diumenge, 27 de març del 2011

MAI TREPITGES EL MATEIX CIM


Moltes vegades quan analitzem una sortida parlem molt a la lleugera ( i penso en mi en aquests moments) i l´analitzem vanalment com un cim que ja havia fet, o un cim que no havia fet.... Normalment sempre li donem més importància a aquell cim NOU en el nostre curriculum, GRAVE ERROR en aquests temps de consum, competició i resultats ......

La ruta, la companyia, la meteo, l´estat anímic, TOT pot ser diferent, i el resultat és que el sabor del cim és diferent, potser serà el mateix munt de roques de l´última vegada, però tot i això el GUST és diferent.
Així, aquest dissabte buscant el 50% de meteo bona que donava el meteocat, ens endinsem novament la vall de Mascalida, a Tavascan ( ara fa 2 mesos que ho vàrem trepitjar per primera vegada), i amb l´objectiu de fer el màxim possible ( i veient que la ruta directa al Ventolau no pinta gaire bé) remuntem pistes per buscar una alternativa.
Avui el marcador és d´esquiadors 5, raquetistes 3, ( potser estem marcant tendències ?) , foquejant o raquetejant anem seguint unes banderoles que a l´endemà han de servir per marcar el traçat de la competició d´esquí de muntanya per parelles, que es cel.lebra a aquesta estació dels Pirineus.
Per variar el recorregut que vàrem fer al Gener, decidim endinsar-nos al coll que mena cap al Ventolau, a l´E de la coma del Forn, i segons pinti la meteo ( aquesta tarda donen tormenta) decidirem si continuem a l´objectiu Ventolau ( o ventiscau, o ventiflau que diuen algunes) o fem un canvi de plans ( normal en les nostres últimes sortides).
Assolir el coll de 2538 mts. es fa feixuc, la neu en un estat primavera fa que la progressió sigui un xic "lliscant", però per pedres uns ( correcte, els raquetistes) i per neu els altres ( quina elegància el d´aquesta modalitat !!!!) assolim el coll, just en el moment que s´ennuvola tot plegat, avui la decisió l´ha fet la mare natura, i si ella mana, nosaltres obeïm, avui tocarà fer la Coma del Forn.
Per arribar al cim des del coll, ens hem de descalçar esquís i fer-ho per carena, fet que dóna una visió mes alpina a l´ascensió, a més aquesta carena ens col.locarà en un tres i no res als voltants del cim de 2685 mts.
Arribem a cim amb les primeres gotes d´aigua, així doncs no podem enderrerir molt la nostra tornada. A més a més, baixem per la ruta normal ( que coneixem del Gener) i que ens facilita una ruta circular ( que en són de bóniques les rutes circulars !!!). Aquest cop els esquiadors arribem secs al refugi, els raquetistes però, no tenen tant sort i arriben ben molls, qüestió de velocitat !!!!

Al final però, amb un beure al final del dia, tot s´arregla, uns i altres comentem la jornada, i el somriure il.lumina les nostres cares ......

Moraleja, La Felicitat és un trajecte i no un destí !!!! ( i si el trajecte el fas amb amics ....... ENCARA MILLOR !!!)

dilluns, 21 de març del 2011

LA NOCHE ME CONFUNDE

Si algú de l´EGAN mai us diu ....... no, jo no he entrenat !!! jo ara estic molt fluix !!! tu si que estàs fort !!! jo vaig a GAUDIR !!!!! i resulta que t´has apuntat a un esdeveniment com ara la Cursa de la Lluna .......... DESCONFIA !!!! és la nova tàctica EGAN !!! ..... SORTIDA !!! i no els tornaràs a veure fins al finalitzar la cursa !!!! coses de la NIT ..... que nos confunde !!!!

DE REGAL !!!

Avui tenim cursa de la lluna, i ja que tenim el bitllet del cremallera GRATIS ...... doncs a aprofitar-ho !!!! ( com es nota que som catalans !!!)

Així l´objectiu no serà res agosarat, ja que les hores tampoc permeten res espectacular, per tant el pic de l´àliga serà el nostre objectiu, per fer un descens fins al refugi del mateix nom.

