TRILOGIA BLAVA

Abans de marxar a l´Elbrus, i en un més dels dies d´entrenament, tot fent el camí dels Francesos (pujant cap al Montgròs), vàrem decidir, 3 intrepidos "forajidos", que pujariem la Cajoleta, el Montgròs i La Salamandra, per la seva "plasticitat" visual.

Resulta que si enllaces totes les cares Sud d´aquestes vies en el dia, en resulten 290 mts d'escalada d'un grau moooolt assequible, PERÒ a més a més, tenen una estètica a "ull d´ocell" d'allò més bonica i captivadora. Per tant no teniem dubtes, a la primera oportunitat, a l'ATAQUERRR !!!!

Arriba el dia, dissabte a les 8:30 comencem la marxa, ja que l´indret es d´aquells apartats de les multituds ( TOMA PREMIO !!!) triguem aprop d´una hora en arribar a la primera via. Intentarem fer el màxim de tirades llargues per minimitzar les reunions ( que com a les feines només serveixen per perdre temps !!). Així arribem a la primera chapa de la primera via a peu ( linea blava), objectiu La Cajoleta.

La Cajoleta té en el nostre 2on llarg el tram més bonic, un flanqueig aeri que et fa sentir ocell ( o sarganta ben arrapada a la pedra !!!!!), finalitzada la via, la enllacem amb la base del montgrós (desprès de realitzar un ràpel i caminar amb "goteres al casc"). En aquest tram el "astro rei" ens castiga de valent, així toca arribar ràpid a la via, ja que aquesta va a l'ombra !!!!

Comencem l´escalada desprès de la "dutxa". Aquesta línea és molt senzilla i tumbada, llástima, amb més temps potser haguessim trobat una línea més "newtoniana" ( per allò de la gravetat), però no sabíem com aniríem d'horari, per tant ...... això ara no toca !!

Total que ja som al cim del Montgròs !!! anem molt bé d'horari, per tant treiem els bocadills per fer una aportació energètica ( que la gana apreta !!!), a més a més d'unes cocacoles negres.

Aprofitem la parada, per observar l´agulla de La Salmandra, els últims 100 metres d'escalada que ens resten. Totes aquests vies tenen la característica de que estan equipades amb parabolts pintants de color blau ( vies blaves) i en principi la seva localització es força "senzilla".

Tot i això, no encertem exactament l´entrada a la via ( ja que les fotos que teniem via ens fan errar l´entrada - la correcte és la línea verda i no pas les blaves que són les que vàrem realitzar nosaltres), per tant perdem aquí una mica de temps ( i las gafas del cerca, veritat Ivan?).

Un cop solucionats els problemes de l´entrada i per tal d´evitar una "R" intermitja, fem una mica "d'escalada EGAN", fins localitzar la primera chapa, i això permet fer la via en un parell de tirades, i ja hi som, La Salamandra, amb una panoràmica absoluta i total del que ens envolta, magnífic punt per sentirse petit i insignificant.

Aixi doncs, els "tres pitufos", ( per això de les vies blaves ) estem d´allò més contents i feliços, ara només toca baixar i fer uns refrigeris en forma de beguda merescuda, que aportaran encara més grandiositat al dia d´avui, total en 8 hores hi ha algú que trobi quelcom millor a fer ?

Nosaltres no !!!!!, bé ........ si haguessim afegit baixar el joc de l´oca ????? ....... però com diu la dita "la avaricia rompe el saco !!!!" ......

SUANT DE VALENTS

Diumenge hem d´aconseguir que uns i altres estiguem contents, unes per anar a la platja, altres per anar a escalar. Trobem un punt intermig a la Facu, Canyelles, ja que pel matí hi podem estar ( tot i que no a l´ombra precissament) i desprès de dinar, podrem anar a relaxar els nostres cosos al mar ..... sona bé, veritat?

Totes les vies al sector esquerre són asequibles i de força longitud, 30 mts. aprox.

Comencem per muntar un IV, Angie, per tal de que tothom tingui bones sensacions.

Mentres les noies repeteixen la via en tope rope, els nois, muntem un V al costat ( més que res per vigilara les noies !!!!), Montserrat Bardi es diu, ja ens agrada més aquest grau, ja que s´ha de "suar" un xic més.

