DOS MEJOR QUE UNO !!!!

Si ens pregunten que hi ha millor que un barranc ? ..... doncs DOS BARRANCS !!! ( no vulgueu saber que hi ha millor que dos barrancs, que us veig venir !!!!!). Doncs amb el Sergi el diumenge ho vàrem "gaudir".

El plat fort era el Núria, o també anomenat toboworld, toboqué ? .... TOBOWORLD !!!!, ja que gairebé sense posar corda, pots superar la major part de ressalts del primer tram mitjançant aquest sistema "ingràvid" de progressió. Contràriament al que es habitual en la "fauna" EGAN, estàvem a l'entrada del barranc a les 10:30 ( contempleu que l´aproximació és 1:30, tot i que l'avi i el "bomberito" ho vàrem fer en 1 hora!!! quina suada!!!!) veient com anava el percal ( bé si es que et donava temps a veure-ho), vaig intuir que el descens seria "un xic exprés", i efectivament arribàvem al final del segon tram ( del tram esportiu)a les 12:00 !!! ( segur que en uns dies ens arriba la foto del radar!!!!!) això sí, desprès de gaudir, molt, moolt, moooolt ( he dit molt ?) moltíssimm, ooooohhhhhh sssssiiiiiiiiiiii !!!!!, ...........TOTAL, no hase falta que dices nada más.

Pletòrics de sensacions i amb l´adrenalina a tope, i veient que l´hora donava per alguna cosa ( encara ens quedaven gairebé 45 min. de retorn) ...... ahí va el reto, a que no hacemos el de la corba ? ( je, je, i desprès diuen que no sóc persuasiu) ...... ZASCA !!!

Arribem al cotxe tal cual ( banyador i botes de barrancs), protegim els seients amb plàstics i brum,brum cotxe a la capçalera del barranc de la Corba, que tot i saber que no portarà aigua "en vena" serà suficient per estar fresquets i gaudir un xic més ( a més jo no l´havia fet encara !!!!! per tant, doble puntuació i bonus per a mi !!!).

Ja que el dia va de rècords, polvoritzem el temps del descens, i amb una hora ja ens l'hem cruspit, que és el que nosaltres volem fer amb l´entrepà que ens faràn a un bar de ribes que "yo me sé" que fan els millors bocates del món .... o potser es que sempre que hi vaig porto una gana del quinze ? doncs també podria ser però ......... QUE ME QUITEN LO BAILAO !!!!!!

HACHE DOS OOOOHHHHHHHHHH !!!!!!

I al final el dia arribar !!!!!

A barranquear !!!!!!!! quines ganes tenia de tornar a trepitjar roques molles, saltar, fer tobogans, remullar el cap sota un bon raig d´aigua, pel simple fet de fer-ho, de sentir el fred de l´aigua corrent per la teva cara. Em sento com un pingüí que ha tornat al seu medi, L´AIGUA, ja que fora d'ella és maldestre, PERÒ ..... si el deixem en el seu mitjà ...., que és de FELIÇ I ÀGIL !!!!

Pel retrobament res complicat, EL GLORIETA, proximitat a casa (una horeta), aproximació a peu ( també una horeta), descens tranquil i relaxat, i aigua, aigua cristal.lina, aigua fresca, aigua i verd, aigua que tot ho pot i que tot ho dóna.

El barranc a més, guarda racons que són molt agradables i sorprenents, tot i que molts d´ells són "saquejats" pels "banyistes de diumenge", amb les neveres, les tovalloles, i altres menesters més propis de la platja, però tothom hi té dret, tot i que quan treus el nas per un ràpel o un ressalt, sembles un extraterrestre de color negre, amb una cosa al cap i que fa una cosa rara que "les persones" no fan.

Però, tot i això, avui ha estat un gran dia, sense estrès de cap tipus, i amb l´únic ànim de passar-ho bé, fotografiant i gravant a más no poder, ( ja sabeu que voleu dir això !!!!) , tenim una foto de cada roc i gota d´aigua del barranc !!! i el book que li he fet a la Salvi què ?????? no hi ha barranquera a Catalunya amb més fotos saltant,destrepant, nedant ...... je, je santa paciència !!!!!

Doncs en un tres i no res,( bé en dos hores i mitja), hem baixat el barranc i hem fet una coca-cola negra al "niu de l'àliga", fresqueta tota ella, ja que la portàvem dins el petate i l´aigua amiga l´ha mantingut fresqueta al llarg de tot el descens, si es què ......

Com va dir Leonardo da Vinci: L´AIGUA ÉS EL VEHICLE DE LA NATURA , ...... potser doncs, jo sóc el clàxon !!!!!!!

VUELO SIN MOTOR

Si us pregunten per a qué serveix una bici, .... la resposta sembla obvia, per pedalar, per moure's, fer esport, bé suposo que més o menys aquestes serien les respostes més comuns, PERÒ..... i si us dic que també serveix per "volar"???, bé, no grans distàncies, però .... algo és algo, que deia aquell.

Avui l´Iván ens ho ha volgut demostrar, mira que és de ser buena persona !!!!!

Avui havíem quedat "los three de los radicals" per fer "un tour" circular per Collserola. hem començant per Plaça Mireia i arribant a Sant Cugat ( tot just deprès del pi d´en Xandri) unes passareles "con muu mala lexe", s´han creuat en el camí de l´Ivàn, provocant-li una ingravidesa com Neo de Matrix, i que ha fet que sortís disparat endevant "cual superman" sin capa, i esclar, la volada ha estat "interceptada" per la força de la gravetat ( que mira que és collunada !!!). Doncs Zasca !!!! ja el tenim tot ben arrebossat PERÒ ..... tranquils, que està d´una peça !!! ( oh sana, oh sana, ooooohh saaaana !!! -cantem tots plegats-), com molt bé va dir cartoon PA HABERNOS MATAO !!!!

La pitjor part l'ha rebut la seva bici, que semblava la bici del hombre orquesta "ñigo-ñigo ñigui-ñigui" total, parada per "adreçar" allò "inadreçable" per intentar "passar desapercibidos" del que queda de ruta........ tot està a puesto? doncs a seguir amb "le tour".

A partir d´aquest moment hem tingut més feia d´orientació de la que esperàvem i també més asfalt del que haguèssim volgut, però más vale pajaro en mano ........ que kilòmetros por andar !!! Així doncs, situats a Valldoreix hem establert la nova ruta per intentar arribar a una hora prudencial a Plaça Mireia per tenir temps a prendre "un algo" ( un algo = refrigeri + quelcom sòlid que introduïr a la panxa).

Al final arribem al punt de sortida d´una peça ( uff!!!), cansats, amb gana ( resulta que no hem trobat cap moment per menjar !!!!!), amb una sed de camell per omplir les duess "jorobas", amb les cames vuides, suats i plens de pols ....... però com va dir Nietzsche : LO QUE NO ME MATA, ME FORTALECE !!!!

HORMIGAMAN

Avui divendres, hem quedat per anar a la placa de la Pluja, el Jordi per descobrir-la i jo per recordar ( hi havia esta fa molt, molt de temps, crec que encara tot era en blanc i negre) .

El fet és que la memòria és com és, i tot i pensar que ens liaríem de lo lindo, l'encertem ( encara sort penso).

Amb les nostres xancles "allroad" aconseguim arribar-hi ( feu-me recordar que per arribar aquí millor unes "bambitas").

Avui ens ho prendrem en calma, jo provo uns peus "tècnics", i segons vagin......, així doncs que millor que començar per LA PRIMERA, una via curta de 5b per escalfar. Jo he escalfat tan bé que tinc els peus gairebé adormits ( coll...... de peus tècnics !!!) vaig cridant tots els renecs que conec i d´altres que encara no coneixia.

El Jordi també escalfa, bé més que escalfar-se "s´exfolia" amb un garric a peu de via ...... i si no té poc, al arribar a terra un HORMIGÓN ( dícese de papa hormiga), la pren a mossegades ( sí, sí a mossegades !!!!) amb un dels seus dits !!!! je, je quin inici .......LA TARDE PROMETE !!!

