dijous, 29 de juliol del 2010

BTT .... POR OREJAS

DICCIONARI DEL BTT´ero:
JUMULU: Una bona "ostia".
SALIR POR OREJAS: Fotre´s una ostia sortint per damunt del "manillar"
MOLINILLO: Anar amb el plat més petit, quan es porta el pinyó més gran.
RITMO AFRICANO: Ritme boig que s´efectua amb la "paellera" ficada, pinyó petit i cap ajupit.
PAELLERA: Plat Gran.
SINGLES TRACK: Sender per anar d´un en un i com més ràpid millor.
HACER LA GOMA: Tirar fins fer petar al company, esperar i tonar-ho a fer quan t´ha agafat. ....... Us sona d´alguna cosa companys ?, i sort que no he ficat tot el que he trobat !!! en tot cas m´ho vaig passar molt bé, llàstima que no portava els calçotets per fora, ja que m´hagués semblat a SUPERMAN !!!!!! per cert, Iván a la pròxima ja pots pujar a la bici ( tú ya sabes mi brother !! je, je)















sshhhhhhh !!!!!!! SILENCI S´ESCALA.

DILLUNS, Vinyanova, són les 18:30 i estem intentant esbrinar si la zona d´esportiva esta dins del sector A1 o B1, ja que segons com, no podrem escalar. Però no hi ha problema, el "Sargantana" confirma que la pedra és lliure, i que ens podem "fartar".
El grup és d´alló més "variopinto", però l´objectiu és donar continuitat a al Xavi, i fer que la Salvi comenci a "gastar" els seus peus de gat. L´Iván ha de consolidar la tècnica, i l´Oscar .... bé, NO COMENT. La syster en principi serà la reportera, tot i que al final sembla la comentarista ( renoi Vero parles més que jo !!! je, je coses de l´ADN). Un xic més tard venen Olga i David. Jo monto un IV i el David un V+, coses de nivells, que la resta del grup anirà practicant. Interessa que agafin hores d´assegurament, d´escalada, etc, per tant tothom té una tasca, i entre tots passem una bona tarda " a la fresca", ara només queda una cosa ...... donar-li continuitat !!! per tant, a ESCALAL !!!!

dilluns, 26 de juliol del 2010

CUANDO EL RIO SUENA ........

Si al wikipedia búsquem barranc d´iniciació complert, segur que ens apareix la foto del FORMIGA, ja que segurament és el Barranc de Guara que té tots els ingredients necessaris per agradar a tothom, i sobretot als "nou iniciats".
Té una aproximació d´allò més bonica, un descens amb salts engorjats, tobogans, sifons, forats, destrepes, etc. i el fet que sigui aquàtic, el fa un descens divertit.

L´únic problema pot ser l´aglomeració de la gent ( bé, no com en el cas de la foto, que més que gent semblem ANIMALS !!!!), ens referim als grups comercials. A més a més, si els altres barrancs, PEONERA, VERO, OSCUROS, no estan en condicions, fa que hi hagi una cua de més de 30/40 persones per entrar !!! verdad verdadera !!!!
Per això, la "sincronització" del grup és molt important, i en aquesta apartat hem de donar un 10 a tot el grup. Es podia realitzar tot el barranc sense necessitat de muntar corda (només el ressalt d´entrada ), la resta saltable o tobogan, però anava segons el gust del consumidor, i tothom va poder escollir la modalitat desitjada.

Tot plegat, un magnífic dia de barrancs, ja que la final tot i que sembli mentida, vàrem poder gaudir del barranc gairebé en solitud, només trencat pels nostres crits en els moments dels salts i bogeria descontrolada.


Però després de la turmenta ve la calma, ..... I LA GANA, i així és com només arribar al pàrking, COCINEROS A SUS COCINAS, 0,5 kg de pasta amb tomata ( Gràcies Lluís i Anna), pa, embotit, és a dir FESTIVAL GASTRONÓMICO !!!!! i si a més resulta que és més barato que el CARREFOUR doncs amunt les "achas" que d´aquí 15 dies ens hi tornem !!!!!! CARREGUEU LES NEVERES !!!!

Nota: Totes les fotos aquàtiques són "gentileza" de l´Anna !!!! com dirien a Guara: Merci !!!!

diumenge, 25 de juliol del 2010

2 MEJOR QUE 1

Encara que amb molta calor, haviem previst fer la curta però bonica Ferrat de la Peñas Juntas, molt aprop de Bierge, per tal de completar la jornada. L´alicient més important era el pont de mico de 26 mts. dins d´un marc incomparable.
Tot i que encara hi havia gent pensant en les seves ulleres de sol perdudes ( i dale con el tema !!!), també hi havia gent que pensava en la nit, ja que com deia la cançó .... i dónde estará mi saco ? i dónde estará mi saco ?
Mentrestant, també hi havia gent que anava pensant ...... tinc dos mosquetons, un cable, posso un, ara posso l´altre, el pont es mou, es mou ,es mou mooooooolt STOP, tinc dos mosquetons, un cable ..... i vinga a donar-li voltes, eh AFRICA ?

