RAIDS DEL VENT 1.0

Diuen que "sarna con gusto no pica" i esclar si et diuen que t'has d´aixecar d´hora per anar a fer 96 km ... penses ... joder con la sarna !!! però ..... qui no estaria content de fer tal porrada de quilomètres amb els de sempre, per fluïr, per gaudir, per disfrutar ...... anem a  RAIDS DEL VENT

La idea va ser acceptada pel grup en el mateix moment que el Sr.Romà ( que té una categoria) va proposar de fer aquesta marxa a les seves contrades, amb l´excusa, vàrem preparar un finde de traca i mocador, cumple años feliç per a uns ( Iván cuarenton !!!!) , retrobaments per a altres, cultura, gastronomia, btt .... n'hi havia per a tots !!!!

Així doncs, llogada la casa a Lladurs, el divendres ja hi feiem nit, i el "homenajeado" sense olorarse res .... Dissabte al matí, ens aixequem d´hora i cap a Roses, punt de sortida de la pedalada. El desnivell no era excesiu ( 1000 mts) però els 96 km previstos feien pupita en el diodeno només de pensar-hi, ....... res, mai millor dit: a apretar el cul !!!!

A la organització ja ens coneixen, resulta que el Sr. Romà ha parlat "molt bé" de tots tres, i com anem fent "equipo" ,  total que semblem los tres mosquetores i dartanyan ( Romá a qui no saps quin és el teu papaer ?). Observem que no hi ha molts corredors, ja que es tracta de la primera edició, millor, així podrem fluïr tranquils, un parell d´explicacions, adrenalina i SORTIDA ..... ens queden 95,9 quilòmetres per endevant .....

El recorregut ens ha de portar cap a l´Albera, aigüamolls .....un racó que encara no haviem explorat de la zona, per tant es feia agradable conèixer món. La ruta acumulava el desnivell en la seva part intermitja, i realment va ser la zona més bónica del recorregut, amb algún que altre corriol, granit, sauló ..... un partge "digno de admirar". El grup sempre "unit" va disfrutar d'allò més, entre rialles, conyes, un festival !!!!!!!

Fins al final de la ruta no tenim cap incidència a nivell de mecànica, però el Sr. desbrossador, Sr. Romà, pensa que es millor fer una mita de neteja d´alguna de les pistes, i així li fot una bona liada a la seva ...ara sí Romà !!!! ...... NOVA SCOTT DE CARBONO DE 29", je , je quina estrena, 96 km by the face !!! ( i sense sortir a entrenar previament !!!) quin crack !!!!

Ja veiem el final de la jornada, estem a les pistes que que ens porten novament a Roses, aquí el vent fa acte de presència, d'aquí el nom de la pedalada, així que només en queda que anar fent "relleus" i treball en equipo, equipo? .... ultims metres i ZASCA es destapa la caixa de pandora, sort que com a bons "convidats" deixem que "l'amfitrió" gaudeixi del seu moment, flueixi,  ..... tots "sencers" arribem novament al càmping de Roses d´on haviem sortit fa ja unes cinc hores i mitja ..... ara toca, dutxa i bocata !!!!

Un dels objectius del finde aconseguits, al final 90 km al sac i ben lligats,  Ivan no sospita que demà Diumenge encara tindrá una bona sorpresa, ja que farem un dinar de tots plegats pel seu cumple, hi seràn tots els que ell vol que hi siguin, ( fa por veure com els "professionals" de la mentida juguen amb la informació, jo per no cagarla, parlo poc ( sorpresa !!!) i n`aprenc).

Ha estat una gran i llarga jornada, segur però que ens ha obert la porta a una altre dimensió, esperem que no sigui la DIMENSIÓ DESCONEGUDA !!!!

ROCAFORTTINA 2013 .... superació de reptes !!!

Doncs ja estem a la edició de la Rocaforttina del 2013 i ja en van un grapat !!! Aquest any però amb una gran novetat !! les noies s´han atrevit a donar la pedalada .... i aquest any també hi participarán. No està massa clar si farán la curta o la mitjana, i en l´ultim moment es decideixen per la mitjana ( 26 km amb 750 mts de desnivell)

Els nois com sempre ( si es que no ens perdem !!! com a la primera edició ...) farem la llarga de 42 km i 1200 mts de desnivell, ahi es ná !!!! però nosaltres ja sabem quin terreny ens espera per tant tenim molt de guanyat.

