EL ABANDONO

Hi ha dies que és millor no apretar la màquina, ja que al final el resultat és obvi, fiasco.

Però també és veritat que les ganes poden més que el seny, i és així com el divendres vàrem iniciar la sortida de btt programada. El fet és que a més a més d´arribar tard, a la primera pedalada ja vaig entendre que seria una sortida "especial". Les pastilles de fre de la roda de darrera "cantaven", això volia dir que ja les tenia al mínim, suposo per l´esforç que van realitzar a la ultima sortida ( por orejas).

Però bé, era qüestió de no tirar molt de fre. A la primera de les corbes ja noto que la roda de darrera no va prou bé, i desprès d´una anàlisi de la situació m´aturo per canviar camara i fer-li una revisió a la roda, efectivament, radi trancat. Bé si només és un, encara podré anar tirant ( penso per mi).

Però, tot just al arrancar la camara torna a buidar-se, ara si que començo a pensar que millor m´hagués quedat a casa, que avui de btt no faré res de res. Tornem a inflar la roda i sembla que la cosa millora, ja que puc realitzar més metres que l´anterior cop, però finalment torna al mateix estat de presió, és a dir, vaig picant amb les pedres, no hi ha una altre sortida, haig de tornar al cotxe.

Encara que tingui més camares, encara que pugui trampejar els frens, encara que amb un radi la cosa no sigui molt traumática, s´han d´entendre els missatges de la vida, avui NO TOCA. I vet aquí, que avui és un dia trist, haig de renunciar a fer el recorregut amb els companys, sol, amb les orelles baixes, amb la cua ..... bé tampoc ens passem, que total per anar al ritme que portàvem ..... ei que ho dic per mi !!!, no per vosaltres companys, que de paciència en teniu a cabassos, així doncs MOLTES GRÀCIES PER AGUANTAR, I SERGI, LA PROXIMA VEGADA ANIRÀ MILLOR !!!