diumenge, 27 de desembre del 2009

"ESPALDAS MOJADAS"

Nomès hi ha una explicació, i les nostres dones ho saben: ESTEM MALALTS !!!!
Ha plogut, fa fred, és St. Esteve, i hem anat a dormir tard. Són les 8:00 del matí, i avui el Juanma i el Txiqui, volen que treiem "el higadillo", vaja ...... ESTEM MALALTS.
Abans de sortir ho tenim força clar, avui ens mullem !!!
Avui el dia promet emocions fortes, ja que les pistes tindràn fang, i com que volem estar a casa "d´una peça", farem un ruta curta, però exigent. Primer anirem direcció al Turó de la Gronya - Puig Ventòs, tot passant per les Ribes Blaves i el Coll d´Oriol, on disfrutarem d´una panoràmica de Montserrat magnífica.
Però com diu la primera llei de la btt: No importa la direcció que agafi, sempre serà pujada i amb el vent en contra. Doncs efectivament, tot seguit agafem cap al pla del Fideuer, que es en "franca" pujada !!!!
En aquest punt, jo encara completaria més la primer llei : i si plou el primer que es mullarà serà el cul i l´esquena !!! Efectivament, comença a ploure minsament, i això fa que esquena i cul comencin a tenir una temperatura "agradable".

Però el millor encara ha d´arribar, com que no en teniem prou amb la pujada, amb la pluja, ... quan arriba el moment de la baixada, ens trobem amb la pista plena de fang , i algú del grup va cridant " semblo Rossi, ara sé que se sent !!!!! ( de lo creuada que porta la bici !!!!)", és a dir, "cuidadorrrrr" que me la pego !!!!!!

Avui finalitzarem la ruta a l´Ermita de St. Pere desprès d´una pujada "juganera" que ens fa treure la llengua, però que "s´ha deixat fer".

I com qui no vol la cosa hem fet 26 km, i ara toca "rockanrolear" en l´autorentat d´Olesa, ja que les bicis semblen un record d´allò que a primera hora del matí semblaven una "màquina de rodar". I com deia aquell: la neteja de la teva bici és directament proporcional a la quantitat de fang que trobaràs al llarg del camí !!

diumenge, 20 de desembre del 2009

ESCALATI DE LA ROQUI ?

Efectivament, feia ja molts dies que volia portar a la mestressa a això de pujar parets, i com que al Ivàn, ja li està bé tot el que sigui aventura, doncs ja tenim cordada.
La intenció és iniciar-los en vies de varis llargs, de forma que disfrutin
( per tant que no peteixin) i que la experiència sigui bona ( per tant, per repetir !!!!). Hi han tantes opcions a Montserrat però... al final un racó conegut, el Clot de la Mònica, ja que, queda a 30 minuts del cotxe, és cara Sud, no està molt amunt i té unes panoràmiques excel.lents!!!
Doncs diumenge, a les 11:15 ( abans fa massa fred), sortim del cotxe direcció al peu de la via. Els companys de cordada no paren de mirar cap amunt ( no saben que després s'hi passaran així tota l'estona !!!), no creuen possible que puguin pujar per allà on els hi mostro. Però com sempre tot es començar. La dinàmica es senzilla, jo vaig primer, la Salvi segona i el Ivàn, l´últim, recollint tot allò que s'hagi deixat a la paret. El dia és bo, però bufa força vent i si bé a les reunions inferiors no es nota tant, a les superiors hi bufa de valent.
Muntem 4 reunions segons el croquis que portem. La primera és a uns 20 mts del terra, i la necessito per vigilar que la "nova força" vagi amb calma ( és tal el nerviosisme, que la Salvi esgarrapa els mitjons al posar-se els gats !!!! vaja qualitat la del Sr. Quechua !!!). La segona és també molt aprop, 20 mts aprox., però per facilitar la feina faig un flanqueig pensant en els que em segueixen. La R3 es troba a uns 40 mts i

és el tros on més em diverteixo, sobretot a la sortida ( també és el tros on "los perseguidores" més pateixen, les coses de la vida!!!).
Finalment la R4 queda a uns 20 metres.
Per baixar... per la mateixa via,muntem dos ràpels , tot i que el vent ens ho complica una mica, finalment arribem al terra, on algú comenta que ens hi hauríem de fer un parell de petons ( recordant al Papi di Romi !!!!).
Una cosa però, ha quedat contrastada, és la primera ........ de moltes altres que vindran!!!

TURÓ DE L´AVELLANA, SUBZERO

El missatge del company ho deia tot: Massa fred x mi amb btt i poc equip x l´época. A disfrutar !! desprès que li hagués enviat l´oferiment de venir el dissabte a fer un "descobriment" amb btt.
Però com que de valents el cementiri està ple, el Jordi, l´Iván i jo ens calcem els calçotets llargs, i apa a abrigar-se que fa un fred que "mosega".
Avui la sortida serà tota amb mapa ( je, je quin show !!), sabem que sortim del Bruc de baix ( spandeck), sabem que volem passar per unes "antenes" i també pel Turó de l´Avellana, i per últim, que volem tornar al mateixa punt de sortida, bé ....... si és possible !!!, en cas contrari ja li hem preguntat un parell de vegades a l´Iván si porta les claus de casa ( ell viu a Igualada).

Al llarg del camí passem per zones fredes ( em comenta el Jordi que una part li diuen LA NEVERA !!! ..... no fotis, no ho havia notat !!!!) de pujades i de baixades ( el recorregut d´avui és força trenca-cames), però sembla que la orientació que portem es bona i ondia !!! passem per una antena (bien !!), i també arribem al Turó de l´Avellana ( bien !!, bien !!), característic pel vèrtex geodèsic que hi ha, i que serveix de seient a les Tres Maries.
Sembla que la persona responsable del "guiatge" ho ha fa mooolt bé, eh Jordi i Ivàn? ( qui digui el contrari ja sap que li toca ...... mapa i brúixola !!!)
Doncs aquí com diu aquell, parada i fonda, a treure les barretes energètiques d´embotit !!!!

Desprès de l´aport energètic, estudiem el retorn, i la pista en clar descens ( ho reitero pels companys de sortida: en clar descens !!!) ens portarà a Ca n´Aguilera. ( tot va com una seda, penso interiorment).
I vet aquí, resulta que segons el mapa a la sortida de l´esmentada urbanització hi ha una pista que ens ha de portar cap a la Serra del Ginebre ( sensa "a" final !!!) , resulta que un cop localitzada, "sorpresivamente" ...... aquesta pista va a parar a un corriol ( aixó no toca!! penso), i aquest corriol a un camp ( ja hi som !!), per tant ja tenim el famós CAMP A TRAVÉS !! "original BTT", i ??, finalment no hem arribat a la pista que tocava ? ( desprès de carretejar la bici "una miqueta", vale !! ) però??, qui no ha carretejat la bici a l´esquena en les sortides de descoberta ??? ( Manel que ens ho preguntin a nosaltres preparant el Raid de Pujalt !!! t´enrecordes ??). Doncs ja està, tots a callar i a pedalar novament ( ai aquests "biciclistes" poc aventurers !!).
Ens reubiquem ( Jordi i Ivàn: Anar a buscar la cruïlla respresentada al mapa, és reorientarse, encara que no sigui en el sentit de la nostra marxa ), i un cop confirmada la nostra posició, ens dirigim a Can Pujol de la Muntanya ( serà en honor al nostre "expresident"?). Total, desprès d´observar que en el mapa no hi ha representada "amb exactitud" la zona per on "rodem", s´ha de treure "l´olfacte", i esclar !!! entrem en un terreny de "sensacions" ( com m´agrada això !!) i que hi ha gent que no entén !!!, ..... al final "l´olfacte" em diu que no anem bé, em de recular.
Ooooohhhhhhh, mare de Déu, ara sí que no té preu la troballa que fem ( veieu que sóc de generós !!!!) resulta que anem a la última cruïlla que havíem passat i ens hi llancem ( per això de les sensacions) i TROBEM EL DRAGON KAN !!!, una pista de baixada amb peraltes, roderes, forats ( o pous), bé, el nom crec que ho diu tot.
PA HABERNOS MATAO !!! que diria un que jo em sé, un cop som al fons de La Costa dels Matamatxos, que és així com és diu el que em baixat, tenim camí fàcil, ens dirigim sempre direcció Montserrat i desprès de la última pujada, ja hi sóm, tornem a veure els cotxes.

