dilluns, 28 de setembre del 2009

FERRATAS A GUARA ??

Donc efectivament aquesta podria ser la pregunta, ja que habitualment sempre que parlem de la Sierra de Guara es per referir-nos als seus barrancs ( i segurament seguirá així per molt temps !!!)
La elecció va ser la Ferrada de l´Espolón de la Virgen, ja que semblava l´opció més esportiva de la Serra.
La seva entrada està just desprès de la font que hi ha al Mascún, allà on s´oberserva perfectament el Dofí característic.
La Ferrada nomès té un petit incovenient, que és massa curta, ja que l´itinerari s´ho val, però li falten 200/300 mts de longitud.
Tot i això, es una activitat perfecte per completar dia.

La Ferrada va sempre buscant la verticalitat i apropar-nos al vuit, i amb l´entorn que l´envolta té molt de guanyat, a més tenim l´opció de combinar-la amb el Barranc de la Virgen.

La Ferrada té un desnivell de 120 mts i 250 de longitud, i és de dificultat 2 ( en una escala de 3 ), tot i que ens indiquen que el seu temps de realització és de 2 hores, realment amb 40 minuts ( amb menys segons el grup) has fet tot el tram esportiu.
Com en el cas del dissabte, dins el grup tenim un iniciat, però sembla que és un cap de setmana de sensacions pel Marc i ja li pots donar un barranc, una ferrada o un cigaló de bayles que ell "allà que si llença", chaval ves demanant el carnet de Soci !!!!!
I tal com teniem previst el descens el fem pel Barranc de la Virgen, el seu tram final, barranc que consta de tres ràpels , el més alt de 12 mts. també el més bónic ( tot i que és pot fraccionar).

Així doncs, aquesta serà la ultima activitat del finde ....... bé, també es pot considerar "activitat" menjar-se un bon CHULETÓN, o qué !!!!!!

"LOS DE LO BARRANQUISME"

Ara fa gairabé un any estavem a l´Himalàia, intentant el Cho-Oyu, i per celebrar que encara continuem tots junts vàrem decidir anar a guara, "los de lo barranquisme" i "los que encara no ho són".
En tot cas , para gustos colores ( que diuen), el dissabte al matí i desprès d´un bon sopar el divendres anem direcció a Guara, i per no perdre la costum, ens entaulem per agafar forces per les activitats a realitzar ( uns a caminar i els altres a "barranquejar")


El grup barranquista, té dues noves incorporacions, dos iniciats a aquesta disciplina, i com a primer tast, els hi oferim EL FORMIGA, que com tothom diu, "té una mica de tot", aigua, salts, tobogans, sifons, ràpels i tot en la mesura justa.

Fins i tot té una aproximació d´allò més bonica, ja que comences per camps d´horta i finalitzes amb un passamà aèri ( com si d´una ferrata es tractès). Tot això desprès de passar per la Cova de la Polvorosa, que els pastors utilitzàven per guardar-hi les bèsties.

Hem calculat l´horari ( 14:oo) per intentar no trobar cap grup per devant ni per darrera, ja que volem que l´experiència sigui "RADICAL"
I sembla que els càlculs han estat els correctes ja que anem baixant el barranc, i no ensopeguem amb cap grup ( tot i que els anem escoltant).
D´aquesta manera, ens dona temps a anar jugant amb el barranc, i entrem per tots els forats que anem localitzant, a més dins el grup hi ha dos "tapaforats" que hi tenen la mà trencada en aixó de passar-hi.
Al final de l´activitat, hem d´introduir tot el material que hem utilitzat de forma ordenada i accesible, tal i com mostra la foto ( per a futurs barranquistes !!)
I ja nomès ens queda anar cap a Alquezar, ja que hi tenim els llits i els companys (que hi han estat caminant), el poble és simplement un "poble amb encant".

dilluns, 14 de setembre del 2009

CAMINO A LOS INFIERNOS !!

Com diu la dita, un clau treu un altre clau, per tant el millor per oblidar una muntanya es fer-ne una altre, i com d´opcions al Pirineu n´hi ha infinites + 1, potser pel nom, potser per la possibilitat de fer-ne més d´un, ha fet que l´Iván hagi escollit el destí de "Los Infiernos" per anar-hi aquest finde de pont.
Ens dirigim doncs als "Los Baños de Panticosa" on arribem entre plujes als voltants de les 15:00.
Com estem en època de crisi, toca dormir "baratu", i tot i que donen risc de pluges per a la nit, la intenció és guanyar el máxim de metres possible, per tal de retallar la jornada de diumenge. Així doncs, en l´únic pam d´herba que localitzem a 2500 mts ( molt aprop del coll de Pondiellos) decidim d´inaugurar l´EGAN VILLAGE.
Tot i que sembli que hem de relliscar pendent avall, el nostre pes específic fa que ens mantinguem al sac, i a les 7:00 ens despertem, per esmorzar i començar a caminar a les 8:30.