Dit i fet, sempre buscant l´itinerari mes ..... AMABLE !! de la muntanya fem cim en un tres i no res ( 2422 mts), però ens treu el mono ( bé al xic li posa !!) i així fem despesar per menjar quelcom.

La baixada disfrutona a la part superior i més xop, xop abaix, però en global molt divertit !!! ara a menjar i a descansar per estar "preparats" per a la nit. ....... bé això qui volgui fer temps, esclar !!!

diumenge, 20 de març del 2011

A TUTTI PLENI

Si busquem el significat de " a tutti pleni" vol dir a tope, a full, vamos ........ escalar a Graus un diumenge qualsevol !!!. Nomès les vies que quedaven a l´ombra estaven buides ( fins que la gent que anava arribant no tenia més "puestu").

Així nosaltres al "esprint" aconseguim ficar-nos a la placa del sioux. Comencem amb Rhinoceroscript, un 5c que és una mica perapunyetes, però avui per escalfar surt sense problemes.
Li fem un pegue a la via Poma Poma, que ha muntat el Deivit, un 6a+ una mica "especial" però que li tinc certa debilitat, suposo que per la seva sortida, que es força bloquera. També surt, per tant la cosa "va bene" que diria a terres llunyanes.
La Júlia, que ha fet el primer 5c, proba ara Atac Sioux, i disfruta d´allò més, ja que aquest 5b té la part "més bónica" a la part superior, entre dona´m corda i agafa corda, anem passant els metres, i es d´allò més "entretingut".

Ja per últim provem una via que vàrem veure com la muntaven ja fa unes setmanes, es troba a l´agulla dels marges, i sembla una combinació de Aprop i Bronco ( entre 4c i 5c) i li donem un 5, sobretot per la sortida que té. Doncs COLORIN, COLORADO .... ESTO YA ESTA ESCALADO !!!

diumenge, 13 de març del 2011

I NO ESTEM TRINXATS !!!!!

Aqui teniu companys,a disfrutar igual que aquest matí:


Per cert, ho heu fet tots molt i molt bé !!! felicitats !!

dilluns, 7 de març del 2011

GRAN PRIX BASTIMENTS

Un, dos, tres ... FUEGO !!!!!, aquesta podria ser la crònica de la sortida d´ahir diumenge al Bastiments.
Amb les portes de la Cursa de la Lluna a tocar, el psico del grup, pensava més en si seriem capaços de pujar al Bastiments a bon ritme, per tant, fer servir la sortida com a entrenament. Llástima que al Jordi ningú li havia dit res !!!!!!
Sortim del pàrking inferior de Vallter, de forma "controlada" ( em vaig possar devant per no deixar passar a ningú, no per rapidesa, sinó pel volum que ocupo !!!!), i aprofitant la primera i única parada "fisiològica", zasca, el Toni llença el seu atac.....
Ja no el tornariem a veure´l fins al capdamunt de tot !!!!( equipo ? quins records, eh ?).

A continuació, tots agafem el nostre ritme, i cadascú fa la muntanya com li va millor ..... Sols !!! però també hi ha dies d´aquests, veritat? ( sort que són pocs !!!!), i és que l´esperit d´entrenar i superar-te fa oblidar la resta de factors.

Tot i això, no treu que al arribar al cim gaudim tots plegats del mateix, amb un dia magnífic, amb panoràmiques d´arreu, Montserrat, Puigmal, Canigó, .... cims que han estat i seràn novament font d´aventures i d´experiències i que ens faràn ser feliços, com ho som avui, com ho serem en breu instants, quan inciem la baixada, ja que ara toca gaudir encara més ........


A la baixada el "raquetaman" ha de fer un sobreesforç per no quedar massa despenjat, mentres els "palilleros" enllacem la pala principal del bastiments, amb un dels tubs pròxims al coll de la marran, i que fa les nostres delicies i també la dels "espectadors" que aglutinem a l´entrada de la canal ( per això de ser una mica dreta !!!)
Al final, deixem la nostra firma, com sempre superflua i que demà ja no existirà, però que avui ens fa flotar d´alegria, al veure com podem interaccionar amb el medi formant part d´ell mateix, com deia aquell ...... BE WATER MY FRIEND ..... BE SNOW diria jo !!!!!