És a dir, cada loco con su tema !!!!, realment, crec que va aconseguir que tothom es relaxés una mica, bé tots menys jo ..... QUE SEGUIA PENSANT EN LES MEVES ULLERES !!!!!!!!
AH, per cert, la Ferrada molt bé, gràcies.

COSES D´HUMANS

El signe de TAURE destaca per la seva força de voluntat, lleials, pràctics i conservadors en les seves relacions personals, les seves ganes de superació fan dels seus reptes una aventura en que no es donen per vençuts fins conseguir els seus objectius. Lluitador, treballador, cariñós i fidel. El signe de Taure li disgusten les persones superflues, i s´aparta de forma estricta de les masses, unes vacances en un lloc apartat de les multituts li proporcionaran la calma que tant valora. Poden estallar de forma violenta si s´abusa de la seva paciencia. Són "hogareños" i estableixen profunds vincles afectius amb les persones, les coses i els llocs. Tenen un alt sentit de valor de les coses, i mostren capacitat pels negocis.

Dissabte, GUARA, barranc escollit FORNOCAL, esmorzar "més" ràpid que els habituals, ens preparem i comencem el descens. Trobem més aigua de la que seria habitual, les últimes pluges han fet que a la zona baixi més aigua que la que correspondria per l´época ( les conques principals baixen "xocolates").
No podem obviar que el Fornocal té una miqueta de tot, una aproximació coherent, un descens complert, zones obertes,zones engorjades , a zones aquàtic, amb salts, destrepes i ràpels, finalment té un retorn que et fa suar, és a dir, UN CLASSIC de la zona.
Al llarg del descens ens divertim i ens ho passem d´alló millor, als cotxes es recorda el descens, però hi ha algú que no pot deixar de pensar en quelcom diferent, he perdut les ulleres de sol !!!!!!, però com he perdut les ulleres de sol????, on he pogut deixar les ulleres!!!!, m´han caigut del bidonet??, bé voltes, voltes i més voltes. Suposo que ha estat al entrar al barranc i no em puc treure la idea del pensament. Evidentment les provabilitats de tornar-les a trobar són mínimes, però no puc deixar de pensar en recuperar-les.

Finalment, i desprès de seguint donant-li voltes al tema, el Jordi i l´Africa m´acompanyaràn a la capcelera del barranc, total amb 30 minuts de cotxe + 30 minuts de camí a peu arribarem novament al punt de sortida, no? Bé, al final sembla que els meu 30 minuts s´han d´estirar una mica, però arrivem al punt de sortida, dirigeixo la meva mirada allà on m´he cambiat i ........ BIIIIIIIIEEEEEEEENNNNNNN !!!!!! allà hi són, per això penso ..... sort que sóc com sóc, sort que no dono res per perdut, sempre lluita ...... potser el meu signe del zodíac no sigui tan erroni, veritat ??????

dimecres, 21 de juliol del 2010

EL DIA EN QUE TOT COMENÇA

Tots recordem el primer dia que varem iniciar algunes de les disciplines que actualment practiquem, la primera sortida de muntanya , el primer barranc, al primera sortida de bici, etc. Per a cadascun de nosaltres hi ha UNA PRIMERA VEGADA, és el cas del Xavi, que ahir va tenir la seva estrena en això que algú anomena "l´escalatti de la roqui".
Aconseguir que el primer dia sigui tot un èxit depèn de molts condicionants, meteo, companyia, estat físic i psicològic, és a dir, una equació que si surt POSITIVA, fa que el resultat sigui VULL TORNAR A REPETIR. Sembla que el sector del Jardinet, amb els seu cinquens i quarts, ha provocat aquest resultat en el Xavi ( i això que anava amb bambes !!!!!), i com es tracta del "cuñao" doncs res, que ja hem quedat per la pròxima setmana !!!! sense presses PERÒ SENSE PAUSA !!!!
Bé Xavi, Benvingut a aquest món d´emocions, esforç i recompensa....... i entre tu i jo, vigila que quan aquest cuquet et pica ....... ja no tornés a ser el mateix !!!!! t´ho diu un que ho sap molt bé !!!!

dilluns, 19 de juliol del 2010

SORTIDA AMB GUST A SAL

Per si no teniem prou amb les activitats a muntanya, resulta que ara també ens hi llencem al mar. Aquest any, entre vela, kaiac i submarinisme s´obren noves possibilitats d´esbarjo, i com som uns culs inquiets, el diumenge aprofitant que anavem a Lloret, varem pràcticar això del Kayaking !!!
Com a etiqueta d´identitat, l´hora a la que vàrem començar, a les 12:00 !!!! evidentment desprès d´un bon esmorzar !!! per això de tenir prou "combustible" per poder aguantar l´activitat.
Dins el grup, hi havia una mica d´expectació, ja que això de "remar al mar" home molta història no té, ara, quan comences a buscar passos estrets, roques per aquí i per allà, girs, salts !!!!! la cosa es diferent, i si a més a més, algun iluminat vol fer kayacsubmarinisme, la cosa es torna divertida. A més a més, si per acabar-ho d´arreglar, es fan pràctiques de volcar i tornar a pujar, el cachondeo està assegurat !!!!!!
En tot cas una cosa ha quedat clara, han quedat moltes ganes de tornar a repetir, per tant sembla que el beachday tindrá força adeptes en el futur !!!!!!


