dissabte, 23 de juliol del 2011

" TE DEBO UNA"

Avui dissabte fem una escalada "express", d´aquelles que tenen horari "fixat" ( tot i que sabem que això no es fàcil !!!!) En tot cas utilitzarem els mitjans que l´homosapiens ha introdiït a la natura per arribar a peu de la gorra frígia el més ràpid possible.

Inicialment la via que voliem realitzar JP i jo era la Badalona, però tot xerrant de camí a "la roca" ens decidim per la del Carles ( ressenya extreta d'escalatroncs) per allò "d'innovar" a l'últim moment ( típic en les nostres persones).

La via és molt clara, ja que les seves xapes són de color verd, i per tant l'escalada es produeix de forma "fluïda" i gratificant, passant entre "camps de patates" la roca et va oferint "presa" en cada instant ( la ressenya d´escalatroncs fa honor a la via), per tant tot i que hi ha una cordada que entra darrera nostra, no tenim cap problema per gaudir de la mateixa.

El pas més compromés es troba a la L3, un muret de V amb molt bon canto, però que si no et coloques molt bé ( no parlem de drogues) et fa fer "la moto", però si mirem bé peus, podem chapar de forma segura i "alliberadora". Així doncs, desprès de ser valents, només ens toca arribar a la creu de la gorra, on ens espera l´entrepà merescut amb bona companyia.

Feia molt temps que buscava realitzar una via per aquesta part de la gorra, i ves per on quan la faig, la persona que em permet realitzarla em diu que em deu una, per fer realitat que siguem a la creu de la gorra, plegats tots dos ...... vols dir que no va al revès això ? que sóc jo qui us deu no una !!!, sinó moltes !!! jo us dec una a tots aquells que m'acompanyeu amb la meva ( vostra) malaltia. Molts agraïments ( moltes vegades no mostrats) que em permeten fer "llibertat" pels puestos, fer "superació ", fer "felicitat" amb l'únic preu de l´amistat i del gaudiment conjunt ( i és gratiissssss !!!!!) Per tant, us dic a tots els que en un moment o altre em compartit amb mi moments ja "inolvidables" US DEC UNA !!!!! ( com deia, guardiola nostre senyor !!!!) gràcies per compartir amb mi, allò que ningú altre tornarà a viure mai més, ja que els moments s´esvaixen i no hi podem fer res ..... per això són màgics i inolvidables, per això US DEC UNA !!!

I com algú var dir una vegada: No és valent qui no té por, sinó el que té voluntat de vèncer-la !!!

dilluns, 18 de juliol del 2011

NO VEO NÁ !!!!!

(veure fotos organització - clickar foto -)


Com si fos ahir, encara estàvem a Moscú que l´Elvira llença la primera pedra: PEDALADA NOCTURNA A ESPARREGUERA, 16 de Juliol, i esclar no ens podem estar de participar-hi, per allò de provar-ho tot. Formar els equips és una mica "foxón", però al final participem amb els nostres frontals, els nostres "al.lògens", les màquines com si fossin l´enterprise ..... tot "tre bien".


La Cursa consisteix en passar per un punts de control, als quals s´arriba amb un roadbook ( una cosa així com un llibre de ruta que et diu on girar i per on anar, amb kilometres, etc.) de forma que cada cop que arribes a un punt de pas, et donen el següent tram a fer. Tot això es fa a les fosques, per això, i tenint previsió del que passaria, el nostre equip l´anomenem NO VEO NÁ !!! tot un clam al que seria la nostra "andadura" per pistes i corriols esparraguerins.


Total que passades les 22:00 arranquem la nostra "cursa", i com no podia ser d´una altre manera..... anem a muerte !!! ( l´adrenalina de les competicions) tant !!! que porto el llibre de ruta que m´han donat, a la mà fet un ganyip ( i resulta que porto, portamapes "vàlgame la redundància"!!!!), però tenir a algú devant fa que el volguis atrapar ( sabeu de que parlo veritat ?). A les primeres cruïlles tot és aglomeració de gent, fins que encara no som al kilòmetre 5 que ja tenim els primers problemes tècnics, l´Ivàn s´ha quedat a les fosques ( i no es que no pagui el rebut de la llum !!!) és que el seu al.lògen s´ha mogut i enfoca a la constel.lació d´andromeda .... és a dir, que no ve ná !!!!!
Així doncs, tranquilitat i a reparar el focus ( que tranquilitat, ni tranquilitat, quita de ahí , unes brides, unes coses INTENTA DE ARRANCARLO IVÁN , INTENTA DE ARRANCARLO POR DIOS !!!! ........ coses de l´adrenalina que deiem) al final reparem l´averia i sortim cap el que seria la primera pujada "interessant", i ZASCA !!!! ja tenim la suada garantida ( els d´esparreguera sabem que es gasta a la vinyavella, oi?), doncs amb el grup calent ( i un servidor que anava mes revolucionat que la moto del Rossi en plena recta !!!!) anem a la recerca del primer control.
Passat aquest, ja agafem el nostre ritme de "crucero", ara ja tenim clar com funcionarem ( el sergi ilumina a tots els corredors i els altres no ens perdem ...renoi quin flash!!!!) bé, anirem tirant "a ritmo" i en cadascuna de les cruïlles agruparem al grup. A més ens hem fet lloc entre els equips i ja no anem tant agobiats. Ja sense preses a la sortida del Bruc, la orientació fa fallida momentaneament ( degut a l´excés d´ingesta de sindria que va alterar el meu "compass") però detectat l´error i solucionat, enfilem cap a Can Jorba, tot devallant per trialeres que gràcies a ser de nit, algú baixa de forma "sorpresiva" , i cadascú al seu estil ( que com deien ... no he caigut que m´he tirat !!!!!) i sense cap altre problema ens deixem portar per la gravetat i la velocitat per terreny conegut cap a Esparreguera on ens esperen les botifarres.

Desprès doncs dels 32 km a lo "vampiro", només toca anar a casa, una bona dutxa i a dormir .... bé un gelat i un gintonic tampoc van malament per arrodonir la nit, veritat ? ...... total a les 2:00 la joventud encara aguantem !!!!!!! ....... i ara que toca provar ? una cursa marxa enrera potser ?

diumenge, 10 de juliol del 2011

TRILOGIA BLAVA

Abans de marxar a l´Elbrus, i en un més dels dies d´entrenament, tot fent el camí dels Francesos (pujant cap al Montgròs), vàrem decidir, 3 intrepidos "forajidos", que pujariem la Cajoleta, el Montgròs i La Salamandra, per la seva "plasticitat" visual.

Resulta que si enllaces totes les cares Sud d´aquestes vies en el dia, en resulten 290 mts d'escalada d'un grau moooolt assequible, PERÒ a més a més, tenen una estètica a "ull d´ocell" d'allò més bonica i captivadora. Per tant no teniem dubtes, a la primera oportunitat, a l'ATAQUERRR !!!!

Arriba el dia, dissabte a les 8:30 comencem la marxa, ja que l´indret es d´aquells apartats de les multituds ( TOMA PREMIO !!!) triguem aprop d´una hora en arribar a la primera via. Intentarem fer el màxim de tirades llargues per minimitzar les reunions ( que com a les feines només serveixen per perdre temps !!). Així arribem a la primera chapa de la primera via a peu ( linea blava), objectiu La Cajoleta.

La Cajoleta té en el nostre 2on llarg el tram més bonic, un flanqueig aeri que et fa sentir ocell ( o sarganta ben arrapada a la pedra !!!!!), finalitzada la via, la enllacem amb la base del montgrós (desprès de realitzar un ràpel i caminar amb "goteres al casc"). En aquest tram el "astro rei" ens castiga de valent, així toca arribar ràpid a la via, ja que aquesta va a l'ombra !!!!
Comencem l´escalada desprès de la "dutxa". Aquesta línea és molt senzilla i tumbada, llástima, amb més temps potser haguessim trobat una línea més "newtoniana" ( per allò de la gravetat), però no sabíem com aniríem d'horari, per tant ...... això ara no toca !!
Total que ja som al cim del Montgròs !!! anem molt bé d'horari, per tant treiem els bocadills per fer una aportació energètica ( que la gana apreta !!!), a més a més d'unes cocacoles negres.

Aprofitem la parada, per observar l´agulla de La Salmandra, els últims 100 metres d'escalada que ens resten. Totes aquests vies tenen la característica de que estan equipades amb parabolts pintants de color blau ( vies blaves) i en principi la seva localització es força "senzilla".