Les noies demanen més roca, i els hi muntem un altre IV, Lourdes ( així no pensen en la platja !!!!).

Aprofitem que les noies estan a la roca calenta ( per la temperatura més que res) per ficar-nos aquest cop a la Via Cesca, un V+ molt gratificant, ja que combina moviments i longitud, aixi doncs és la via que disfrutem més del dia.

La calor i la gana ja no es poden "amagar" per més temps, però encara tenim uns minuts per aprofitar i acabem pujant Tati Conill, un V+ que té la seva part més complicada just al principi de la via, per tant, en un tres i no res, recollim trastos i ....... a comerrrrrrr!!!!!

Són les cinc i podem complir la segona part del contracte, estem a la platja desprès de dinar, així podrem remullar els nostres cosos "suats" i "atletics" en el mar mediterrani i aconseguir una migdia uns, i unes lectures altres dignes d´un rei ..... si al final qui no es feliç es perqué no troba "l´equilibri", oi ?

TORNADA A LES TRINXERES !!!!

Doncs ja som aquí, en un tres i no res, visita a les Russies, visita a l'Elbruz, i "aquí no ha passao nada!!", 15 dies de "treball" i cap a casa que falta gent !!!

El passat dissabte a les 23:00 arribavem al Prat, satisfets de la feina feta. Toca descans merescut PERÒ, tampoc ens passesim que el cos s´acostuma i això no pot ser bó.

Per tant dimecres, tornada a "la roqui de la escalatti", per estirar els braços ..... toca sector nou (sector animal) amb la gent d'Esparreguera, entessos de la matèria.

I per començar, Mofeta Pudenta un 5b prou assequible, no fos cas que comencessim amb caquetes ......

Avui a més s´ha d´anar per feina, ja que toca reunió a la nit, per tant pim-pam fuego !!!! Joan i Glòria van a continuació, ja que formem "equipo", la Cristina i el Xavi han començat més "punkies" i ja van directes a vies més "dures".

Tot seguit, Toixó panxut, un 5b semblant a l'anterior però més fi de peus.

Mentres el Xavi i la Cristina ja porten un parell de 6a, nosaltres fem Papallona Assessina un 6a que només té un pas "complicat" però que es pot resoldre prou "elegantment".

I jo per avui ja en tinc prou, no obstant el grup continua fent "pedra" i completa la resta de 6a de la placa, rappenat invertit, eriço punxegut ...... bé en definitiva un sector prou "animal"

SILENCI, S´ENTRENA

Dissabte, sortim d'Esparreguera de la Fonda "Paquita" ( bé, és casa de la mare, però teniem tal oferta gastronòmica que ..... impossible resistir-s'hi!!!) més tard del que haguèssim volgut. Anem en direcció al Cotiella 2912 mts., cim sempre desitjat, però oblidat per no trobar-se "a la zona caliente" de Benasc. A l'arribar al pàrquing plou, la intenció inicial era arribar al refugi d'Armeña, 1860 mts, però veient els cotxes i els núvols , decidim que ens ho jugarem tot a l'endemà ( toma ordago !!!). Avui dormirem al Peugeot Hilton ( no és la primera i tampoc serà l'última !!!). Així doncs el pla és senzill, sortim de 1330 aprox. i arribem a 2912 mts.

Diumenge, per poder dinar "en condicions" sortim d´hora, ens aixequem a les 4:00, però fins a les 4:30 no som persones humanes, preparats per sortir hi som a les 5:30, coses del directe ( i sort que només som la Salvi i jo !!!).