Total, 27 km. en 4 hores de ruta, però esclar, entre les pujades i baixades, i la orientació, podem estar prou contents, bé jo com mínim ho estic, encara que .....una visita al "Toro" encara la podíem fer ......... no companys?

dijous, 10 de desembre del 2009

CADA OLLER LLOA LES SEVES OLLES !!! .....

"El alpinista es aquél que conduce su cuerpo allá con lo que un día sus ojos soñaron." Gaston Rébuffat

Tota la setmana que portem mirant la meteo, aquí, allà, hem variat d´objectiu tres, quatre, prou !!!...... al final ens hem de guiar per allò que ens mou, la passió i allò que un dia ens va captivar, allò que els nostres ulls van veure i que roman a dins del nostre cervell i torna, i torna, periodicament quan menys t´ho esperes, i vet aquí la solució: l´Olla de Núria.
Que la meteo no es molt bona, que no és l´estiu, que portem molt pes, que ....... I QUÉ, aquest any més que d´altres toca patir fred, i carregar pes, i riure i ser optimistes !!!!

Doncs som-hi, peus al camí !!! La "nostra" Olla comença a Fontalba, per començar pel cim més alt de la mateixa, el Puigmal. El dia és una mica ensopit, i a més a més observem que aquella catifa blanca que ja hauria de cobrir totes les nostres muntanyes ha estat "arrencada" literalment per les ventades que ha fet, ja que en trobem per aquí i per allà de forma discontinua.

Tot i això, el dia ens monstra darrera nostra un mar de núvols que deixa aparèixer a la llunyania el Montseny, St. Llorenç del Munt i Serra de l´Obac, "Ca la Montse" .... bé, llocs on la nostra vista hi diposita nous somnis per dies futursDeixem el somnis per un altre moment i estiguem per la feina...com sempre diu el Manel !!!
Arribem al Puigmal, el cim de més alçada que els nostres peus xafaran aquests dies. Al cim però i des del cel, ens vigila el Trencalós...potser en te gana??? Nosaltres també!!!!!!!!!!
Com si de "Algo pasa con Mary" es tractés, podem veure com el gel adopta formes sorprenents, vet aquí el que s'aconsegueix amb baixes temperatures i el vent...Com ho aconseguia la Cameron Diaz a la peli ???

I ja amb la panxa plena, i amb més forces que abans, comencem la baixada, per cert, força glaçada. On són els grampons??? A la motxilla!!! No podien estar sinó en un altre lloc. Mira, que hi ha uns quants nois del grup que són tossuts i insisteixen en que es baixa molt bé!!!
I vinga, comença la ronda de petons i abraçades per celebrar un seguit de cims ( eh! que corri l'aire !!!).
Durant tots aquests dies, més que cansats per la motxilla o pel desnivell acumulat, ho estarem per la quantita d´abraçades, petons, valls, que haurem de celebrar cada cop que trepitjem un nou cim, i com que en queden pocs !!!!! En definitiva, que semblem els "teletubies" tanta abraçada.
El dia però arriba a la seva fi, algú entre la foscor va recordant que hem d´arribar a la barraca de noufonts, però el grup en silenci ho sap..., haurem d´acampar abans d´arribar al Finestrelles, ja que la Tª baixa rapidament, i encara que portem frontal ( element bàsic a qualsevol motxilla dels membres de l´EGAN, no sé xq serà ?) la progressió es fa feixiga i lenta.
Doncs com si de cargols es tractès, amb la casa al damunt, trobem un racó on poder establir el nostre campament catalanoaragonès, en parella de dos ( clar en parella de 3 no podría ser, veritat?) i apa, "cada obeja con su ... pastor",el ramat es recull en més ràpidament. Els cuiners es posen mà als fogons i a preparar el sopar del dia, que ja toca endur-se quelcom calent al cos ( no Ivàn, no pienses en lo de siempre !!!).

El dia va marxar a dormir entre núvols, i entre núvols i vent s´aixeca en el nou dia, però no tenim altre feina que anar trepitjant els cims que ens queden per devant, i vinga a fer fotos ( 700 en total !!!! al llarg de tota la volta) i vinga abraçades i petons ( tenim els llavis tallats i els braços malmessos de tant d´esforç !!!)
Avui el vent bufa de valent, i en els cims és no més es nota, en el de´Eina ens mou com si fossim titelles, o robocops a punt de tenir una parada de la CPU, sort que els pals ens estabilitzen, xq la imatge des de fora es força graciosa, chiquito, chiquito, no puedorrr, no puedorrr !!!
I finalment arrivem a la Caban de Noufonts, que bé que podrem menjar a dins !!!!!!! ..... sí, sí, això és el que esperàvem però....... qui s´ha deixat la porta oberta ??, doncs efectivamet, tenim tota la cabana plena de neu, per tant a seguir passant fred a fora i a menjar amb les manoples !!!!