dissabte, 17 de juliol del 2010

OFERTES 2 X 1

Com sempre, a la tornada d´una expedició de pura muntanya, tens ganes de fer allò que no has pogut fer fins al moment, i com en el cas de l´any del Lenin, aquest any hi ha força ganes de fer barrancs, ferrates, "divertimento per a tutti !!!!!".
I vet aquí que al Berguedá hi ha un racó on totes dues activitats s´agermanen de forma senzilla i sense cridar l´atenció, a Vallcebre, el Forat Negre i la Ferrada de les Roques d´Empalomar. A més, avui ens acompanyen l´Oriol, el Marc i el Jordi i el nivell de totes dues activitats és ideal per "enganyar-los" i que s´ho passin tan bé que volguin repetir !!!!!
En el barranc hi baixa l´aigua justa per fer-ho divertit, tot i que no s´ha de baixar mai la guardia, ja que potser quan menys t´ho esperes, una crescuda ens pot deixar ben remullats/des, hoy Manel?.

Tot i que el barranc és curt, hi ha prou ambient per divertir-se i fer que tothom pugui gaudir de l´entorn, bé, menys dos METROSEXUALES que no paren de mirar dels seus cossos esculturals, sort que encara hi ha algún "morcillitas" en el grup !!!!!!!! per mantenir l´honor del "macho hispànico".
La intenció és realitzar la ferrada desprès del barranc, i tot i que no tenim pressa, anem fent sense problemes, tot encadenant ràpels. A més a més amb un parell de nois de Cardona anem compartint corda i així agilitzem el descens.

Encara però que hi ha possiblitats de fer algun salt, bé tampoc ens passesim, n´hi ha 2 de reals i un tercer que la Salvi ha batejat amb rellisculingvaigtheface !!! , una nova modalitat que sembla que enganxará a força adeptes, tot i que ara per ara, nomès ella mateixa s´atreveix a realitzar tal maniobra.

Tot seguit us mostrem una tira d´imatges de la Ferrada d´Empalomar, on al final algú va veure la llum !!!!!!!!

dilluns, 12 de juliol del 2010

BTT AL "ROJO VIVO"

Tot just ha passat una setmana de la nostra arribada de Terres Llunyanes que ja s´ens acumula la feina. Per aquest finde però, encara ens ho agafem amb calma, i quedo amb la "familia" betetera d´Olesa i de Collbató per "rodar" una mica. No hem quedat molt d´hora, a les 8:00, fet que pagarem amb escreix al final de la sortida, però quién dijo miedo, es tracta d´anar més ràpids i així ..... l´aire refresca més !!!!!!! Avui amb "los machos del toro", surt l´Africa, que també s´ha convertit en biciclista. La intenció si la meva bici ens deixa ( 2 punxades ens 10 km !!!!) és arribar al Toro Osborne, i d´allà tot passant per la benzinera del bruc, tornar cap a casa. El Ramon ens espera a Collbató, i tot pedalant anem passant pels indrets ja coneguts camí del bruc, buscant moltes vegades l´ombra per tal d´hidratarnos i refrescar-nos mínimament. Esmorzem desprès d´aconseguir arribar al Toro, i desprès de la trialera de rigor, ens llencem per camí NOU, cap a la benzinera del bruc. Com a bon camí desconegut, ens depara unes bones rampes, acompanyades de bona caloreta, per allò de fer-ho més ÉPIC, i evidentment suem de valent, de fet al arribar a la benzinera hem de comprar aigües per carregar els "camells". Despres de "repostar" encara ens queda tornar a casa, sabent que hem de baixar encara més per tornar a pujar, però ..... ssshhhh que l´Àfrica no s´enteri que ja comença a comentar que potser ens estem passant ......... Doncs res que en un tres i no res, desprès de suar més que "La Roja" en el partit contra Holanda ens plantem a Collbató, on el Ramón ens convida a "unos refrigerios", moment que algú aprofita per remullar-se "manguera en mano". Un cop recuperats de les calors i amb el cul moll, baixem cap a casa, són les 14:30 i al final 52 km a 36ºC. Com deia els sabi: "si vols arribar d´hora als puestos...., SURT ABANS DE CASA !!!!!"

MCKINLEY, LA MUNTANYA DELS VENTS

Us deixo unes imatges viscudes al Denali, la muntanya dels vents: