UNA GALLINA XICA, TICA, MICA ..... KAYAKISTA

Com és ja habitual aquest any, tornem a realitzar una sortida en kayac. Aquest cop, el punt de sortida és Portlligat, allà on el geni Dalí tingué el seu taller.

Tot i que la nit ha estat plovent, el dia millora progressivament, i finalment ens regala un dia de platja d´allò més calurós. La sortida té per objectiu descobrir aquest litoral ple de cales i aigua cristalina, sense més intencions que pràcticar remant, encara que n´hi ha que sempre troben una bona excusa per "fer carreres" i provocar al personal ( que un no corre si no el repten !!!).

Així doncs, desprès de tres horetes de pràctica, on fem exercicis de tota mena i per a tothom, tornem a portlligat on ens espera el dinar, tot i que al final ( serà per la zona ), resulta ser una dinar un xic "surrealista",degut a que un cambrer d´on dinàvem, no se li ocurreix una altre ideia, que sortir de la cuina fent repicar les tapes dels sucrers com si d´una campana es tractès, a mode de processó, només li faltava cantar ......

UNA GALLINA, XICA, TICA, MICA .........ja que la cara d´ulls descontrolats la portava de serie!!! Per cert, bones remades per a tothom !!!

BUSCANDO A NEMO

Efectivament, no us heu equivocat !!! si no teniem prou amb les coves,la btt, l´esquí, l´escalada, l´alpinisme, , el barranquisme, i tot allò que acava en -isme .......ara també ens atrevim amb activitats aquàtiques AL MAR !!!! sí,sí SUBMARINISME. Al final farem més activitats que "los hombres del harrylson" !!!.

El passat dissabte, motivat per les inquietuds des socis de l´EGAN que han aconseguit aquest any la seva titulació de submarinisme, es va muntar un finde de los más "salao", i així es va programar un bateig per aquelles persones que encara no coneixien que era això de respirar sota l´aigua, bé i que tampoc coneixien que era allò de NO respirar sota l´aigua, digali AMNEA.
Doncs és així que les dos "sirenitas", Salvi i Vero ( por orden alfabètico), s´introduiren en aquest món amb DOS RUBIALES ALEMANES amb els quals tampoc podien tenir molta conversa ( sort que l´activitat era sota de l´aigua !!!!). La zona escollida va ser, Cadaqués a "Es Caials", ja que la Olga i el David ja havien estat anteriorment.
La resta de l´equip d´inmersió, Olga, David i el capitán Atún, vàrem entrar per acompanyar a les "iniciades" i per tal de sumar inmersions en el nostre llibre, i no ens enganyem, per vigilar aquest parell de rubiales, ja que igual volien pescar "peix fresc" !!!!.

Finalment, desprès d´uns 45 minuts i uns 13 metres de profunditat, vàrem tornar a sortir ( que segons com es d´agraïr) aconseguint que tothom tingués un record "especial" de la inmersió, i sinó que m´ho preguntin a mi, que per alguna cosa tinc una "calabera" estampada al meu llibre, per cert, treure´s la titulació val la pena, oi equip d´inmersió ? Apa, doncs GLU, GLU pera tots i fins la pròxima !!!!! Per cert, us deixo un enigma, DÓNDE VA LA GENTE ? ...........( nomès per assistents a la sortida)

PENSO, DONCS EXISTEIXO ... I SALTO !!!

Tot i que aparentment, el barranc de la Hoz de Fago ( poble reconegut per tota la classe política, per anar a estiuejar) quedava molt aprop de Escarrilla, semblava que ens l´havien desplaçat una mica més enllà del que teniem previst, exactament a la terra de "nunca jamás".

Però sortosament, els kilometres realitzats, van quedar en l´oblit durant el descens, magnífiques formacions d´arc de toba , zones engorjades, saaaaaaaaaaaalts alts, aigua, vamos un FESTIVAL DE LO DEL BARRANQUISME !!!

A més, si considerem que feia molts anys que no es podia fer a l´Agost amb les condicions que el vàrem trobar,ens podem donar per satisfets. Ho hem d´agraïr a les tormentes de la setmana passada, que han deixat tots els barrancs de la zona d´ossau carregats d´aigua, plens d´arbres caiguts, esllavissades, factors que van fer que modifiquessim la idea inicial del Bitet.

En tot cas, aquest barranc també ha servit per saber que allà on hi ha un ràpel de 12, també hi possibilitats d´un salt potencial...., potencialment ADRENALÍNIC. Tot dependrá de la "talla" del saltador, ja que segons siguis XXL o M pots arribar abans o desprès a la fi del mateix. Jo personalment prefereixo arribar abans, per això d´escurçar el mal "rato".

Per cert, si algú pensaba que per a la pràctica del barranquisme És obligatori el neopré, bé..... que parli amb el Manel, que li fará una xerrada sobre noves tendències i possibilitats del cos humà, com diu la dita no es pot dir que és blat fins que no és al sac ........... QUE SALTI MANEL, QUE SALTI MANEL !!!!!!

Nota: La segona de les fotos no és meva, és del david sargantana, que a més d´escalar fa fotos.

TOMA CHORRO !!!

Si un guia de barrancs Francés et diu: attencieau, attencieau !! desprès de l´experiència del dissabte, crec que ens vol dir, atenció a l"eau" que porta el barranc !!!!! Efectivament, bromes a part, durant l´accés al barranc del Soussoueou, un dels guies de la zona, ja ens va comentar que el barranca anava una mica passat, com indica la foto del nivell ( negro=xungo water).

Tot i això, era factible fer-ho, però el divertimento que normalment pots gaudir en aquest barranc l´has d´aparcar, i la majoria de tobogans s´han de descartar per risc a possibles lessions, o a la quantitat de sediments que s´han depositat. Per tant , avui toca un descens de "supervivència", és a dir, no fer-se mal i gaudir allà on sigui possible.

I tot i l´aigua, és possible trobar racons on el divertimento està permès, i així pots gaudir de salts, de coves amagades, de companys amagats en coves amagades ......

Al final doncs, un nou descens més que ens deixa satisfets a uns, i mullats a tots !!!!! Per cert, la pròxima vegada el meu "ernest" que m´ho porti un company, que és una nova modalitat entre els Francesos !!! fent càlculs, entre 4 francesos fan l´equipació d´un català !!!!! MARE DE DUA !!!

ENTRE LA FOSCOR

Avui toca novament vinyanova, però la densitat de cotxes del pàrking fa preveure una densitat d´escaladors que l´altre dia no vàrem tenir. Efectivament els IV estan ocupats, i sort que el "sargantana" arriba a temps de poder muntar el primer V+ ( que per altra banda m´hagués exigit una bona suada). Tot i això finalment podem montar un IV i un V més, éxit rotund ja que el Jordi, pot probar, tot i que amb bambes, que és això de deixar el terra horitzontal per un de vertical. Al final, entre la foscor i les ombres, es desmonten les vies, la Salvi el IV ja que la primera ascensió no li ha deixat bon regust de boca. La Olga el V i jo el V+, per tant, un bon final per una dia d´escalad aprofitat fins a les ultimes llums, per cert al acabar vàrem tancar la porta amb clau i pany !!!!

AMB LES DONES I AMB LA MAR CAL SABER NAVEGAR

Bon diumenge a Cala Montgó per realitzar sortida clàssica a la Roca Foradada. La mar ja era preparada quan vàrem arribar. A nosaltres encara ens faltava un café amb llet ..... i potser un entrepà també. Desprès de l´explicació de material, repartiment, etc. ens endinsem a la mar, sabent que de tornada tindrem vent de Xaloc ( vent de sud-est) no molt habitual a casa nostra, i que com diu la dita: Vent de Xaloc, mar molta i peix poc !!!!!

Durant el trajecte, anem contemplant espadats, coves ( d´en Tomàs Ras, les tres coves, ...) i ja de tornada fem una parada a la Cala Ferriola, per tal de fer un bany i refrescar-nos ( tot i que tothom es refresca com vol, oi Jordi ?)

Finalment a la foto finish són les noies les que finalitzen en primera posició .... per això de ser uns "gentlmean´s". Per cert, Felicitats a tothom per no ofegar-se i no vomitar !!!!!, però a la pròxima ..... ME PIDO MOTO !!!!

EL ABANDONO

Hi ha dies que és millor no apretar la màquina, ja que al final el resultat és obvi, fiasco.

Però també és veritat que les ganes poden més que el seny, i és així com el divendres vàrem iniciar la sortida de btt programada. El fet és que a més a més d´arribar tard, a la primera pedalada ja vaig entendre que seria una sortida "especial". Les pastilles de fre de la roda de darrera "cantaven", això volia dir que ja les tenia al mínim, suposo per l´esforç que van realitzar a la ultima sortida ( por orejas).

Però bé, era qüestió de no tirar molt de fre. A la primera de les corbes ja noto que la roda de darrera no va prou bé, i desprès d´una anàlisi de la situació m´aturo per canviar camara i fer-li una revisió a la roda, efectivament, radi trancat. Bé si només és un, encara podré anar tirant ( penso per mi).

Però, tot just al arrancar la camara torna a buidar-se, ara si que començo a pensar que millor m´hagués quedat a casa, que avui de btt no faré res de res. Tornem a inflar la roda i sembla que la cosa millora, ja que puc realitzar més metres que l´anterior cop, però finalment torna al mateix estat de presió, és a dir, vaig picant amb les pedres, no hi ha una altre sortida, haig de tornar al cotxe.

Encara que tingui més camares, encara que pugui trampejar els frens, encara que amb un radi la cosa no sigui molt traumática, s´han d´entendre els missatges de la vida, avui NO TOCA. I vet aquí, que avui és un dia trist, haig de renunciar a fer el recorregut amb els companys, sol, amb les orelles baixes, amb la cua ..... bé tampoc ens passem, que total per anar al ritme que portàvem ..... ei que ho dic per mi !!!, no per vosaltres companys, que de paciència en teniu a cabassos, així doncs MOLTES GRÀCIES PER AGUANTAR, I SERGI, LA PROXIMA VEGADA ANIRÀ MILLOR !!!