Però l´horari que portem, i el dia que tenim, segurament l´objectiu d´avui sigui anar a la barraca de tirapits, fent els cims que tenim fins aleshores. Així trepitjem el noucreus i la fossa del Gegant, pics ja coneguts per altres aventures anteriors ( quins grans records quan encara hi havia neu al pirineu !!!!!) i els cims de la Vaca i el puig de Tirapits seràn els últims del dia.



El dia ha estat llarg i la llum marxa horitzó enllà, una ullada enrrera, fa que ens adonem que ens havíem passat el camí d´accès a la barraca, i serà en aquest tram de descens que ens haurem de calçar els grampons, xq per això els portem veritat ? o nomès es per entrenar amb pes ? .... Dons no es parli més, grampons als peus !!!!

Un cop a la barraca tenim feina llarga, sembla ser que en aquest barri és normal deixar la porta oberta, i igual que en el cas anterior, en aquesta barraca també hi trobem neu a "cabassos". Ens toca doncs "paellejar" la neu ( utilitzo aquest mot ja que sort que hi havia una paella de grans dimensions que va permetre una bona dinàmica "llevaneus" del grup, eh noies ???)

Al final tenim convidats d´ultima hora, un parell de nois que voltaven per la zona, per tant 8 eran 8 a dormir a la barraca, més calents estarem.

Ens aixequem, esmorzem i recollim, l´objectiu és finalitzar l´olla, per tant hem de fer camí enrrera, ja que hem de tornar a la Fossa del Gegant per anar a buscar la Carena que passa pel Cim de les Arques, Rocs Blancs, Fontnegra, Coma del Clot i Torreneules, l´ultim cim de la nostra Olla.
Quina sort tenim !!!! el dia és igual de bó que l´anterior ..... és a dir vent, boira i núvols, je, je com es nota que estem entrenant, segur que l´ultim dia sortirà un sol que farà petar les pedres !!!!
Per variar una mica les celebracions "cimeres" algú ha decidit que podriem realitzar una de "bailes regionales" i així que a la Fossa encetem aquesta nova especialitat , amb una sardana que les femines acullen amb escepticisme

Carena enllà, encarem tenim feina, fins a 5 cims ens esperen, gràcies que amb el mapa "turístic" del Manel tenim molt clar on queda cadascún d´ells.
Desprpès de trepitjar "3" vegades el Fontnegra, Manel ho tenim clar això, doncs arrivarem a la Collada de Torreneules, entre nevades, i ventades per tant la finalització del nostre objectiu queda ja molt aprop.
A la Collada, hi ha una "estampida" i tots amunt a buscar la "gloria", ja que interioment sabem que ni avui ni demà trepitjarem cap cim més ( desprès de 18 cims en aquests dies, trobo que és suficient), aquí doncs finalitzarà la nostra Olla. Però encara queda un tema pendent, que fem anem al Refugi de Coma de Vaca o tornem a Fontalba ? el dubte es planteja ja que la Salvi ha de treballar a l´endemà, de nit a més a més, per tant per votació decidim baixar a Núria i d´aquí dirigir-nos a Fontalba.
Encara no hem dinat, i aprofitarem a l´Alberg de Núria per fer un mos, la rebuda no pot ser més bona, ja que ens reben amb la bandera en el punt alt del màstil, ja sabien que veniem doncs !!!!!!



Es tard, es fa fosc i a Núria ens farem la última de les fotos de la sortida d´aquests dies, encara ens queda un tros fins a Fontalba, 1:15 diuen els cartells, un xic més diu el nostre pensament.
Avui hem fet realitat un d´aquests somnis, i els somnis tenen la gran virtud que un cop realitzats es transformen en records, records que per sempre més quedaran amb nosaltres i que seràn font d´inspiració per a altres somnis, que de ben segur en tindrem, .......veritat Cotiella ?