Complim l´horari fins al refugi 1:30 ( la cosa va bé !!), el pedregam ja treu el nas, avui toca saltar de roc en roc ( les zones kàrstiques ja ho tenen això), tampoc tenim molta conversa, amb l'expedició de l'Elbrus al girar la cantonada, les ments pensants ja només es plantejen entrenar, fer desnivell, dormir amunt, arribar en condicions per la data. Per tant anem inmersos en els nostres pensaments .......... però amb l'ullet no ens deixem de vigilar ( que hi ha massa alpinista solter !!!! tot i que no es veuen "moros" en la costa). D'aquesta manera, tot seguint fites, arribem al coll ( on la neu fa acte de presència tímidament) i observem l'última de les grimpades abans de cim. Han passat 5 horetes i ja trepitgem "l'objectiu". Com diria aquell no està mal per ser "uns aficionats". Ara si volem dinar ........ je, je que ràpid es trobar un nou objectiu, hem de baixar ràpids. Totes les pedres que abans veiem, de sobte no hi són ( però si que castiguen !!!!), i desprès de ganyips i aigua durant el descens arribem al cotxe a les 14:00, hora perfecte per encarregar hora a las Bodegas d´Ardones ( GRAUS), que la princesa bé s´ho ha guanyat i jo .... bé jo en SILENCI....... que es dina !!!! ( i els que em coneixeu ja ho sabeu que és l'únic moment que CALLO !!!!!!)

BYE, BYE, SNOWSHOES

Comença el dia a les 4:30, ens hem aixecat al bungalow i hem fet un bon esmorzar, a base de pastís de nous, suc i café !!!, ara aquest finde tenim els bioritmes tot bojos !!!!, dormir, sopar, esmorzar, tot a deshora !!!! Destí novament la Besurta, avui toca Maladeta, si la meteo no està graciosa !!!!!!

Avui hem decidit portejar tot el material, incloses botes fins on poguem, i deixarem les bambes "amagadetes" sota uns rocs, PLENO AL QUINZE, potser la comoditat o que hem dormit més que ahir, fan que pugem com els isards ( bé una miqueta menys !!!).

Estem de sort i ens retrobem amb la Carme i el Josep, coneguts del Lenin .... i de blogs !!!! xerrem una miqueta però veuen el nerviosisme a les nostres retines i ens deixan marxar .... una abraçada !!!!!

Hi ha molta gent, sembla que avui hi haurà ticket d´entrada, així doncs no podem perdre temps i vinga amunt, nerviosos, com serà que fins i tot a algú li cau el casc de les manys (a buen entendedor .....) sort que amb tanta gent li recuperen sense problemes.

Tot i les hores ( un xic tard pel meu gust) molta gent marxa a l´Aneto i cap a la Maladeta no hi va molta gent, tenim sort, encara no sabem com, però hem arribat a cim i la gent que hi era marxa, tot per a nosaltres sols !!!! gaudint del dia, de les vistes i de la companyia, avui si que

triumfem, del tot, cirera, pastís, café i puro !!!!!!! to pa dentro !!!!!!

A la baixada ens trobem a tot el personal que va de pujada, ens enganxa a a la canal, però no hi perdem molt de temps, ara tenim les pales amb la neu dureta per a nosaltres, i falten cames per girar tot el que voldríem !!!! activem el gps per localitzar la roca amb les nostres bambes i sembla que la utm ha estat encertada ja que hi anem de cap, per tant bambes als peus .... ( quin descans !!!) una bona teca i cap al cotxe, aque avui tenim retorn !!!! per cert Ivan ..... la pròxima raquetada pels pirineus la montes tú veritat ?

SENSE CIRERETA

Són les 4:00 de la matinada, a los llanos de la Besurta, i només hem dormit 2 hores. Qui diria que ahir divendres, sortíem a les 22:00 de l´EGAN tot il.lusionats cap a Benasc, i que tot just fa 4 hores estàvem a Bellcaire d´Urgell, fent una pizza a l´unic bar que vàrem trobar obert, on coses de la vida, fins i tot ens van convidar a un "orujo" txec o polac ( és igual era fort de la muerte !!!) que segons paraules del "barman" s´ens posaria molt bé !!!! ( a mi em va treure els mocs i els estornuts, això és veritat !!!).

En definitiva, que arrenquem la màquinaria adormida per arribar tot just a enganxar la sortida del refugi del Xavi i companyia ( Toni i Ricard). Van a l´Aneto, i tot i que la meteo ens dóna un 50% de vidilla, ens hi agafem a ella tot esperant que la finestra aguanti prou per arribar al capdamunt de tot.
Tot i que creia que anàvem tard, resulta que som els primers en passar portillón, fins i tot, tenint en compte que avui l´Iván s´estrena com a esquiador ( ja havia fet alguna sortideta, però res que s´assembli a l´Aneto, i menys amb material personal), doncs tot i això, pensant que ell té un handycap important, anem pujant poquitor a poquitor, amb un dia magnífic, sembla doncs que la cosa pinta bona.

