Tot i que aparentment, el barranc de la Hoz de Fago ( poble reconegut per tota la classe política, per anar a estiuejar) quedava molt aprop de Escarrilla, semblava que ens l´havien desplaçat una mica més enllà del que teniem previst, exactament a la terra de "nunca jamás".
Però sortosament, els kilometres realitzats, van quedar en l´oblit durant el descens, magnífiques formacions d´arc de toba , zones engorjades, saaaaaaaaaaaalts alts, aigua, vamos un FESTIVAL DE LO DEL BARRANQUISME !!!
A més, si considerem que feia molts anys que no es podia fer a l´Agost amb les condicions que el vàrem trobar,ens podem donar per satisfets. Ho hem d´agraïr a les tormentes de la setmana passada, que han deixat tots els barrancs de la zona d´ossau carregats d´aigua, plens d´arbres caiguts, esllavissades, factors que van fer que modifiquessim la idea inicial del Bitet.
En tot cas, aquest barranc també ha servit per saber que allà on hi ha un ràpel de 12, també hi possibilitats d´un salt potencial...., potencialment ADRENALÍNIC. Tot dependrá de la "talla" del saltador, ja que segons siguis XXL o M pots arribar abans o desprès a la fi del mateix. Jo personalment prefereixo arribar abans, per això d´escurçar el mal "rato".
Per cert, si algú pensaba que per a la pràctica del barranquisme És obligatori el neopré, bé..... que parli amb el Manel, que li fará una xerrada sobre noves tendències i possibilitats del cos humà, com diu la dita no es pot dir que és blat fins que no és al sac ........... QUE SALTI MANEL, QUE SALTI MANEL !!!!!!
Nota: La segona de les fotos no és meva, és del david sargantana, que a més d´escalar fa fotos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada