trobem i alguna que altre allau, anem guanyant metres.

L´intenció és remuntar fins a l´estany d´Aixeus, per accedir a la pala nord del Norís, però avui la sortida requereix inventiva i molt d´olfacte, ja que la neu no és continua, i això fa que tinguem que trampejar la situació, ara per aquí, ara per allà. Arribats a l´Estany, observem que la ruta d´ascensió al Norís no es troba en les millors de les condicions, i per tant ...... toca canvi de plans ( ho portem a la sang !!!), des de el punt on som, tenim a l´abast el cim del Monteixo, un xic més alt (2906 mts.) i que ens monstra dos pales amb continuitat i desnivell. No triguem massa en pendre la decissió ( pensar en el descens d´aquestes pales ajuda !!!), així doncs ja tenim nou objectiu.
La neu es comença a estovar, i hem de parar compte en foquejar com cal per no patir una relliscada i perdre tot el desnivell guanyat. Cada cop les vistes són més espectaculars, tenim al voltant el Norís, l´estany cada cop es fa més petit i cada vegada més, veiem la Pica, el Sotllo, Verdaguer,........llàstima que les condicions d´innivació no siguin les millors per aquelles contrades.

No podrem arribar fins al mateix cim amb el esquís, ens faltaran uns 200 metres, que haurem de resoldre a peu entre rocs i neu, però la pròximitat del cim fa que no tinguem problemes en fer aquest tram, tal i com fan la resta de mortals "caminant". Segons ha anat la jornada, podem estar contents del resultat que hem aconseguit (Sergi jo estic molt content, i tu ???), cim, vistes, i el que encara és millor ...... el millor estar per arribar !!!!, la baixada pinta d´allò més divertida, així doncs anem a buscar els esquís que ja en tenim ganes !!!!!

Tal i com ens "oloràvem", trobem una neu primavera damunt d´una capa dura que fa que l´esquiada sigui senzilla i divertida, a més la pendent fa que el descens sigui més "adrenalínic" i xalem d´allò més, ja que enllacem els tubs i les pendentes amb continuitat i divertimento, oh la la, oh le le, una esquiada és.... el millor que hi ha !!!!!

Al final 1000 mts de desnivell, cim assolit, baixada a tope !!!! com deia aquell, on hi hagi una bona esquiada, que se quite el fútbol !!!!!! ........ i el millor és que hauré de tornar algún dia per intentar novament el Norís, grande Pirineo !!!!!!!!!

2 comentaris:

  1. Bona alternativa companys. El futbol es un deporte de ignorantes, correr es de cobardes.
    Vaya duo.
    Una abraçada i esquiada.

    Txema ( el parao )

    ResponElimina
  2. Ei txemita !!! però ande tas metio ? més raó que un Sant, .... de cobardes .... però esquiar, esquiar és de guays!!!!!! como lo flipas !!!!! Una abraçada

    ResponElimina