Ràpidament arribarem al Coll de Pondiellos, on entre núvols, podrem contemplar els ibons de Pondiellos. Inicialment ens enfilem a la cresta que uneix els tres cims, començant per l´extrem SE, però una bretxa en el camí dificulta la progressió, (equipada per ser rapelada des de l´altre banda), finalment decidim que avui no toca jugar-se el físic, i desfem part del camí, i ens enfilem a la cresta per una canal que talla la paret entre el Infierno Central i el SE.

Tot i que força descomposta, guanyem metres progressivament, i d´aquesta manera, arribem al primer cim, que és el Infierno SE.

Infierno SE 3.076 mts

Arribar al Central, i cim més alt del dia, serà qüestió de minuts, ja que estàn relativament junts.

Infierno Central, 3083 mts (Garmo Negro al Fons)

Per assolir el cim del Infierno NW, haurem de realitzar una travessia per una cresta molt aèrea, però ample, i que no ens deixarà indiferents, ja que les vistes són "espectaculars".

Infierno NW 3.073 mts ( Infierno Central al fons)

Com si de ballarins en el buit es tractès, hem anat assolint cadascún dels cims, de forma tranquila però ininterrumpuda, i a més el dia finalment ha acompanyat, ja que el sol fa acte de presència i poden esmorzar "tranquilament", tot i que algun dels components del grup tingui presa per abandonar "les altures". La intenció inicial era fer un recorregut circular, però hem d´anar ràpids i decidim desfer el camí realitzat i baixar novament per la canal d´accés, però finalment ho fem per fora de la mateixa .

Tot plegat, tornem a ser als cotxes a les 16:30, desprès de desmuntar l´EGAN VILLAGE i fer un descens "en caiguda lliure", ara ja sabem els que ens toca ...... trobar un altre clau !!!!

diumenge, 6 de setembre del 2009

PERÚ, FINS AVIAT !!!

Doncs bé, tot allò que té un inici també té un final, i vet aquí que el del nostre viatge ja ha arribat, abans però tenim un dia per voltar per Lima i ho intentem aprofitar, primer anem a la plaça d´armes, que tot s´ha de dir, mereix una visita "ràpida".

Podem aprofitar per veure el canvi de guardia, al més pur estil militar, és més, fins i tot ja s´ha convertit en quelcom tant turístic que fins i tot hi ha protecció militar "excesiva" a l´estil sudamericà, podríem dir, i si no mireu la foto !!!
Aprofitem que anem a dinar al restaurant "La Mar", per anar a visitar el Malecon, i veure el pacífic ( tot i que el dia no és el més adient).

Per la proximitat, visitem el "Puente de los Suspiros", al barri de Barranco, un pont molt bohemi i d´inspiració per a poetes i cantants peruans.

I tornem cap a l´hotel desprès d´aquesta última visita, ja que hem d´estar gairabé dos dies volant per aquí i per allà, ja que la nostra companyia de vol sembla que fa escala a tots els aeroports entre Lima i Barcelona !!!!
Tot i això desprès de 48 h encara fem bona cara, veritat ????
Serà que venim prou contents de les experiències viscudes, i com sempre diem a casa nostra no és un adèu, és un FINS AVIAT !!!!!




dimarts, 1 de setembre del 2009

MENUDO CHARCO !!!

Bé, la nostra penúltima parada a Perú ha estat al "Lago Titicaca", el llac navegable més alt del món, a 3850 mts. aproximadament.
Quan arribes a Puno ( on embarques ) creus que el port dona una dimensió del llac, però quan surts d´aquest, te n´adones que realment sembla que estiguis en un MAR !!! La primera parada ens porta a les illes flotants dels Urus, un poble que aprofita la totora ( planta del llac ) per fabricar la illa, la casa, la barca, .... etc.









En aquest poble, vaig per les meves primeres pràctiques de patró d´embarcació, i em van deixar "conduir" una de les barques, ara ja tinc el "titulin" a la illa dels urus !!!
La segona parada va ser en la illa de Taquile.
El llac, allà on vagis dona una sensació de grandiositat que és impactant, a més a més pots arribar a veure els "nevados" que avoquen les seves aigües a aquest llac ( molts pertanyen a Bolívia, ja que la meitat del llac pertany també a aquest país).
El tour ens portava a dormir a la illa d´Amantani, per la nit, la gent de l´illa ens proporciona vestimenta de la zona i fa una festa de balls peruans, com podeu observar, la parella que va causar IMPACTE, va ser la de John Travolta i Olivia Newton John !!!













Desprès de dormir en la casa d´acollida ( on vàrem compartir familia, balls i menjar amb la Thais i el Pau també de Barcelona, on des d´aquí els enviem una salutació !!!) tornem cap a Puno, on passarem la tarda i des d´on via Juliaca volarem cap a Lima, per passar els últim dies d´aquestes vacanes.
Abans però, aqui teniu la posta de sol que s´observa des de l´illa d´amantani ............

Oooooooohhhhhhhhhhh !!!!