A la sortida ja ens adonem que aquesta cursa ha anat guanyant força participació, i com sempre més gent significa més problemes, ja no tenim aquells croissants de xocoalta, o la reixa de xocalata i el café calent .... a la sortida ja no ens podem col.locar en una zona còmode .... bé som conscients de l'esforç que suposa organitzar una cursa com aquesta, però caldrà que prenguin nota per millorar allò que aquest any no ha acabat de funcionar ( potser sortides per calaixos, potser demanar la talla del maillot ....) en tot cas, al botifarra i els cigrons, els millor de la contrada !!! i el recorregut d´aquest any ha estat d'allò més divertit.

 En tot cas però, a l´inici de la cursa les noies es queden darrera, no volen sorpreses, ni cues, etc. nosaltres intentarem anar una mica més endevant, però rapidament estem parats, en un tap que farà que alguna de les pujades inicials tinguem que posar el peu, però tranquilitat, tampoc hem vingut a fer record mondial. Ens anem estirant i decidim no parar al primer habituallament, per intentar posar una mica de terreny entre nosaltres i el pelotón, i tanmateix és una bona opció per no quedar-te tallat.

 Els ritmes són diferents i ens separem, avui cal buscar si els siropes, la dieta mediterrànea fa el seu efecte, per tant cadascú haurà de trobar el seu ritme ( harmonia entre pedalada i velocitat) per tant, els nois arribarem en dos grups, amb la satisfacció personal que cadascú ha estat al ritme que volia estar, gaudint de les baixades i les pujades, dels corriols, de tot una mica .... una trucada a les noies als voltants de les 12 ens fa saber que estàn pel quilòmetre 22 !!!! per tant els hi queda poca cosa, ens alegrem que així sigui, les anirem a esperar .....

Una hora desprès no han arribat, es disparen les alarmes, no es normal, ha passat quelcom i efectivament veiem que tenim una trucada perduda de la Salvi .... Africa ha trencat cadena, sort que ha estat a la ultima part del recorregut, però no pot pujar a la bici i han perdut molt de temps intentat reparar la mateixa, en tot cas anem a la seva recerca i pot acabar la cursa pujada a la bici amb "tracció animal" !!!!

Al final, tots  tenim botifarra !!! elles molt contentes per l'experiència, ells molt contents perquè elles estan molt contentes,  per tant tots feliços i joiosos de la jornada, ara només queda una cosa .... mirar la propera !!!!

Moltes felicitats a l'Africa i la Salvi, acabar amb un somriure a la cara desprès de la cursa que van fer ES DE SER BUENAS PERSONAS !!!! no defalliu en l´intent de superar els vostres reptes !!!

BUTINDEPENDENCIA !!!!!!

És 11 de setembre i tenim molta feina a fer !!! com es costum cal visitar el Cogulló de Can Torra, que diu la llegenda urbana que es tracta del centre de Catalunya ( com a tota llegenda no ens la podrem creure ..) però a l'Ivan i a mi, no ens interessa aquest dadla, ens interessa LA BOTIFARRA que "per la voluntat" et pots menjar al seu cim, acompañada d´un bon raig de vi de la terra.

Per tant avui, per variar la ruta que surt d'Esparreguera en fem una altre que surt d´Igualada, més curta però més intensa, ja que puja, baixa, busca corriols, dona voltes .... però a més a més té l'aventatge que com desprès hem d'anar a la Via Catalana ( i cal portar el ninots de cartró, les baques i no sé que més que diuen els de 13TV .....) doncs ja ens val la pena ... que sigui curta, però intensa.

Podríem dir que la primera meitat de la ruta és més pistera que una altre cosa, puja fins al molins de vent per anar a buscar un corriol que hi ha darrera seu, i enllaçar amb una bona pujada fins al Cogulló. A la Baixada inentat buscar el màxim de corriols possibles, però actualment els trobem força destrossats i cal parar atenció i fins posar el peu a terra, si volem estar vius per aquesta tarda. 