Però, no es pot dir que es blat fins que no hi és al sac i ben lligat !!!, a 50 mts del cim, a menys del pas de Mahoma, la muntanya dicta sentència, els núvols que havíem vist al llarg de la glacera de l´Aneto volen fer acte de presència i comença a nevar de forma ferma i potent. La visibilitat es reduïda, i no pinta massa bé per fer un descens "a tope". Decisió ENCERTADA, toca retirada tot i la proximitat del cim, a més, em fet el que tocava, que era fer desnivell, hi haurà dies millors ..... i també pitjors !!!!

Doncs, manos a la obra, fa fred i la visibilitat es cada cop pitjor, cal anar llençant "balisses" humanes cap a les parts inferiors de les pendents per marcar un itinerari segur. Tot baixant la visibilitat va millorant, i podem aprofitar trams del recorregut per treure tota l´adrenalina acumulada i la frustació per no haver trepitjat el cim desitjat, i bé que ho aconseguim, chus a tope !!!!

Arribem pròxim a Aigualluts, i la muntanya, com si volgués fer burla, ens ensenya el cim de l´Aneto, s´ha obert la meto, ara fa sol, TOCA ELS COLL..... , però això es així, ella mana i per tant sempre guanya, o pensàveu el contrari ? , però avui està graciosa, ara desprès d´una estona de calor i xafogor insoportable, es posa a ploure,..... ens fa una gràcia !!!!!! i per si fos poc, ens han robat un pont per creuar el riu, veritat Xavi ????

Finalment però, arribem novament amb sol al cotxe, com a mínim podrem recollir en condicions.

Parlant, parlant surt la paraula PARRILLA ( va ser un acte reflex !!!!!) però bé ens ho havíem guanyat, DINAR A LA PARRILLA, no se diga más !!!, i desprès descans que aquest finde tenim doble sessió ( demà toca més desnivell a la Maladeta !!!!), per tant tot i que no hem tingut la "cirereta" del cim, com diu uno que yo me sé NOS HEMOS COMIDO TODO EL PASTEL !!!!!

NO TÉ PREU

Fa dies que anem a esportiva, i és molt guay i xulo, chachi piruli que diríem, però la raó de ser és que tot serveixi per anar a fer via llarga, equipada?, no importa; el que importa és gaudir de la tranquil.litat, i si es tracta d´agulles ......., tot i que vegis que totes elles són plenes, fins i tot així són boniques, amb tot de persones per aquí i per allà ..... en definitiva, l´ambient que s´hi respira no es viu enlloc més de la muntanya.

Però no volem estirar més la mà que la "samarreta tèrmica", i anem a tiro seguro, a més fa moooooolt temps que volia trepitjar la Miranda de les Boïgues, i ho fem per la seva aresta brucs, tranquil.la, senzilla, però una gran clàssica, perfecte per gaudir i començar amb bon peu una nova etapa.

"Los tres mosqueteros" som els de sempre, ja ens coneixem , i no cal dir gaires coses entre nosaltres, bé, alguna que altre "tonteria", però tenim clar que avui no hi ha presses, que no farem molta cosa ( tot i que jo no pari d´incordiar!!!!), però avui no és un dia de rècords, cronos, temps, metres..., és un dia de mirar al voltant, de dinar tranquil.lament, de fer el llangardaix ..... de fluir.
Tot i la tranquil.litat, desprès de dinar, ens proposem una alternativa més, per una estoneta xica, pugem a l´agulla de la Portella Inferior, malauradament , pensàvem pujar per la seva cara est, però les vies estan desaquipades ( les dues primeres xapes) i per tant hem de pujar per la normal, ( no cal fer-se mal a última hora).

Total, que no podem estar més contents, una jornada, pacífica, amb bon temps ..... ( i això que trona i plou a Collbató) els deus fan que estiguem just al racó on encara queda sol !!!, i com deia un spot que jo me sé .......

Corda 125 euros, casc 60 euros, arnés 90 euros, peus de gat 100 euros ........ ESCALAR AMB AMICS ..... NO TÉ PREU !!!!!!