Tot i això, no encertem exactament l´entrada a la via ( ja que les fotos que teniem via ens fan errar l´entrada - la correcte és la línea verda i no pas les blaves que són les que vàrem realitzar nosaltres), per tant perdem aquí una mica de temps ( i las gafas del cerca, veritat Ivan?).

Un cop solucionats els problemes de l´entrada i per tal d´evitar una "R" intermitja, fem una mica "d'escalada EGAN", fins localitzar la primera chapa, i això permet fer la via en un parell de tirades, i ja hi som, La Salamandra, amb una panoràmica absoluta i total del que ens envolta, magnífic punt per sentirse petit i insignificant.
Aixi doncs, els "tres pitufos", ( per això de les vies blaves ) estem d´allò més contents i feliços, ara només toca baixar i fer uns refrigeris en forma de beguda merescuda, que aportaran encara més grandiositat al dia d´avui, total en 8 hores hi ha algú que trobi quelcom millor a fer ?

Nosaltres no !!!!!, bé ........ si haguessim afegit baixar el joc de l´oca ????? ....... però com diu la dita "la avaricia rompe el saco !!!!" ......

dilluns, 4 de juliol del 2011

SUANT DE VALENTS

Diumenge hem d´aconseguir que uns i altres estiguem contents, unes per anar a la platja, altres per anar a escalar. Trobem un punt intermig a la Facu, Canyelles, ja que pel matí hi podem estar ( tot i que no a l´ombra precissament) i desprès de dinar, podrem anar a relaxar els nostres cosos al mar ..... sona bé, veritat?

Totes les vies al sector esquerre són asequibles i de força longitud, 30 mts. aprox.

Comencem per muntar un IV, Angie, per tal de que tothom tingui bones sensacions.



Mentres les noies repeteixen la via en tope rope, els nois, muntem un V al costat ( més que res per vigilara les noies !!!!), Montserrat Bardi es diu, ja ens agrada més aquest grau, ja que s´ha de "suar" un xic més.

Les noies demanen més roca, i els hi muntem un altre IV, Lourdes ( així no pensen en la platja !!!!).


Aprofitem que les noies estan a la roca calenta ( per la temperatura més que res) per ficar-nos aquest cop a la Via Cesca, un V+ molt gratificant, ja que combina moviments i longitud, aixi doncs és la via que disfrutem més del dia.



La calor i la gana ja no es poden "amagar" per més temps, però encara tenim uns minuts per aprofitar i acabem pujant Tati Conill, un V+ que té la seva part més complicada just al principi de la via, per tant, en un tres i no res, recollim trastos i ....... a comerrrrrrr!!!!!



Són les cinc i podem complir la segona part del contracte, estem a la platja desprès de dinar, així podrem remullar els nostres cosos "suats" i "atletics" en el mar mediterrani i aconseguir una migdia uns, i unes lectures altres dignes d´un rei ..... si al final qui no es feliç es perqué no troba "l´equilibri", oi ?

divendres, 1 de juliol del 2011

TORNADA A LES TRINXERES !!!!

Doncs ja som aquí, en un tres i no res, visita a les Russies, visita a l'Elbruz, i "aquí no ha passao nada!!", 15 dies de "treball" i cap a casa que falta gent !!!
El passat dissabte a les 23:00 arribavem al Prat, satisfets de la feina feta. Toca descans merescut PERÒ, tampoc ens passesim que el cos s´acostuma i això no pot ser bó.

Per tant dimecres, tornada a "la roqui de la escalatti", per estirar els braços ..... toca sector nou (sector animal) amb la gent d'Esparreguera, entessos de la matèria.
I per començar, Mofeta Pudenta un 5b prou assequible, no fos cas que comencessim amb caquetes ......

Avui a més s´ha d´anar per feina, ja que toca reunió a la nit, per tant pim-pam fuego !!!! Joan i Glòria van a continuació, ja que formem "equipo", la Cristina i el Xavi han començat més "punkies" i ja van directes a vies més "dures".

Tot seguit, Toixó panxut, un 5b semblant a l'anterior però més fi de peus.

Mentres el Xavi i la Cristina ja porten un parell de 6a, nosaltres fem Papallona Assessina un 6a que només té un pas "complicat" però que es pot resoldre prou "elegantment".


I jo per avui ja en tinc prou, no obstant el grup continua fent "pedra" i completa la resta de 6a de la placa, rappenat invertit, eriço punxegut ...... bé en definitiva un sector prou "animal"