A més tenim la fortuna de que de baixada i passant per Castellfollit, ens trobem amb una parada del Forn de Cabrianes ( té fleca a Manresa) que avui ha montat parda, i nens ..... la coca de xocalta ( o potser diria més .... el xocolata amb al coca) desprès de la buti ....... em sembla que celebrarem durant molt temps l'11 de setembre al Cogulló  !!! BUTINDEPENDECIA PER A TOTS ELS CATALANS .... però fem cua, eh !!!!

En tot cas una ruta molt guapa, un dia que ens aguanta tot i el vent i el fred que passem al cim i que ens serveix per descobrir un dia més camins i corriols d´arreu......

Sóc feliç de descobrir Catalunya, estic orgullós del meu país ..... sóc Feliç de ser Català !!!!! 

MES ENLLÀ HI HA CAMÍ ....... i corriols !!!!

Avui ha estat la bona !!!! portava ja uns dies que volia anar a pedalejar per la Serra de L'Ataix ( que espero que no vulgui dir drecera en català antic !!!) ja que sempre que hi passo per Martorell , ja sigui cap a barcelona, tarragona, girona .... sempre li hi faig una ullada i penso ..... quines pujades, baixades, pistes, corriols ....... quin terreny d'aventura per la btt.

Buscant tracks, al final trobo un d´una duatló que es fa al juny, la DUATLÓ DEL DIABLE, amb un recorregut de btt per aquesta Serra d´uns 23 km, a més les piulades són de pujada forta, baixada per trialera, complerta, divertida,  ..... ondia, si això és el que busco!!!, per tant, descarrego track, la part d´Esparreguera a Martorell ja la posarem nosaltres de la nostra mà .... per tant ....finalment amb el Jordi avui teníem el dia i les hores, ja que hi tindríem que afegir els kilòmetres d'anada i tornada, però ens anirien molt bé per entrenar la rocaforttina 2013.

Preveient doncs que estarem un xic més de 4 hores, quedem a les 7:00 a Esparreguera, per anar cap a Abrera i Martorell. Camí relativament pla, per tant de fàcil pedalejar, a Martorell ens incorporem al track a la alçada del pont que creua el riu Anoia, a les piscines, i anem resseguint l'autopista per un nivell inferior fins a trobar el pas que sabíem que hauríem de localitzar per passar a l´altre banda. En aquest tram es fa força asfalt però ...... quién algo quiere .......

 

 

Un cop creuada l'autopista, ja agafem algun que altre corriol ara per pista, ara per corriol anem guanyant metres fins arribar al punt més alt d´avui, sobre els 400 mts, per tant és el tram que ens exigirà més físic ( i en algun dels corriols, també una mica d´equilibri) però el recorregut bé s´ho val, en algun moment fins i tot sembla que estiguem al Montseny.

Les baixades també són mooooooolt interessants, corrioleras algunes amb pedra, esquerdres, cal vigilar !!!!!, però tope disfrutones ( per repetir),  sort que en un dels trams que el gps ens fa parar bojos, un problema mecànic del jordi, i un parell de dubtes fa que ens poguem trobar amb uns ciclistes que ens indiquen que el tram que hem de fer, esta forà xungo, per tant millor fer un canvi d´itinerari per anar a parar al mateix punt on anem, així els seguim i DIANA !!!!   

De baixada a Martorell decidim que tornarem per Olesa i ens tocarà passar pel Pont del Diable, mira tú com la Duatló !!!!!!  però amb una gran sensació de que alguna tarda hi farem alguna que altre visita a un terreny que ens ha donat molt de joc i molt bones sensacions ...... 50 km,  uns 900 mts de desnivell i quatre hores i mitja més tard ... avui com ja sabíem, hem confirmat que més enllà de les nostres fronteres esparreguerines, hi ha camí ....... o corriols que segur que ens agrada més !!! ......com deia aquell "me encanta que los planes salgan bien" !!!!



FERESTEGA, SALVATGE, AUTÈNTICA ..... MONTSERRAT IS DIFFERNT !!!

Diumenge quedem Xavi, Julia, Eloi , Jose, Salvi i jo per anar a fer el descens del Clot de la Sajolida, ja que ara és possible realitzar el seu descens si es demana el permís corresponent ( permís del patronat de la muntanya de Monsterrat).