Un cop maltractats pels "gats" un, i per la natura l´altre, ens passem a la via TOCHÍN, un 5c pròxim ( no temptessím a la sort!!!), un xic rara però que ens facilita poder assolir una reunió on hi conflueixen 2 6a i un 6b, que també provarem.

Així doncs provem la Scare Face ( 6a) en tope rope, i sembla que s'ens dona millor que els cinquens, ja que en gaudim més. A continuació provem Valientin Casanovas un 6b força explosiu al principi i que el Jordi treu amb els seus nous "poders d'home formiga" ( quina mala sort que no em mossegués a mi !!!). Així doncs, tarda de "treball" i "esbufegades", però interessant ja que ens ha "posat a puesto" i ja sabeu ........ a picados no ens guanya ni el Mourinho !!!!! i tornarem i tant que hi tornarem !!!! ..... corred hormigas !!!!!!

QUE SALAOS !!!!

Ultim dia de Juliol, olor a vacances per arreu (serà per la resta de mortals, tots nosaltres l´1 d´Agost treballem !!!!!), i per si faltava algú més, NOS VAMOS A LA PLAYA !!!, el punt seleccionat és Tamariu, i la raó? farem una de les nostres sortides en kayac, ara ja "clàssica" sortida en kayacs, i aquest racò ens "falta".

Avui, hi ha gent que fa el seu bateig sobre les ones, no hi ha millor lloc en tota la costa brava per fer-ho que aquí a Tamariu, ja que tant per les coves, com pel paissatge, paga la pena, "atieeende" pues i observeu:

Així doncs, gran dia i millor DINAR !!!!! ...... encara ara tinc el gust de "l´arròs a la cassola" que va i torna, que va i torna, que va i torna ....... quin mareig, eh???? com damunt del kayac !!!!! i de tornada a casa, KARAOKE IN THE CAR, un altre clàssic dels diumenges !!!!!

" TE DEBO UNA"

Ressenya extreta d´escalatrons, veure ressenya clicar-hi

Avui dissabte fem una escalada "express", d´aquelles que tenen horari "fixat" ( tot i que sabem que això no es fàcil !!!!) En tot cas utilitzarem els mitjans que l´homosapiens ha introdiït a la natura per arribar a peu de la gorra frígia el més ràpid possible.

Inicialment la via que voliem realitzar JP i jo era la Badalona, però tot xerrant de camí a "la roca" ens decidim per la del Carles ( ressenya extreta d'escalatroncs) per allò "d'innovar" a l'últim moment ( típic en les nostres persones).

La via és molt clara, ja que les seves xapes són de color verd, i per tant l'escalada es produeix de forma "fluïda" i gratificant, passant entre "camps de patates" la roca et va oferint "presa" en cada instant ( la ressenya d´escalatroncs fa honor a la via), per tant tot i que hi ha una cordada que entra darrera nostra, no tenim cap problema per gaudir de la mateixa.

El pas més compromés es troba a la L3, un muret de V amb molt bon canto, però que si no et coloques molt bé ( no parlem de drogues) et fa fer "la moto", però si mirem bé peus, podem chapar de forma segura i "alliberadora". Així doncs, desprès de ser valents, només ens toca arribar a la creu de la gorra, on ens espera l´entrepà merescut amb bona companyia.

Feia molt temps que buscava realitzar una via per aquesta part de la gorra, i ves per on quan la faig, la persona que em permet realitzarla em diu que em deu una, per fer realitat que siguem a la creu de la gorra, plegats tots dos ...... vols dir que no va al revès això ? que sóc jo qui us deu no una !!!, sinó moltes !!! jo us dec una a tots aquells que m'acompanyeu amb la meva ( vostra) malaltia. Molts agraïments ( moltes vegades no mostrats) que em permeten fer "llibertat" pels puestos, fer "superació ", fer "felicitat" amb l'únic preu de l´amistat i del gaudiment conjunt ( i és gratiissssss !!!!!) Per tant, us dic a tots els que en un moment o altre em compartit amb mi moments ja "inolvidables" US DEC UNA !!!!! ( com deia, guardiola nostre senyor !!!!) gràcies per compartir amb mi, allò que ningú altre tornarà a viure mai més, ja que els moments s´esvaixen i no hi podem fer res ..... per això són màgics i inolvidables, per això US DEC UNA !!!

I com algú var dir una vegada: No és valent qui no té por, sinó el que té voluntat de vèncer-la !!!

NO VEO NÁ !!!!!

(veure fotos organització - clickar foto -)

Com si fos ahir, encara estàvem a Moscú que l´Elvira llença la primera pedra: PEDALADA NOCTURNA A ESPARREGUERA, 16 de Juliol, i esclar no ens podem estar de participar-hi, per allò de provar-ho tot. Formar els equips és una mica "foxón", però al final participem amb els nostres frontals, els nostres "al.lògens", les màquines com si fossin l´enterprise ..... tot "tre bien".

La Cursa consisteix en passar per un punts de control, als quals s´arriba amb un roadbook ( una cosa així com un llibre de ruta que et diu on girar i per on anar, amb kilometres, etc.) de forma que cada cop que arribes a un punt de pas, et donen el següent tram a fer. Tot això es fa a les fosques, per això, i tenint previsió del que passaria, el nostre equip l´anomenem NO VEO NÁ !!! tot un clam al que seria la nostra "andadura" per pistes i corriols esparraguerins.

Total que passades les 22:00 arranquem la nostra "cursa", i com no podia ser d´una altre manera..... anem a muerte !!! ( l´adrenalina de les competicions) tant !!! que porto el llibre de ruta que m´han donat, a la mà fet un ganyip ( i resulta que porto, portamapes "vàlgame la redundància"!!!!), però tenir a algú devant fa que el volguis atrapar ( sabeu de que parlo veritat ?). A les primeres cruïlles tot és aglomeració de gent, fins que encara no som al kilòmetre 5 que ja tenim els primers problemes tècnics, l´Ivàn s´ha quedat a les fosques ( i no es que no pagui el rebut de la llum !!!) és que el seu al.lògen s´ha mogut i enfoca a la constel.lació d´andromeda .... és a dir, que no ve ná !!!!!
Així doncs, tranquilitat i a reparar el focus ( que tranquilitat, ni tranquilitat, quita de ahí , unes brides, unes coses INTENTA DE ARRANCARLO IVÁN , INTENTA DE ARRANCARLO POR DIOS !!!! ........ coses de l´adrenalina que deiem) al final reparem l´averia i sortim cap el que seria la primera pujada "interessant", i ZASCA !!!! ja tenim la suada garantida ( els d´esparreguera sabem que es gasta a la vinyavella, oi?), doncs amb el grup calent ( i un servidor que anava mes revolucionat que la moto del Rossi en plena recta !!!!) anem a la recerca del primer control.
Passat aquest, ja agafem el nostre ritme de "crucero", ara ja tenim clar com funcionarem ( el sergi ilumina a tots els corredors i els altres no ens perdem ...renoi quin flash!!!!) bé, anirem tirant "a ritmo" i en cadascuna de les cruïlles agruparem al grup. A més ens hem fet lloc entre els equips i ja no anem tant agobiats. Ja sense preses a la sortida del Bruc, la orientació fa fallida momentaneament ( degut a l´excés d´ingesta de sindria que va alterar el meu "compass") però detectat l´error i solucionat, enfilem cap a Can Jorba, tot devallant per trialeres que gràcies a ser de nit, algú baixa de forma "sorpresiva" , i cadascú al seu estil ( que com deien ... no he caigut que m´he tirat !!!!!) i sense cap altre problema ens deixem portar per la gravetat i la velocitat per terreny conegut cap a Esparreguera on ens esperen les botifarres.

Desprès doncs dels 32 km a lo "vampiro", només toca anar a casa, una bona dutxa i a dormir .... bé un gelat i un gintonic tampoc van malament per arrodonir la nit, veritat ? ...... total a les 2:00 la joventud encara aguantem !!!!!!! ....... i ara que toca provar ? una cursa marxa enrera potser ?