A més aprofitarem per realitzar també el descens del Torrent del Pont, canal equipada també per a ser remuntada amb cordes fixes.

Així, quedem a les 7:50 a casa per començar a caminar ales 8:00 ja que hem quedat amb l´Eloi i amic a la entrada del barranc a les 9:00, per tant cal sortirà de la Vinyanova ....viento en popa a toda vela !!!

Tenim una hora d'aproximació fins a la capçalera del barranc, però com "és d´hora" i el camí és a l'ombra, es va fent prou bé, i complim l´horari establert, així com també el compleix l'Eloi i el Jose, que han arribat uns minuts abans que nosaltres, desprès de les presentacions i retrobaments oportuns anem cap a la capçalera per equipar-nos i entrar al mateix.

Al principi hi ha petits ressalts que es poden desgrimpar, i més si el qui va devant és l´eloi ja que fins i tots els petits ràpels els desgrimpa, fins que arribem a algun que ja és una mica "exposat", per tant comencem amb petits ràpels que ens anem repartint per parelles.

Les instal·lacions són típiques montserratines, envellides, escasses ( 1 sola anella), per tant estem com sempre a la zona salvatge de Montserrat,  una zona que ha estat descoberta a base de material casolà, èpoques de descoberta i valor, molt de valor. Però tot i el material el seu descens és totalment factible.

La zona més bonica és la que empalma un seguit de ràpels de 12 a 20 metres, i que ens portarà fins a la part final de la Canal, tot un seguit de blocs de pedra que formen la estructura que s'anomena el pont i que és la part de barranc que realitzarem a continuació.



Hem fet el descens en unes tres hores, i ara encara ens queda el tram d'abaix que és força més curt i també amb ràpels més curts, molts d´ells preparats per ser remuntats de la mateixa manera salvatge que esta equipada la resta de Canal. 



El Torrent del Pont es pot baixar en menys d´una hora, ja que obligats podríem dir que hi ha tres ràpels. Les instal·lacions permeten instal·lar corda per rapelar, tot i que en alguna d'elles la corda fixar molesta un xic. En tot cas, també és un descens prou interessant si es combina amb la part superior de la Sajolida. Com era previsible en tot el matí no ens hem creuat amb ningú, ja sigui pel permís, pel racó on em realitzat l'activitat, un mica amagat, però prefereixo això a la multitud de la Ferrada d´ahir de Sant Feliu,  suposo que jo i la cabra que en un dels ràpels també ens ha vingut a veure..... és el que té la natura, allà no hi ha animals, tots hi van !!!!!

FERRO AMB GUST A ANXOVA

Dissabte tenim una de platja,.........nooooo!!!! tranquils que no estic malalt !!!!! i aquest blog no és de xiringuitos, tovalloles, cosos a la graella  !!!! .... ni ola, ola !!!

Tot i la meva al.lèrgia per la volta i volta de l´estiu a les sorres catalanes, avui toca pagar un petit preu per visitar la Ferrada de la Cala del Molí de Sant Feliu de Guíxols,  així aprofitarem i matarem dos pardals d'un tret, matí de sorra "para ellas"  (tot i que l'esnorquel lo peta para ellos ) i tarda de Ferrada "para tutti".

Ja havíem visitat aquesta ferrada ara fa uns anys, però al 2005 va ser tancada i ara, amb el suport de l'Ajutanment, l'equipador l'ha tornat a reobrir a tothom, bé a tothotm que porti el material obligatori, que n'hi ha que sembla que encara estiguin a la platja !!! sense casc, o casc de bici .... bé però esto es otro cantar.

La ferrada al ser la única d´Europa que està al mar, que no és díficil, que esta ben equipada, que té una gran popularitat,  i que és estiu  ...... suposo que us bé una paraula al cap oi? MASSIFICACIÓ !!! nosaltres optem per NO anar-hi al matí, ja que és estiu i cap de setmana, per tant ..... primer banyito i dinar, i desprès "ferro amb gust a anxova".

 

Poderm afirmar que la vàrem encertar prou, força, bé, diria que a tope !!!  ja que ens vàrem quedar entre 6 persones que anàven devant i dos o tres grups darrera, per tant a un ritme tranquil, prou per poder fer unes "poques fotos", res 250 o així ( el disc dur del meu ordinar tremola cada vegada que arribo a casa !!!!!), a més amb molt bona temperatura i brisa "marina".

Però si haguessim entrat una mica massa tard, també haguessim "pillat" ja que a la gent no és tonta i s'apunta al segon torn ( al matí hi havia gent que deixava la ferrada a l'escapatòria del primer tram de tanta gent que hi havia penjada !!!).

La ferrada té dos trams diferènciats, el primer es un flanqueig senzill amb 4 ponts, fàcils i que t'introdueixen a aquest món marí.

El segon tram és una mica extraplomat i vertical,  i et fa treballar més ( imatges), però és de dificultat mitjana, per tant si ja hem fet alguna que altre ferrada la pasarem sense problemes. Si és tracta de la primera que fem, doncs és la part amb més "sal" de tota la ferrada.

Nosaltres vàrem estar unes 2 hores per fer tota la via, i això que anàvem al ritme del grup de devant, fent fotos, bromes, ji ji, ja ja ..... però sense grups i per feina ....... segur que l´horari es retalla. 

Alguna pàgina t'indica que pots arribar a la ferrada caminant des de un parking que hi ha a l'altre banda del passeig (25 min.), nosaltres vàrem aparcar al mateix carrer que dona accés a la ferrada ( hi ha indicacions a la ultima cruïlla d'accés al carrer Sicilia), però bàsicament, s´hi arriba si anem pel passeig marítim en direcció al port ( abans d'arribar-hi, carrer de pujada de l'hotel Hipócrates), per a més informació a la oficina de tursime de Sant Feliu us entregaran un full amb tota la informació com aquest, full informatiu.

 Al final .... tot i la platja, el dia acava bé ........encara diria més, força bé, ja que tot i que calgui fer "sessió" de tarda de platja,  ..... sempre hi ha una bona roca d´on saltar, oi ? doncs aixó, qui no busca no salta !!!! ...... i no es diverteix !!!!!!

CAÇADORS DE CORRIOLS !!!!

Avui, desprès de descartar anar a Sitges amb el Jordi, hem decidit anar a la recerca de corriols propers ( i es que ens agraden mooooolt !!! ). Teníem pendents la zona de Vacarisses, així doncs busquem un track on parlen de corriols ben bonics a la zona i cap allà que hi anem . A les 7:30 quedo a Olesa, per aprofitar la fresca, i ens dirigim cap el Pla del Fideuer ( sort que ho fem ara, tot i que es pujada la temperatura acompanya). Com això ens ho coneixem no hi ha problema, un cop creuada la carretera de Monistrol-Terrassa anem tirant de track, vigilant de no saltar-nos cap corriol !!!!! La veritat es que es fa força asfalt i tinc la sensació que anem efectivament a la recerca de les pistes que donen accés als mateixos, però que hi són de forma aïllada..... bé, és el preu que cal pagar !!! En tot cas ens ho passem força bé anant per llocs nous i encara per descobrir.

 Un cop a Monistrol i desprès de fer un mos ( avui com sempre hi ha gana), modifiquem el track que portem i afegim el corriol que hi ha de l´aeri de Montserrat  a Can Tobella, ja que encara jo no hi havia passat, per tant .....  al migdia ja estem a Olesa satisfets de la feina, i portem uns quants "trofeus" , i com a mi encara em queda pujar a casa, i com el dia és de "cacera", pujo per un nou camí/corriol que encara no coneixia ( i que bé es podia dir el de la figuera, sort que portem casc !!!! ja que si no vigiles, .......zasca !!!! no es pot ser tan gran !!!!) en tot cas arribo encara més satisfet, ja que al costat de casa encara hi ha corriols per conèixer, i sembla que encara n´hi ha més !!!!! esperem no perdre l'olfacte dels CAÇADORS DE CORRIOLS !!!! 



Característiques:

- Distància aprox. 50 km ( Olesa)

- Desnivell aprox.  1100 mts

- Horari aprox: 4h

- Dificultat: Moderada

- Descripció: 30 % Corriols, 45 % pista i 25% asfalt.